Ramon Llull, Cròniques i Tirant lo Blanc: Literatura Catalana Medieval

Ramon Llull

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316. Fill de família noble, es dedicava a la poesia amorosa trobadoresca. Cap als 30 anys va experimentar una profunda crisi personal i espiritual que el va portar a un canvi radical de la seva vida. Es va retirar a Randa, i durant 9 anys es va dedicar a l'estudi per preparar-se per la missió que, segons ell, Jesucrist li va encomanar. Aquesta missió es va convertir en tot un programa d'actuació que tenia 3 objectius:

1. La conversió dels infidels al cristianisme.
2. La redacció de llibres que demostressin els ideals cristians.
3. La fundació d'escoles per formar missioners que coneguessin les llengües dels infidels.

Va aprendre llatí i àrab. Algunes de les seves obres són: Llibre de contemplació en Déu, Blanquerna i Llibre de les meravelles.

L'origen de les Cròniques

L'origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta. Les cròniques són narracions de fets històrics esdevinguts durant un període determinat, un regnat o una dinastia, i són de caràcter bèl·lic. Hi ha 4 grans cròniques:

Crònica de Jaume I o Llibre dels Feits (1244-1276)

És una mena de llibre de memòries que narra les conquestes de València i Mallorca. El rei és descrit com un heroi i és el protagonista.

Crònica de Bernat Desclot (1293-1288)

Centrada en els regnats d’Alfons I el Cast fins a Pere II el Gran. Explica els fets del passat. El protagonista és el rei i no l'autor, testimoni directe dels fets. Els materials usats són populars, literaris i documentals. El tema són els fets i les conquestes dels reis de la Corona catalana.

Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328)

Recull el període entre l'engendrament de Jaume I i la coronació d'Alfons III el Benigne. Els protagonistes són els reis del casal catalanoaragonès, però també apareix el cronista com a testimoni directe d'alguns fets. Té forma de recull de memòries. La intenció de l'autor és lloar el casal d'Aragó. Muntaner és un defensor de la llengua catalana i de la unió de les terres de la Corona. El tema principal és l'expedició catalana a Orient. Té un punt de vista historiogràfic. L'estil de la crònica és àgil, viu, acolorit i directe.

Crònica de Pere III el Cerimoniós (1385)

Va ser un llibre de memòries del qual Pere III és l'autor. No utilitza llegendes ni cançons de gesta prosificades. El seu estil és eixut i monòton. La figura del rei és vista com la d'un príncep del Renaixement, intrigant i cruel.

Tirant lo Blanc

Escrit per Joanot Martorell entre (1460-1468). Va dedicar el Tirant a l’Infant Ferran de Portugal. La novel·la va veure la llum a València el 20 de novembre de 1490.

Consta de cinc parts:

• Capítols 1 a 97: Tirant assoleix fama com a cavaller en lluites cortesanes a Anglaterra.
• Capítols 98-114: L’heroi es converteix en un hàbil almirall a Sicília i Rodes.
• Capítols 115-297: El protagonista esdevé un cabdill contra els turcs, es desenvolupa el seu amor amb la princesa Carmesina. Ambientat en l’imperi bizantí.
• Capítols 298-407: Tirant, després d’un naufragi, assoleix la conversió de nombrosos sarraïns.
• Capítols 408-487: Retorn a l’imperi bizantí, on allibera als turcs, es casa amb Carmesina i esdevé emperador fins a la mort.

Temes que caracteritzen el gènere:

• Cavalleresca: Biografia d’un cavaller.
• Històrica: S’identifica amb la geografia.
• Social: Estrats de la societat.
• Eròtica: Importància a l’amor i al sexe.
• Psicològica: Anàlisi dels personatges.

Estils de Tirant:

Un de culte, retòric i barroc, utilitzat en els parlaments i les lamentacions. I un de col·loquial, reflex de la parla viva de València.