Ramaderia tradicional

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,42 KB

 

VOCABULARI

CONSTITUCIONALISME


: Sistema polític regulat per un text constitucional.

PARLAMENTARISME


: Sistema polític en què el poder legislatiu és confiat al Parlament, Davant el qual és responsable el Govern.

MONARQUIA PARLAMENTARIA


:  Sistema polític en el que  el Rei és el cap d’Estat (regna però no governa) i té la representativitat d’aquest  a l’interior i a l’exterior i modera el Funcionament de les institucions de les seves institucions.

CORTS GENERALS


: institució que correspon al  Parlament i on resideix el poder legislatiu . Són De  caràcter bicameral, formades per dues Cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.

PODER LEGISLATIU/ EXECUTIU/JUDICIAL


: cadascun dels poders que Corresponen a un Estat amb divisió de poders.  El primer és el poder de legislar ( parlament), el segon el de executar Les lleis (govern) i el tercer el de fer-les complir ( Tribunals de justícia).

CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL


: conjunt d’electors sobre el qual es Realitzen les diverses operacions electorals ( cens, escrutini i atribució D’escons)

MOCIÓ DE CENSURA


: Procediment parlamentari pel qual els Diputats poden exigir responsabilitats polítiques al president del
Govern.

MOCIÓ DE CONFIANÇA


: Procediment parlamentari pel qual el Mateix president del govern cerca renovar la confiança dels diputats de la Cambra.

LLEI D’HONDT


:  Sistema de repartiment proporcional d’escons. Aquests es reparteixen de forma proporcional al número de vots obtinguts per Cadascuna de les formacions polítiques. Aquest sistema és el que s’aplica al Sistema electoral d’Espanya i Catalunya.

COMPETÈNCIES EXCLUSIVES:/PLENES


:  Funcions públiques sobre les que la Generalitat té plenes atribucions i N’és l’única administració responsable.

COMPETÈNCIES COMPARTIDES


: Funcions públiques sobre els que la Generalitat i l’Estat tenen atribucions compartides i comparteixen també Responsabilitats.

ILP (Iniciativa Legislativa Popular)


: és la potestat per la qual una Petició de la ciutadania, firmada per un nombre mínim de ciutadans , pot Obligar realitzar una votació pública (plebiscit) sobre una proposta d’una Llei, esmena constitucional, reforma d’una llei o ordenança, pot obligar a la Votació d’una proposta de llei a l’assemblea legislat

Bocage


Paisatge agrari i Rural. També anomenat de camps tancats (enclousures). Caracteritzat per la Presència de tanques que delimiten les parcel•les d'escassa extensió, i per un Hàbitat dispers. En cases de camp afillades o petits aldees. Es relaciona amb Zones de muntanya i humides.

Openfield


Paisatge agrari (de camps oberts). Caracteritzat per llargues parcel•les Independents (de diferents propietaris) que no es separen amb tanques, i per L'hàbitat rural concentrat en pobles. A Espanya és típic dels secans de L'interior peninsular.


L’ESPAI RURAL

L'activitat Economica es divideix en tres sectors:
El primari engloba l'agricultura ramaderia. Pesca i silvicultura. El secundari Les activitats extractives. Ia construcció i la indústria) El terciari els Serveis i intercanvis.

El sector primari


Les Activitats primaries. Obtenen els productes de la natura sense transformar-los.  S'inclou l'agricultura. Ramaderia. Activitat Forestal i pesca. La base del sector correspon a l'agricultura i la ramaderia.

Espai agrari


Territori On es desenvolupen l'agricultura. Ramaderia i l'explotació forestal.

Depén De factors naturals (clima. Relleu i tipus de sal) i antropics (característiques culturals situació demografica i grau de desenvolupament.

11% De la superfície terrestre apta per al conreu i d'aquesta un 23% son pastures. Aquestes Terres formen la SAU (Superfície Agraria Útil). Varia molt segons els Continents

-Explotació agropecuaria

Conjunt D'una o mes parceldes dedicades a la producci6 agrícola, ramadera o forestal, Que formen part d'una mateixa unitat econornica o propietat.

-Parcel•la

Divisió del terreny agrícola. Pertanyent a una o mes propietaris.

-Producció agraria

Suma De la producció agrícola, ramadera i forestal.

Per Analitzar I'espai agrari cal considerar:

- Les formes d'utilització del sal - Les parcel-les - La propietat de Ia terra.

Formes D'utilització del sól. Cal distingir entre: Terres Conreades y Terres no conreades (dedicades a Ia silvicultura o pastures).

Terres conreades y Diverses classificacions:

- Pel tipus de conreu: herbacis / arbustius / arboris - Per Ia varietat de Conreu: monocultura / policultura - Pel rendiment del conreu: intensiva / Extensiva - Pel sistema de conreu: secs / regadiu

Monoconreu:


L'espai Agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte. A la llarga, desgasta els Nutrients i erosiona els sòls. Es dóna sobretot, en l'agricultura mecanitzada i Dirigida al mercat.

Policonreu:


L'espai Agrari es divideix en múltiples parcel-les. On es conreen diverses espècies. És Propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l'autoconsum. També es Dóna en les zones d'horta als paisos desenvolupats.


-L'agricultura intensiva és Aquella que produeix grans quantitats de productes de forma contínua i en Espais redints.

De baixa productivitat


Utilitza molta mà d'obra. Obté relativament poc producte i benefici: n'hi ha Poca inversió en tecnologia.

D'alta productivitat


Es Caracteritza perquè augmenta la productivitat. No utilitza el guaret per Reposar la terra, utilitza reg. Adobs i productes químics (fertilitzants. Plaguicides...). Requereix moltes inversions. Energia i maquinària. És molt Costosa però proporciona grans rendiments.

-
L'agricultura extensiva és aquella que Es practica en regions amb baixa densitat de població i disposa de grans espais Per cultivar. Els rendiments per ha són inferiors al de l'agricultura Intensiva.

De baíxa productivitat


Poca inversió. Poca tecnologia. Molta mà d'obra. Guaret inevitable. Rendiments Baixos.

D'alta productivitat Poca mà d'obra. Molta inversió. Elevada tecnologia (maquinària). Elevada Producció. Rendiments mitjans.


-En l'agricultura de regadiu els Conreus son regats per l'horne.

En L'agricultura de secs els conreus es reguen de manera natural.

L'espai Agrari es divideix en parcel-les.

-

Segons la Granderia

Latifundis i minifundis -

Segons La forma

Regulars i irregulars -

Segons Els límits


Openfield


bocage i feixes 


Què Considerem latifundi o minifundi varia segons les circumstencies i la Productivitat de la terra.

Una Possible plassificacia podria ser:

-
Minifundi menys de 10 hecterees. -
Explotació mitjana de 10 a 100 Hecterees -
Latifundi mes de 100 Hecterees.

Hi Ha diversos sistema en referència a la propietat de la terra.

-Directa

El Pagès és el propietari de la terra.

-Indirecta

El Pagès no és el propietari de la terra.

- Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d'una part de la collita. - Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d'un lloguer. - Jornaler. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.

-També Tenim les Terres Comunals:
Són Terres com els boscos, els prats que pertanyen a la comunitat.

L'hàbitat rural fa Referència al conjunt d'habitatges i edificis annexes (estables. Magatzems) que Es donen en un entorn rural (poble).

A Espanya es considera hàbitat rural quan la població no supera els 2000 Habitants.

- Hàbitat concentrat.
La població S'grupa en localitats (pobles). És típic de les zones seques on la població S'agrupa a voltant de (aigua.

- Hàbitat dispers.
La població viu Dispersa en nuclis molt petits o cases És típic de les zones amb aigua.

La població rural és aquella que viu en Una zona rural encara que treballi en el sector secundari o terciari.

La població agrària és aquella que Treballa en el sector primari.

Si Considerem el destí de la producció. Així com la tecnologia emprada en la Producció, hi ha dos grans tipus d'agricultura o paisatges agrícoles.


-Agricultura de subsistència o d'autoconsum
Explotacions que Produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedents.

Característiques:


Policonreu, manca de mecanització, abundant mà d'obra i ús de tècniques Antigues de cultiu, i la manca de comercialització dels productes generats.


-Agricultura de mercat (científica, d'especulació, mecanitzada)

Agricultura Científica. Mecanitzada. Producció industrialitzada. Per aconseguir el màxim Excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.

-Ràpida Comercialització dels productes obtinguts.

-Agricultura D'alta rendibilitat i productivitat. Poca mà d'obra. ús intensiu de Plaguicides. Pesticides. Adobs. Maquinària, selecció d'espècies.... Per Abaratir costos.

-Gran Necessitat de capital i mentalitat empresarial. -Elevat Nivell d'especialització. Productes molt cotitzats. Cada cop es generen espais Més uniformes car es fomenta una especialització productiva regional. 

Les plantacions


Explotació Agrícola de productes difícils de conrear al primer món.

Estan Orientades al mercat. On l'objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim Cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves Fluctuacions. Predomini De grans propietats i del Monocultiu (cafè, te, cacau fruita. Tabac).

Situades A paisos tropicals poc desenvolupats (zona costanera d'Africat Amèrica central I del sud. Punts aillats d'Índia i Indoxina). Problemes econòmics. Ecològics i socials.

Tecnologia Agrària avançada (importants inversions) o molta mà d'obra (jornalers amb Salaris baixos).

Les activitats ramaderes


Podem Diferenciar una ramaderia tradicional, de subsistència, i una ramaderia Comercial.

Ramaderia Tradicional. Acostuma a ser un complement de l'agricultura, car el bestiar Proporciona força de treball i adobs, quan pasturen en les terres en guaret. Els Ramats proporcionen llet, carn i pells o llana.

Es Practica en zones intertropicals, així com en algunes zones monsòniques Mediterrànies.

Només En zones molt seques -on l'agricultura és pràcticament impossible-es practica Una ramaderia de subsistència, pròpia de pastors nòmades.

Ramaderia comercial o de mercat


Acostuma A ser bovina, porquina o aviram. La ramaderia intensiva es practica en Explotacions molt especialitzades, aconseguint-se molts exemplars en un espai Molt reduït (els animals romanen estabulats o semi-estabulats).

S'empra La selecció artificial d'espècies i l'alimentació a base de pinsos per a L'engreixament. Es Regeix per les lleis de la producció industrial i l'obtenció del màxim Benefici.

La Ramaderia extensiva es practica en llocs que disposen de molts terrenys de Pastura, que alimenten un gran nombre d'exemplars (vedells, ovelles). Necessita Poca mà d'obra i, de vegades, un gran capital.

Entradas relacionadas: