Quadragesimo anno

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,01 KB

 

El compromís és inaludible perque ningú es pot desvincular de la realitat. Pel cristíà la base que fonamenta la seva acció no és una ideologia sinó una persona: crist. Jesús va marcar un estil per caracteritzar els actes alliberadors del critianisme. Segueix una conversió personal. L’objectiu de la conversió és una vertadera disponibilitat per l’amor.


ARRELS DEL PROBLEMA SOCIAL

-Revolució industrial: S.XVII Anglaterra: màquina de vapor: masses obreres. Proleteariat

S.XIX Espanya: Catalunya. Àustries-País Vasc.


FONAMENTS TEÒRICS:


Adam Smith.

-Les lleis econòmiques són lleis naturals

-L’economia es regeix per la llei de l’oferta i la demanda. Salari: mercaderia sotmesa.

-L’estat no ha d’intervenir en aquests assumptes ni en les relacions que s’estableixen entre el capital i el treball.

-Liberalisme econòmic: base doctrinal del capitalisme liberal. Treball: origen de la riquesa.


CONSEQÜÈNCIES:


-Classe obrera explotada pels interessos del capital

-Desigualtats socials


LA RELACIÓ DEL PROLETARIAT

-Dret d’associació per fer front a l’atur, les malalties i els accidents laborals

-Sindicats: reindiviacions de tipues laboral i salarial

-Condicions dels treballadors i el desig d’una societat més justa.

-Socialisme utòpic:

Partint de la utòpia d’una societat igualatària i fraterna, propugna l’abolisció de la propietat privada i la creració de noves relacions socials. Saint-Simon.

Socialisme marxista:

Karl Marx, socialisme científic. Realacions econòmiques noves i distintes del liberalisme: Abolició propietat privada i un concepte de treball no com mercadaries sinó com un valor que defineix a la persona.

L’anarquisme:

Contrari a qualsevol tipus d’autoritat coercitiva per conciderar-la nociva pels homes.

-Bakunin:

-Aconseguir una societat comunista, basada en la bondat innata i no existiria propietat privada ni classes socials ni desigualtats socials.


-Durant la 1 meitat del s.XIX, la reacció de l’esglèsia va ser lenta i plena de cautela.

-2 meitat del s.XIX, l’esglèsia va despertar .

-Cristians I francesos com La Mennais I Ketteler es varen pronunciar.


La Mennais:


-Condemnà els abusos del liberalisme econòmic,explotació dels obrers i la preocupació per produir cada vegada més sense un repartiment quitatiu dels guanys.


Kettele:


-Organitzà cooperatives de producció en que els obrers tenguessin part. Necessitat de reduir les hores de treball, augmentar els salaris i la prohibició de que les amres i els fills treballessin.


León XIII i la Reverum novarum


-1891, va fer públic l’encíclica, primer document oficial de l’església.

-Rectificació del dret natural a la propietat privada.

-L’estat té l’obligació d’intervenir però la seva acció ha de ser subsidiaria.

-Dret del treballador, salari digne

-Condemna la lluita de classes, reconeix alas obrers el dret d’associar-se per defensar els seus interessos.


Pío XI i la Quadragesimo anno


-Situació política i social

-Primera Guerra Mundial

-Crisis de la borsa de Nova York.

-Totalitarismes polítics.

-Sindicats, dret de vaga i prohibicó de treballar menors de 12 

-A Espanya, dictadura de Primo de Rivera i 1931 II República, creix l’anticlreicalisme.


-Contingut de l’encíclica

-Quadragesim anno, proposa una nova ordre social.

-Aparició de sistemes intermediaris.

-Caritat cristiana

-Capital + Treball= producció i organització econòmica.


Pió XII

Situació política i social


-Segona Guerra Mundial

-Món dividit entre dos blocs

-Guerra Freda

-Espanya, règim dictatorial.


Preocupació social

-Primera època: discursos per la Pau

-Posguerra: missatges dirigits a millorar les condicions dels més castigats

-Darrera època: amortiguar la tensió existent.


Joan XXII

Situació política i social


-Convocà el Concili Vaticà II

-Hi ha un desenvolupament de l’energia atòmica, proliferació d’armaments, i revolució en el món de les comunicacions.

-Països d’Àfrica i Àsia, comencen a independitzar-se.

-Mater et magista i Pcem in terris, document sobre la política de l’època. Dirigit a tots els homes de bona voluntat.


Entradas relacionadas: