Publicacions universitaries Articles Joan F Mira

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,68 KB

 

2 grans aportacios: rondalles i cinc nov.
I relats breus. Caracter: narrad.Omniscient, precisoi, minuciositat, exactitut, llenguatge oral amb peculiaritats valen. Rondalles: narració oral de la qual hi ha una transf. Nov.: espai a Cassana i registre continuat de la tradició linguistia abans guerra i difon gramatica normativa.


Novelista + imp. De postguerra, vinculada a biografia i marcada per l’exili i la gurra. Person.: no llibertat d’acció, aillament societat, sensació solitud i incomprensió, complexitat psicol. I contradiccions, figura materna + positiu que paterna, maduren molt d’hora, maduresa distants i freds i dificultat expresar sentiments. Obra: Aloma i Plaça del diamant.


1974, 2 tendencies: nov. De canvi(Amadeu Fabregat) i nov. Realista evolucionada(Joan F. Mira). Nov. Canvi: 2 procediments: manipulació del codi= no argument ni person. En espai i temps concret i temes oposats ordre vigent: exigencia llibertat , homosexualitat. Nov. Realist. Ev.: narracions nostalgiques argument en records de infantesa perduda llenguatge inteligible i estructura clara. Amb Crim de germania se inica una nov. Caract: liquidació nov. Canvi, ambientació rural, la nov. De genere.


Estil: humor, metaficcio, escepticisme, qüestionament credos polítics, reli i estetis, llengua acostada catala coloquial, dialectismes, onomatopeies, parodies, narrativa curta i estil condensat i monoleg interior. Temes: aborda realitat quotidiana amb mirada critica, societat consumista i sense ideologia, referents culturals de plena actualitat, la vida a la gran ciutat, persones desorientades en societat anonima.


La difusió que de, manera progressiva, ha aconseguit l’obra de Miquel Martí i Poll’ha convertit en un fenomen únic d’estimació popular en la poesia catalana del final del Segle XX. Aquesta estimació i popularitat s’expliquen perquè la poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l’hermetisme. D’altra banda, la sinceritat de la seua veu poètica, i l’experiència biogràfica que comunica, són unes altres raons importants per a comprendre per què la poesia de l’autor ha obtingut aquest ressò. En aquest interès hi ha tingut un pes innegable la interpretació que, d’una part de la seua obra,n’ha fet el cantantLluís Llach, si bé, per damunt de tot, cal atribuir-lo a la calidesa dels seus poemes, en els quals l’amor, l’experiència moral individual i col·lectiva o la convivència amb la greu malaltia que va patir són presentats amb un llenguatge que sol defugir l’artificiositat. Entre les seues obres més importants destaquen El Poble, La Fàbrica, Estimada Marta i El llibre de les solituds.


El règim franquista va prohibir el teatre en català, que no es va recuperar fins l’any 1946, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i la primaria dels seixanta, la renovació va provenir d’aportacions d’autors com Palau i Fabre o Villalonga. En segon lloc es van fundar plataformes teatrals com l’ADB i l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que va afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del director, escenògraf i interpret

A la fi dels anys seixanta hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament la renovació del panorama teatral: Els Joglars, Dagoll Dagom i Els comediants, basats en el teatre-festa. El 1976 va iniciar les seues activitats el Teatre Lliure, teatre independent i universal. El desenvolupament del teatre al País Valencíà està relacionat amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera que reivindicaven la necessitat d’un teatre actual.


Entre 1958 i 1963 Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat i amb coincidències amb el teatre de l’absurd. En CrumaPedrolo reflexiona sobre l’autenticitat de l’home; en Homes i No sobre el conformisme heretat; i en Situació Bis reflexiona sobre la llibertat sobre un punt de vista genuïnament polític.

Sorgit de la necessitat d’exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l’acció. Els personatges són símbols. Encara que es relacionava el seu teatre amb el teatre de l’absurd, Pedrolo el considerava més bé com a teatre de l’abstracte, ja que “és massa coherent per a l’adjectiu d’absurd”. El tema de la mort i de la comunicació entre els homes, l’autenticitat, el sentit de l’existència i sobretot, de la llibertat, articulen la seua obra dramàtica. Ell mateix comentava que el seu teatre “sempre dona voltes entorn del mateix problema. L’examina o el presenta des d’angles diferents, però el problema sempre és, fonamentalment, el de la llibertat”.


A partir de la segona meitat dels anys setanta Benet i Jornet va començar una carrera ben prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió. D’aleshores ençà s’ha mantingut fidel a aquesta nova línia d’escriptura i l’ha continuada practicant,de manera regular, paral·lelament al que podríem anomenar la seua obra dramàtica major. Ha participat com a guionista en sèries com Poble Nou(1992-1995), Pedralbes centre (1995), Rosa (1995-1996), Nissaga de poder(1996-1998), Laberint d'ombres (1998-1999) i Ventdelplà (2005). Aquesta dedicació s’ha de relacionar amb la preferència de Benet per les expressions de la cultura popular que van nodrir la seua imaginació durant la joventut i que també han influït el seu teatre. Les radionovel·les i els tebeos han inspirat especialment la concepció dels seus mons de ficció. L’interés de Benet per aquests gèneres populars l’ha portat a tenir una predilecció clara pel melodrama, un model teatral que ha practicat, recreat i parodiat repetidament.

El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. De més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquest llibre l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Aquesta obra va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves,generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencíà.



J.F. Mira és autor d’una producció assagística abundant constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions períòdiques. Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari. Els seus articles són un producte del columnisme d’opinió que Mira ha practicat amb una gran regularitat. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i evolució de les identitats i dels símbols que les formen, la importància de les llengües per a crear “consciència col·lectiva” i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment l’ús polític que s’en fa. Una part de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un bon punt d’escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de les que pateixen molts altres pobles del món.

Entradas relacionadas: