La província organització i competencies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 28,99 KB

 

6.1 LES ÀREES GEOPOLÍTIQUES

Món construït per àrees geogràfiques. El món està dominat per diversos estats gràcies a la seva potencia econòmica, a seva extensió Territorial, o el pes demogràfic, poden fer aliances, d’acord amb els seus interessos geoestratègics.
Amb L’enfrontament de la Guerra Freda i el progrés econòmic que s’ha produït a la Xina i altres països han donat pas a un sistema Polític internacional descentralitzat. Aquesta diversificació dels centres De poder geoestratègic (policentrisme)
No solament implicarà una distribució més equitativa de la riquesa entre els Antics països desenvolupats i els Nous països emergents, sinó que Tampoc s’obligarà a remodelar els organismes internacionals sorgits després de La IIGM. Actualment les àrees geoplitiques  Presenten les dinàmiques Següents: -
actuació EEUU a escala mundial I intervenen en àrees que considera com a proveïdors de productes energètics (Orient mitja) o com aliats econòmics (situats a l’oceà pacífic). - La Presencia de 2 espais regionals, la UE i L’àrea Japó-Corea del Sud.
Tots dos blocs, practiquen una política D’aliances amb els EUA, i tenen intercanvis econòmics. -
L’interès de Rússia x tornar a intervenir a escala mundial i x Augmentar el seu poder. La influencia de RUS es veu afavorida per les seves Importants reserves energètiques de combustibles fòssils (que molts països Depenen d’ella per això). -
L’existència D’un bloc de països islàmics, e es va estenen, és una zona de gran valor Geoestrategic pels hidrocarburs. Dins d’aquest bloc, hi ha països que intenten Seguir una política independent respecte els EUA (Iran...), i d’altres que Actuen com a aliats dels nord-americans (Àrabia Sudita...). - La importància de Xina i Índia, amb molta població i Amb desenvolupament econòmic ràpid. - La intervenció més rellevants dels països emergents (tenen un creixement Econòmic ràpid. Més països emergents (Rússia, Mèxic, Brasil...). - Els problemes de desenvolupament del Conjunt dels països de l’Àfrica Subsahariana, on hi ha interessos comercials de les multinacionals de L’Europa Occidental, EUA i Xina. Tot i que aquests països tinguin grans Reserves de minerals i hidrocarburs, el seu desenvolupament es veu impedit per La gran corrupció que hi ha. I pel mal control de l’economia pròpia. - La inestabilitat de l’Amèrica Central i del Sud, d’una banda, hi ha països amb lligants amb EUA i les multinacionals Europees, i d’altre banda hi ha estats que intenten construir una alternativa Al poder econòmic europeu i nord-americà. Les situacions que ocasionen més conflictes i tensions internacionals, Són les qüestions energètiques ( l’accés a l’aigua potable, el control de Recursos minerals...) ja que aquests estan repartits desequilibradament.

6.1.2. LES ORGANITZACIONS ENTRE ESTATS

Els recursos de Cada estat són insuficients per Mantenir una autonomia o independència Econòmica, per això els estats, fins i tot els més poderosos, es veuen Obligats a cooperar entre ells en Aspectes polítics, econòmics,  defensius O culturals.

-
Col·laboracions polítiques, com ara L'UA (Uníó Africana), el G8 (format per: Canadà, USA, França, Alemanya, Japó, Itàlia, UK i Rússia) i l'OEA (Organització d'Estats Americans).

-Organitzacions de Caràcter ideològic:
Trobem l'OCI (Organització de la Conferència Islàmica) o la Cimera Iberoamericana.

-

De seguretat

Per tal de formar Aliances militars i de defensa mútua, trobem l'OTAN (és un tractat q va Promoure USA, i esta format per USA+Països d'Europa) o l'ANZUS (USA+ Nova Zelanda+Austràlia).

-

Econòmiques

L'objectiu és facilitar la Col·laboració i els intercanvis econòmics. Trobem l'OPEP (països exportadors de Petroli), el G20 (només intervenen ministres de finances. Intervenen països del G8+ARG, AUS, BRA, China, Índia, INDONESIA, KOREA, MEX, ARABIA SAUDITA, REP. SUD-AFRICANA, I Turquia)

6.1.3. ORGANITZACIONS INTERESTATALS

De les nombroses Organitzacions d'estats que hi ha, destaquen, el G7, el G20, l'OMC i l'ONU


G7:


Va néixer arran de la recessió global originada per la crisi del petroli (1973). Està integrat per Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, USA i UK. El 1998 s'hi va afegir Rússia= G8.

G20:


Fou establert el 26 Setembre 1999. Es va crear com a fòrum de cooperació i Consulta de temes relacionats amb el sistema financer internacional.


OMC (Organització Mundial del Comerç):
Creada 1995, és l'únic organisme internacional que s'ocupa de les normes que Ordenen el comerç entre els diversos estats del món. L'OMC serveix pqè els Governs dels països q en formen part negociïn acords comercials i resolguin les Seves diferències a partir d'unes normes comercials pactades internacionalment.

ONU


: Està integrada per sis organismes principals que actuen d'una manera Coordinada, però que tracten aspectes diferents de les relacions econòmiques, Socials, polítiques i culturals internacionals:

-

L'Assemblea General

És formada per Representants de tots els estats membres. L'assemblea distribueix les seves Tasques en 6 comissions que s'ocupen del desarmament i la seguretats, els afers Socials, jurídics,etc.

-

El Consell de Seguretat

Té la missió De mantenir la Pau i la seguretat internacionals. Tots els estats de l'ONU Estan obligats a complir les decisions del Consell. En formen part 15 membres, 5 de permanents (amb de dret de veto(XINA, USA, RÚSSIA, FRANÇA I UK)), i 10 són Elegits per l'Assamblea General, q es renoven cada 2 anys.


-La Secretaria de l'ONU te diverses funcions: la representació internacional de L'ONU, administració d'operacions pacificadores, mediació de conflictes Internacionals,etc.

-

El consell Econòmic i Social

Coordina Les iniciatives econòmiques i socials de l'organisme per assolir millores en el Desenvolupament humà.

-

El Tribunal Internacional de Justícia

Té com a missió resoldre conflictes entre estats, relacionats amb jurisdiccions I demarcacions de fronteres.

-

Consell d'Administració Fiduciària

Actualment es troba gairebé actiu, es va establir per administrar territoris Pendents d'aconseguir la independència

6.2. ORGANITZACIÓ PILITICA I TERRITORIAL A Espanya

La superfície del Territori espanyol és de 505.990 km2.
El territori peninsular està unit a la resta d'Europa per la serralada dels Pirineus i està separat pel continent africà pels 14 km de l'estret de Gibraltar, cosa que fa q ESP sigui un punt d'uníó entre Europa i Àfrica. També Forment part del territori estatal L'espai aeri i les anomenades aigües Territorials, sobre els quals l'Estat espanyol hi exerceix la seva sobirania política.


6.2 LES FRONTERES DEL TERRITORI ESPANYOL

 L’estat espanyol te un total de 2.032km de fronteres, que el separen de cinc estats: França, Portugal, Andorra, El Marroc i el Regne Unit.

Aquestes fronteres polítiques són el resultat de molts segles d’història, durant Els quals els conflictes polítics i bèlics van ser freqüents. Acxtualment les Ronteres d’Espanya són estables, tot i que hi ha alguns contenciosos fronters amb Portugal, el Marrco i el Regne Unit:

-
Gibraltar, territoria D’uultrmar de la Corona Britanica. Situat a l’extrem sud de la penisula passà a Mans britaniques durtant la guerra de succesió. L’ests espanyol ha intentat Recuperar-lo, sense exit.

-
Llívia, tot i que no es objecte De cap discussió, és una vila española envoltada de territoria francés des de 1660-

-
Municipis de Olivença i Táliga, A la frontera amb Portugal, son municipis espanyols. Pero Portugal no els Reconeix.


-Ceuta i Melilla son objecte de Discrepancia entre Espanya i El Marroc.

Una conseqüència política de la posición estratégica de l’Estat espanyol, Entre Europa i África, és que ha esdevingut una frontera exterior.                                                                                        
Les fronteres interiors són les de dins de la UE, on hi ha menys Vigilancia que a les fronteres exteriors( lluita vers l’inmigració il·legal i Narcotrafic)

El valor geostratègic del territoria Espanyol es materialitza en la participación d’Espanya a l’OTAN (que fou una aliança creada x EEUU x protegir Als països membres d’una hipotética amenaça de l’URSS) Actualment a ESP hi ha 5 Bases de l’OTAN

6.2.2 L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

L’actual organització de l’Estat espanyol es basa en la Contitució del 1978, que estableix 3 ambits territorials:
Els municipis, la província i la comunitat Autónoma.


-

Els municipis

Ambit bàsic de L’Adminitració local i el d’origen més antic. Segons l’Institut Nacional d’Estadisitca l’any 2011 hi havia a esp 8116 municipis.
Els municipis tenen una Extensió diversa, de mes a menys extensió del terme municipal. El govern i L’administració del municipis correspon als ajuntaments, amb una sèrie de competencies reconegudes en la LLEi de bases del regim local (85)
com Ara seguretat en llocs públics, transport public, protección de la salubritat Publica, protección del medi ambient o contractació d’obres i serveis. Dins de Cada municpi es poden crear entitats D’àmbit territorial inferior al municipal(EATIM), administrades per un Alcalde pedani i una junta veïnal, que poden asumir alguna competencia veïnal. Cada comunitat autónoma decideix si es poden contituir les EATIM o no.

-Les províncies són entitats Locals amb personalitat jurídica propia Formades per l’agrupació de municipis. Van ser creades coma mitjà de centralització de l’administració de l’Estat pel Ministre de Foment Javier de Burgos , l’any 1833, durant el regnat d’Isabel II. L’estat espanyol considera la província com el su òrgan d’admnistració territorial i, per tyant, totes les actuacións de L?Estat s’organitzen en l’ambit provincial(impostos, transit, educación, Sanitat, etc)
El govern i administración D’una província corresponen a la diputació Provincial, en un conjunt de diputats provincials,elegits entre els Alcaldes i regidsors d’una província.

Tipus de diputacions:



-Diputacions forals (Guipúscua, àlaba i biscaia)àtenen mes Competencies que altres

-Diputacions absorvides per la com. Autónoma (CCAA uniprovincials) (Cantàbria, Astúries, Madrid, La rioja, Navarra i Múrcia)

-
Diputacions amb competencies Assumides x consells insulars i cabildos (balearsm snt cruz de Tenerife i Las Palmas)

-

Diputacions provincials (38)

Són la resta, tenen únicament competències provincials Tipus de diputacions

-
Les comunirtats autònomes són El tercer àmbit d’oganització de l’estat. Aquesta divisió apareix x primera Vegada a ala contiotuació del 78, en La qual es garantía el dret a l’autonomia De les nacionalitats i regions que integrn l’estat. Lestat es format per 17 comunitats autonomrs i les ciutats Autonomes de Ceuta i Melilla.
Cadascuna té una certa capacitat d’autogovrn, amb autonomía Administrativa i legislativa en diversos apexctes: ordenació del Territorio, agricultura, ramaderia , pesca, explotació forestañ, protecció del Medi ambient, turismo esports, snaitat, etc  Totes les comunitats tenen prohibida La federació excepte el País Basc i Navarra.

6.2.3 ALTRES UNITATS DORGANITZACIO TERRITORIAL

Comunitats autònomes insulars


. Balears i canàries tenen un organisme administratiu  propi anomenat consell insular i cabildo insular

Comarques


. Cat, Aragó, Galícia i Cantàbria han establit divisió territorial interna

Diputacions forals


.
Al país Basc, Cada província, com a territorio històric recunegut que és, té la seva Diputació foral. Les diputacions forals tenen les atribucions pròpies de les Diputacions provincials, però unes àmplies competències en temes tributaris, d’urbanisme i de serveis socials.

Àrees metropolitanes


. Entitats locals integrades Per municipis de grans aglomeracions urbanes, nuclis de población dels Quals existeixen vinculacions econòmiques i socials.

Mancomunitats



Agrupacions de municipis per Posar en comú determinats serveis, com la recollida de residus, depuració D’aigües..

6.3 ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE Catalunya

6.3.1 LA DELIMITACIÓ DEL TERRITORIO CATALÀ

Fins al s. XVI, Però, no va quedar definitivament delimitada la frontera amb Aragó tal com la Coneixem a l’actualitat. El territori català està dividit en dues parts Repartides entre l’Estat francès i l’Espanyol:

La Cat Nord (4116 km2) i Ctalunya (31895 km2

. La Catalunya Nord Forma part de França des de l’aplicació del tractat dels pirineus (1659). No Disposa d’autonomia pròpia, sinó que forma el departament dels Pirineus Orientals, amb capital a Perpinyà

6.3.2 LORGANITZACIÓ DE Catalunya EN COMARQUES

Les Bases de Manresa, que al 1892 Expressaren les aspiracions autonomistes de Catalunya. Any 1931, Catalunya Accedeix a l’autonomia, la generalitat constitueix la ponència d’estudi de la divisió comarcal de Catalunya.
Aquesta Ponència va dividir Cat en 38 comarques Agrupades en nou regions.
Aquesta Divisió comarcal, però no s’aprovà oficialment fins 1936 i només va estar en Vigor fins 1939. La constitució española de 1978 reconeix a les comuinitats autonomes a crear una organització territorial propia. L a gene va estructurar el territori del país en comarques, A partir de l’organització que hi havia en época Republicana.


La divisió comarcal Té els seus fonaments jurídics en la Llei de l’organització comarcal de Catalunya De 1987, modificada el 2003.
En Aquesta llei, la comarca queda definida com una entitat local de carácter Territorial, formada per l’agrupació de municipis contiguts, amb una Personalitat jurídica propia. La divisió comarcal de 1987 es diferenciava de la De 1936 per la creació de tres noves comarques: El Pla de l’Estany,el Plà D’Urgell i l’Alta Ribagorça.

6.3.3 L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL EN VEGUERIES

El nombre de comarques (41)
era excessiu x La planificació del territori i dels serveis, el 1995 el govern de la generalitat de Catalunya va començar a Utilizar per a ladministració del país set agrupacions De comarques, definides en el pla Territorial general de Cat.


A partir del 2004 la gene proposa la creació de set Agrupacions de comarques anomenades vegueries.
El nou estatut d’autonomia de l’any 2006 va preveure la creació de vegueries, Definides com l’àmbit territorial específic a l’exercici de govern Intermunicipal i de cooperación entre Els municipis.


L’any 2010, el Parlament aprovà la llei de vegueries, Que establia la divisió territorial de Catalunya en set vegueries. Segons La  Llei, el Consell de veguería es Lorganisme que se n’ha dencarregar de l’administració. Les funcions principals Del Concell son prestar asistencia i cooperació jurídica, económica i técnica Als municipis.

Per tal que fos Possible la divisió de Catalunya, Hauria calgut q les corts espanyoles aprovessin una modificació dels límits de les províncies catalanes per Tal de no duplicar administracions publiques. Aquesta dificultat va fer que, poc Temps després, el juny de 2011, el Parlament de Catalunya aprovés la Modificació de la transitòria primera de la llei de vegueries, la qual cosa Suposava, a la pràctica, la seva Suspensió.


6.4FORMACIO I ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE LA UE

6.4.1LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA

La creació de la UE, abans coneguda com a comunitat econòmica europea( CEE)
És un Dels fets més destacats que s’han produït en el s.Xx.

Els precedents de La creació van ser la II GM i el conflicte entre frança i Alemanya pel control Del sane. Per evitar rivalitat i fets com la II GM es va proposar la creació D’un organisme supraestatal, amb poder decisori per damunt dels estats, que controlés Com a autoritat única tota la producció de carbó i acer de frança i de la rep. Federal d’Alemanya.

Aquesta iniciativa Va ser molt ben valorada i s’hi va afegir Bèlgica, els països baixos i Luxemburg.( que havien format la uníó duanera del benelux l’any 48, amb L’objectiu d’eliminar els tràmits i els impostos frontereres entre aquests 3 Estats) i també italià.

L’any 1951 es va crear la comunitat europea del  Carbó i l’acer ( CECA)
amb l’objectiu de Controlar el carbó i l’acer d’aquests països i evitar conflictes deguts a la Possessió d’aquestes primeres matèries.
Gracies als bons resultats econòmics de la CECA, els membres Van pensar en Ampliar aquesta autoritat supraestatal  a Tots els sectors de l’economia-> tractats de Roma ( 25 d març).
La signatura d’aquests tractats (1957)
Van crear dues organitzacions:
·

Comunitat economia europea( CEE

, Coneguda popularment amb el nom de mercat comú.
·

Comunitat europea de l’energia atòmica (CEEA

També anomenada Euratom.

Els tractats de ROMa van establir com a Objectiu la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital-> Les fronteres perdien importància entre els estats membres. VA aparèixer un Cert sentiment de pertinença europea entre La ciutadania van decidir impulsar Una uníó i una integració mes grans entre si per establir altres fets que van Desencadenar aqustes ampliacions:
· fi de la Guerra Freda
·LA caiguda dels règims comunistes
·Els nous reptes, fins arribar a la moneda única.
Com que volien ampliar, i que els temes no es centressin únicament en temes Econòmics l’any 1993 es va signar el tractat de la uníó europea (TUE), També conegut com el tractat de maastrich-> Es va canviar el nom de CEE per UE.
Clarament la voluntat de ser alguna cosa més que una assossiació econòmica . L’organització de la UE es va estructurar en 3 arees:

1. ARea comunitària:



· Dona impuls a l’establiment d’una ciutadania Europea.
·
Unió econòmica i monetària (UEM)

= eliminació d’obstacles duaners, Creació de leuro com a moneda única, Creació del banc central europeu, creació del sistema europeu de bancs, Centrals (BBEC)

2.Area de política exterior i segurar comuna (PESC)


PESC: Acrònim de política exterior i segulat Comuna.
Es la política de la UE sobre els afers exteriors, seguretat, Defensa, i acció diplomàtica. Les decisions requereixen la unanimitat dels Estats membres en el consell de la UE.Hi ha un representat per a aquesta Política. Els objectius son la defensa dels valors i interessos de la UE i la Defensa de la seva independència. També es preveu la col·laboració activa en la Defensa de la Pau i la seguretat mundial. Tot i així la OTAN continua Ocupant-se de la defensa europea.

3.Area de justícia i afers interns


·instaura la cooperació policial i Judicial en materia penal en qüestions De narcotràfic, terrorisme, tràfic de persones..
13 de Desembre de 2007-> tractat de Lisboa, confort de normes per tal d’agilitzar i millorar el funcionament de Les institucions.
·
EUROPOL coordina la lluita antiterrorista dins la UE

6.4.3L’Europa DE LES REGIONS

Principi De subsidiarietat:


Funcionament del conjunt d’organismes de la UE on les admin.+properes als Ciutadans assumeixen competències.= + Regionalització del poder.


1993, tractat de la UE: - principi subsidiarietat es Considera element basicComité de les regions:
vetlla pel compliment d’aquest principi

Regió


: territori amb D

inàmica geogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns.

1988: NUTS (Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques)


 NUTS1: regions Comunitàries europees (dimensió + gran)

NUTS 2: unitats administratives de base (UAB) (les + utilitzades)

NUTS3demarcacions Ja existents

Dprés UE crea: Unitats administratives locals (LAU1, Q no s’han establert, i LAU2, q Coresponen als municipis)

Dins la UE, també Hi ha 2 tipus especials de regions

Ultraperifèriques


: regions allunyades d0europa però que depenen de D’estats europeu

Transfrontereres (euroregions): Integrades per diferents regions que Depenen de diferents estats de la UE i que fan frontera.

6.4.4 la política Regional de la Uníó Europea

La UE és una de les Zones més riques i desenvolupades del món, però hi ha diferències entre els diferents estats membres.
Sobretot entre els Països creadors i els que han vingut després. Existeixen també grans Divergències entre regions d’un mateix estat: a Itàlia, per ex el PiB per Paritats de poder compra de les regions més desenvolupades és més del doble del De les regions menys desenvolupades.

Per a reduir Desigualtats la UE té dos tipus de mecanismes Financers:
Els fons estructurals i el fons De cohesió. Reben aquests ajuts el països que no arriben a una renda no Superior al 75%de la mitjana europea.

Hi ha dos tipus de fons estructurals: -El fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) 1975, dona ajuts econòmics per a Infraestructures i per a la realització d’inversions productives que donin  ocupació ,alhora que dona beneficis a les Empreses. França, italià España i UK durant el 2007-2013 van ser els que més Van obtindré.


-El fons Social Europeu (FSE) 1958,s’encarrega a finançar tot tipus d’activitats De formació laboral per a aturats o desafavorits de la societat. Al 2007-2013 Els països més beneficiosos van ser ESP,ITA,POR,POL.

El fons de cohesió (FC) 1994,arran del tractat de la UE i està destinat a aquells estats amb un PIB x capità –90% de la mitjana comunitària.. Finança infraestructures del medi Ambient i transports. Si un estat té un dèficit públic +3% de PIB, no rep cap Ajuda d’aquests fons. En 2007-2013 van tenir aquesta ajuda, BUL,R.TXE,EST,GRE,XIP,LET,LIT,HON,MAL,POL,POR,ROM,ESL i Eslovàquia.

Per als anys 2007-2013 la quantitat econòmica assignada a la política  regional és del gairebé 348.000milions D’euros més d’un 35% de tot el pressupost comunitari. Per aquest període  la UE s’ha marcat tres gran objectius:

-Convergència

: ajudar als països i regions menys desenvolupats a arribar ràpidament a la Mitjana de la UE millorant les condicions de creixement ocupació

-

Competitivitat:

regional i ocupació. Es Busca la promoció de la innovació i de l’esperit empresarial, la protecció del Medi ambient i el desenvolupament dels mercats de les regions no incloses en L’objectiu anterior.

-cooperació

: territorial europea . Es vol reforçar la cooperació transfronterera , Interregional i interestatal.

Els ajuts dels fons D’estructura i de cohesió sempre tenen forma de cofinançament amb altres Administracions i els projectes als quals s’apliquen han de respectar plenament La legislació europea, sobretot pel que fa al medi ambient la lliure Competència i l’adjudicació de contractes públics. 

Entradas relacionadas: