Providencialisme a la cronica de Ramón muntaner

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,25 KB

 

LA HISTORIOGRAFIA:


Es la fixació per escrit dels fets considerats historic, les seves formes més simple son las cronicas (escritas en prosa) i les cançons de gesta (escritas en versa). Apareixen en totes les societats antigues les manifestacons populars que glossen les gestes dels herois i les gestes mes importants dels guerrers, les croniques recullen llegendes que volen fer més amena l’exposició dels fets. Podem parlar de tres formes diferents d’historiografia: les cròniques cancelleresques, la poesia èpica i les cróniques amb elements èpics i llegendaris. A la literatura catalana èpics o llegendaris.

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES:


En el Segle XIII es van començar a escriure en català unes cròniquesn històriques que recullen fets històrics contemporanis, no es pot dir que la historiografia llatina origínés la historiografia catalana: son dos corrents diferents i paral·lels, però amb una finalitat patriotica comuna.

Cronica de Jaume I


: Es va redactar entre el 1240 i el 1274, però la versió que se’n conserva prové d’uns manuscrits del 1343 i del 1380. Aquesta crònica va ser escrita en primera persona majestàtica (nos), en realitat Jaume I va inspirar i va inspirar i va dictar la crònica a alguns homes de lletres de la seva confiança, que la van escriure sota la vigilància del monarca. La crònica va dels fets mes importants de la seva vida, des del seu naixement al 1207 fins la seva mort al 1276, amb antecedents dels regnats d’Alfons I i Pere el Catòlic. La crònica es una confessió i ell mateix explica situacions personals i reaccions davant de fets que semblen intranscendents. Els fets que narra son essencialment verídics, tot i això a vegades en dissimula alguns en què la situació es desfavorable, però sempre obeint una intenció cristiana, petriòtica i, sobretot, d’exemple a seguir. El llibre es divideix en quatre parts: 1- La batalla de Muret, on va morir el pare de Jaume I contra els francesos per ajudar als càtars, l’estada a Montsó amb els templers, les lluites internes d’Aragó i el seu casament amb Elionor de Castella. 2- Les conquestes de Mallorca i de València. 3- Les desavinences amb Alfons X de Castella, les campanyes contra els sarrains de València i la revolta de la noblesa aragonesa. 4- Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb el seu fill i contactes amb Alfons X de Castella.

Hi predomina un clima personal i, sobretot d’heroisme, elements procedents de les epopeies ROMàniques es barregen amb els altres fets històrics, i la crònica és una refosa de tot plegat en un estil viu i ràpid. La narració és àgil, pintoresca i graciosa, i a vegades poc acurada. Els dialegs demostren que ho va viure en primera persona, hi utilitza expressions populars i refranys, i fins i tot fa confessions personals com ara que ha oblidat algún nom o que no recorda bé algun fet.

CRÒNICA DE BERNAT D’ESCLOT


: Va ser escrita entre 1283 i el 1288. Segons Miquel coll

i Alentorn el nom de Desclot amaga el nom real de Bernat Escrivà,un personatge de la cor, pot ser amb un càrrec administratiu, que procedia d’un lloc anomenat es Clot, al Roselló, i que va morir al 1289.Comença la crònica amb el matrimoni de Ramón Berenguer IV i Peronella d’ Aragó, ascendència d Alfons I, el regnat de Pere el Católic i sobretot el regnat de Jaume I. Els grans temes són la intervenció dels reis de la corona d’ Aragó a Itàlia,la invasió de Catalunya per part dels francesos i l’alliberament del territori per obrea del rei.

El que destaca d’aquest obra es l’objectivitat i la riquesa d’informació que fa servir per presentar els fets. Per l’época més antiga es va servir de textos llegendaris, per el regnat del Conqueridor, de textos historiogràfics, per el regnat de Pere el Gran va recórrer tant a records personals,com a documents d’arxiu, com demostren per exemple les prosificasions que s’hi troben. Utilitza una prosa vigorosa austera,flexible,precisa i clara, la llengua es molt rica i perfecta. Desclot té dues modalitats d’estil: un registre culte per fer les reflexions i els comentaris seguint els models d’ aquesta llengua estandar de la Cancelleria i un altre que deriva dels relats joglarescos prosificats.

CRÒNICA DE Ramón MUNTANER


:Va néixer a Peralada el 1265 i era un polític i militar que va voler constància de la seva vida.Els almogàvers van incendiar Peralada i la seva família es va quedar Arrúïnada i van emigrar. Ell va anar al exercit de l’ almirall Roger de Llúria i va participar a la conquesta de Menorca,i els derrers anys del Segle XIII va viure a Mallorca.El 1301 hi va haver el setge de Messina i el 1302 se’n va anar amb Roger de Flor cap a llevant, i durant els 7 anys següents va prendre part a les campanyes

Crònica de Pere III el Cerimoniós:


Va néixer al 1309, va ser coronat el 1336 i va regnar fins que va morir, el 1387. El seu regnat correspon a un dels moments de màxima expanció de la Corona d’Aragó, perquè va reintegrar Mallorca i Sicília a la Corona, que s’havien separat per la mort de Jaume I i de Pere II. Va ordenar l’arxiu reial i va crear un cos de copistes i un altre de traductors, gracies a aquestes traduccions es va introduir l’Humanisme a la Corona d’Aragó. Va evocar la historia per mitjà de l’estricte testimonatge dels documents oficials quan es tractava dels fets passats no presencials personalment.

Entradas relacionadas: