Proves de la deriva continental

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,01 KB

 

CAPES DE LA TERRA


-Corteza

- Manto superior

- Manto de transición

- Manto inferior

- Núcleo interno

- Atmósfera

- Hidrósfera


TECTÒNICA DE PLAQUES

Amb el nom de Teoria de Tectònica de plaques o Tectònica global es recullen les teories que expliquen la dinàmica de l'escorça i que constitueixen el paradigma geològic acceptat actualment.

Aquesta teoria pren com a models referents la Teoría de la deriva continental i la Teoria de l'expansió dels oceans i permet donar explicació i interrelacionar de forma coherent tota una sèrie de processos geològics (sedimentació, activitat volcànica, deformació de les roques, erosió, terratrèmols, etc).

ALFRED WEGENER

Cap a 1912, Alfred Wegener (1880-1930) publicava "L'origen dels continents i oceans" on desenvolupava la teoria de la deriva continental.


Wegener suggeria que fa aproximadament 200 milions d'anys hi hagué una única massa continental anomenada Pangea (pan-tot, gea-terra) que estava envoltat per un immens oceà, Panthalassa. Segons Weneger, aquest super-continent anomenat Pangea començà a dividir-se en fragments que se n'anaren allunyant els uns dels altres fins arribar a la posició actual.


TEORÍA DE LA DERIVA CONTINENTAL

Wegener es va basar en proves de diversa naturalesa per elaborar la seva teoria de la deriva continental:


Dades geografiques, basades en l'encaix dels contorns actuals dels continents (per exemple Sudamèrica i África)


Dades paleontològiques. Els fossils indiquen que fa uns 350 milions d'anys la flora i la fauna d'África, Sud-Amèrica, l Índia i Austràlia eren les mateixes i, per tant, aquests continents havien d'estar units.

Dades geologiques. Coincidència en el tipus de roca i datació dels minerals de serralades que ara formen part de continents diferents.

Dades paleoclimàtiques: L'aparició de dipòsits glacials del Carbonífer als continents de l'antiga Gondwana fa sospitar d'una posició d'aquestes terres molt més pròxima al pol sud. La presència de restes coral-lines en zones actualment fredes de I'hemisferi nord ens indica una posició molt més meridional.
LÍMITS ENTRE PLAQUES


Els límits entre les plaques són tectònicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferents de moviments relatius de les plaques en contacte.

→ Límits convergents o destructius: les plaques s'ajunten, "xoquen"


→ Límits transformants: les plaques ni s'ajunten ni se separen sinó que es mouen lateralment lliscant entre elles


→ Límits divergents o constructius: les plaques se separen



Entradas relacionadas: