Prosa humanista

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 32,51 KB

 

Ramón Llull és un dels grans noms de la literatura catalana, és contemplat escriptor, pensador, teòleg i missioner.Ens centrem en Ramón Llull escriptor, on suposa l'inici del català literari i és el primer gran escriptor de la llengua catalana. Ramón Llull va ser el primer que va escriure en català. Amb la seva filosofia i el seu pensament, volia arribar a tots els racons de la societat i la població.

Vida

Ramón Llull nasqué a Palma entre el 1232 i el 1235(no és coneix exactament l'any).Tengué el càrrec de senescal i es casà amb Blanca Picany, de qui tengué dos fills. Enaquesta etapa de la seva vida va conrear la poesia amorosa. Tenia més de trenta anysquan tengué cincs aparicions de Crist crucificat que el convenceren que haviad'abandonar la vida mundana i lliurar-se a una tasca d'espiritualitat concretada principalment en tres punts:- Treball missional a terres d'infidels,- Pla de redacció de llibres per a la conversió d'aquells,- Creació d'escoles de llengües orientals a fi de formar un exèrcit de missioners idonis.Llull vengué les seves possessions i durant nou anys es formà intel·lectualment.Consta que un esclau sarraí li ensenyà l'àrab i que aprengué llatí. Va adquirir una sòlidaformació filósòfica. Acabada la seva formació es retirà al puig de Randa per dedicar-se a la meditació solitària, i hi tengué una “il·lustració” divina que li inspirà el seu “art”, gràcies al qual la conversió de l'infidel serà infal·lible. Des d'aquell moment va viure convençut que Déu l'havia pres com a instrument per mostrar als homes la veritat de la fe cristiana (per això se l'anomena “doctor il·luminat”) des d'aquell moment la vida de Ramón Llull era un afanyós viatjar, disputar i escriure, obsessionat per la seva missió i fermament decidit a dur-la a terme. Fundar Miramar, un col·legi de llegües orientals, a fi que frares franciscans hi aprenguessin l'àrab per poder fer de missioners a terres dels infidels. Per aquests anys va residir Mallorca i a Montpeller, ciutat que cal recordar que pertanyia al regne de Mallorca i on, per tant, Ramón Llull no era estrany. Obtengué el títol de Mestre en Arts per la Universitat de París i predicà en terres dls infidels. Ramón Llull va ser recollit moribund en una nau genovesa. Es troba enterrat en una bella tomba al convent de Sant Francesc de Palma

Llengües i Estilva escriure en quatre llengües: Llatí, àrab, català i provençal:- Llatí perquè era la llengua de cultura.- Àrab perquè era la llengua dels infidels i el seu objectiu és la conversió dels infidels.- Català, dóna prioritat a la llengua pròpia perquè la seva obra arrib a tothom.- Provença perquè era la llengua de la poesia trobadoresca. Només es conserven les obres escrites en català i llatí, s'ha perdut les que escriví en àrab i també la seva poesia de tradició trobadoresca.

La prosa lul·liana

La prosa catalana adquireix uns valors d'eficàcia expressiva, universalitat lèxica i flexibilitat estructurals que no han estat superats en set segles. Aquesta prosa passa d'uns  lògics balbuceig primerencs (homilies, textos jurídics) a la perfecció i modernitat dels escrits de Llull, que pren un elevat grau de maduresa:- Usar una sintaxi apta i flexible per a l'argumentació - Ampliar i crear lèxic apropiat per expressar conceptes abstractes. L'ús de la derivació per crear paraules noves i el recurs de forçar l'evolució de paraules llatines. Ramón Llull és l'autèntic creador de la nostra prosa literària, ja que la fa apta per a tots els usos possibles.

Obra

De temàtica àmplia i variada.

Obres filósòfiques i científiques:

Art abreujada de trobar la veritat. - L'Arbre de la ciència.

Obres místiques:

Llibre en contemplació en Déu (enciclopèdia per alabar a Déu, consta de 365 capítols) - Llibre de l'Amic i Amat. Amic : Home i Amat: Déu – Ens mostra la vida vista dels diferents estats que pot tenir un cristíà. Ha de servir s'exemple Universal.

Obres didàctiques (d'ensenyament)

Llibre de l'ordre de cavalleria. (novel·la) Doctrina infantil (per els nins) - Llibre de gentil i els tres savis. Fa un viatge per el món, troba 3 avis, li fan a seva opinió religiosa. Cada un de una religió diferent.
Obres narratives (més populars, fàcils d'entendre) - Llibre d'Evast e Aloma i de Blanquerna son fills - Fèlix o Llibre de meravelles. Viatge de Fèlix pel món per aprendre'n les seves meravelles. El Llibre de les bèsties – faula, discuteixen com s'ha d'organitzar la vida.

Obres trobadoresques de quan era jove que després les va destruir


Obres poètiques (escriu poemes en català i son autobiogràfiques) - Lo desconhort, - Cant de Ramón

Arnau de vilanova


Fou un prestigiósíssim metge. Va destacar pels seus discursos contra l'excessiva riquesa dels eclesiàstics. El raonament d'Avinyó i per les opinions polítiques.

Francesc aiximenis

 

Vida:


 obtengué un gran prestigi i fou una persona d'una considerable influència política.

Obra

El caràcter didàctico-popular dels seus escrits el féu molt famós. -Lo Cristíà, és l'obra més extensa i ambiciosa d'Eiximenis. Consisteix en un vastíssim tractat enciclopèdic sobre el dogma i la moral cristians. Havia de tenir tretze llibres o parts, dels quals només ens han arribat quatre. - El llibre de les dones,és un manual per a l'educació de la dona cristiana.

Característiques generals de l'obra eiximeniana

L'obra d'Eiximenis és de divulgació i no va adreçada només a un públic d'un nivell cultural alt, sinó també a les “persones simples de llengües i sense grans lletres”. Per aquesta raó el savi frare franciscà escrivia en un estil planer, clar, pintoresc i assequible a tothom i evitava l'erudició tant com li era possible. I, a més, inclou historietes més o menys divertides, eximplis, faules, contes, acudits i proverbis, que il·lustren i subratlles allò que explica i ho fan més entenedor al lector comú. Per assenyalar la conducta que havia de seguir el cristíà de les diferents classes socials i en totes les situacions en que es pogués trobar, el frare franciscà descriu la vida i elscostums dels avantpassats catalans

.Vicent Ferrer

Vicent Ferrer, home d'elevada formació intel·lectual. El 1399 inicià la tasca de predicador, que el féu universalment popular i li assegurà un lloc dins la literatura catalana, ja que a part sermons no té cap més obra en català.

Els sermonsn


Aquest itinerari el feia acompanyar d'una massa de penitents integrada per diversos centenars d'homes, dones i criatures de tota classe, condició i nacionalitat, que era coneguda com “la companyia”. Vicent Ferrer predicava, sempre en espais oberts: places, mercats i cementiris. S'ha conservat dos-cents vuitanta sermons. Sabem que aquests sermons duraven de tres a sis hores. Vicent Ferrer sempre va predicar en català allà no anava i tothom l'entenia. No és d'estranyar que això fos possible en qualsevol país de llengua ROMànica. Aquest fet per l'atracció poderosa que la personalitat del predicador exercia damunt l'auditori, per la gesticulació l'apassionament general que Vicent Ferrer abocava en els seus sermons puix que segons testimonis de l'època semblava que es transformés, també perquè l'auditori era format per gent senzilla i ignorant més disposada a emocionar-se que no pas a entendre, i que, a més, acudien als sermons sabent ja de què li parlarien, i decidits a deixar-se convèncer, de tal manera que s'hi produïen fàcilment escenes de frenètic fervor i autosuggestió col·lectius. No tot l'auditori, però, anava voluntàriament a escoltar-lo i ben disposat a entendre'l. Els jueus i els moros eren forçats a assistir-hi, i fins i tot eren empresonats o obligats a pagar multes molt crescudes per simple fet d'arribar-hi tard. Un cop els tenia al davant, sant Vicent Ferrer els ultratjava, humiliava i incitava l'auditori a prendre venjança damunt d'ells fent-los responsables de la mort de Jesucrist i dels mals que paia la localitat on predicava. Com a resultat dels seus sermons, els barris jueus i moros eren assaltats. De manera que, sovint, quan aquests s'assabentaven que el sant arribava a una ciutat, en fugien abans que ell hi entrés.

Anselm Turmeda

Va néixer a Palma de Mallorca a mitjans S.XIV. Fou un frare francis que estudià a Lleida i Bolonya.L'obra de Turmeda és més aviat escassa.- El llibre dels bons amonestaments , escrit en vers, es una adaptació d'un poema italià.Consisteix en un conjunt de consells morals força materialistes, individuals i cínics.- Cobles de la divisió del regne de Mallorca, relat al·legòric sobre la situació política de l'illa. L'obra més important i extensa de Turmeda és la Disputa de l'ase, en prosa catalana. El text original s'ha perdut, perquè fou prohibit per la Inquisició. Tuhfa, és una obra religiosa en prosa, d'atac al cristianisme.

PROPIETAT TEXTUAL


Perquè un text sigui correcte i complesqui la seva funció, ja de seguir una sèrie de npropietats

- adequació :

la propietat dóna compte de la relació del text amb el context. Fer un text adequat implica saber escollir d'entre totes les solucions lingüístiques la més apropiada per a cada solució.

Coherència:

és la propietat del text en virtut de la qual la informació apareix  seleccionada, organitzada i jerarquitzada perquè  el receptor pugui entendre el missatge de manera eficaç.
Factors que fan que un text sigui adequat: -

Textos orals:

Varia en funció del tipus de text (conversa, diàleg, exposició) *Domini veu (claredat, volum, vocalització,..) *Comportament interlocutori. *Codis no verbals-

Textos escrits

*Cal.Ligrafia*Polidesa*Disposició text (marges ,paràgraf, títols)-
Registres (formal, informal)-
Estilística (capacitat expressiva,riquesa, variació, precisió lèxica, recursos retòrics)-

Coherència:

la propietat que selecciona la informació i l'organitza en funció de cada situació.-

Quantitat d'informació

No hi ha ni excés ni informació rellevant. La informació que no sigui repetitiva.-

Qualitat d'informació

La informació és bona, les idees són clares, ha d'estar exemplificat.

- Estructura d'informació

No hem de pegar bots, organització del contingut, progressió temàtica, separ idees en paràgrafs. -

cohesió

És la propietat que connecta les diverses part del text entre elles. Els mecanismes de cohesió tenen la funció d'assegurar la interpretació de cada frase enrelació amb les altres i el significat global del text.

Literarua humanística i narrativa:


els canvis que hi va haver al Segle XIV són: el sistema de valors és qüestionat i comença a gestar-se la societat moderna. Això va dur a una sèrie de conseqüències: lluites pel poder entre el monarca i els nobles; ruïna del camp a causa de les lluites; fam i epidèmies de pesta com a conseqüència de les males condicions higièniques i alimentàries; gran mortaldat i abandonament de les collites; conflictes entre els nobles, que volien mantenir els seus privilegis, i els camperols, que volien millorar les seves condicions de vida, etc. Tot això va implicar la fugida a les ciutats, el creixement de l'activitat mercantil i el naixement de l'economia de mercat. La cultura ciutadana té com a protagonistes la burgesia.

Prehumanisme i la llengua:cancellaria reial:

a mitjan Segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cancelleria Reial, la dota de funcionaris cultes, coneixedors de la cultura clàssica i destres en llatí. La influència del primer humanisme sobre la prosa dels escrivans, notaris i protonotaris va consistir en una llatinització que li va aportar:-Complexitat oracional amb oracions llargues i predomini de la subordinació. -Precisió semàntica amb freqüents cultismes i tecnicismes administratius.-Col·locació del verb principal al final del conjunt oracional (hipèrbaton).-Moderat ús dels articles, que en llatí no exitien. Aquestes característiques van donar més solemnitat a la prosa cancelleresca i, elegància i maduresa a la prosa literària de l'època.L'humanisme va aparéixer al s.XIV. La Corona d'ARagó va ser un dels primers llocs amb humanisme, perquè estava en contacte directe d'allà on va aparéixer.Bernat Metge va ser un funcionari destacat de la Cancilleria Reial.

Cancilleria Reial:

va tenir molta importància en un model de la llengua catalana i en la introducció d'un altre model. És un organisme creat per Jaume I i renovat per Pere el Cerimoniós que es dedicava a redactar tota la paparasa oficial de la Corona d'Aragó. Els seus membres havien de conéixer perfectament les llengües oficials de la Corona: català, Aragónés i llatí. Va tenir un paper fonamental en la creació d'un koiné (estàndard) per al català amb molta influència del llatí i en la introducció i promició de l'humanisme.

Esperit humanista:


a mitjan s.XIV, començam a trobar símptomes d'una visió del món, de l'home i de la cultura completament diferents a les que ens havia acostumat la societat estamental i el teocentrisme mediavals. El teocentrisme és una doctrina, és a dir, una concepció o actitud existencial que hom pot caracteritzar pel fet que Déu o el diví són considerats com a centre de tota la realitat; en canvi, l'humanisme és una corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors més intrínsecs de la persona: la intel·ligència, la raó i el coneixement. Hi ha gent que a vegades ho simplifica. L'antropocentrisme va lligat a l'humanisme.

Antoní canals:

frare dominicàdeixeble de Sant Vicenç. Exercí càrrecs importants dins de l'ordre i en les corts de Joan I i Martí I, on tengué un gran prestigi com a moralista i com a intel·lectual.Cal destacar: Tractat de confesió i Escala de cotemplació. La seva millor prosa, la trobam en les traduccions de Petrarca.

Bernat metge:

alt funcionari de la Cancelleria Reial molt aficionat a la literatura clàssica i introductor de Petrarca a la Península Ibèrica. Fou acusat amb altres funcionaris d'apropiciar-se de dobers públics (corrupció) i després foren acusats d'haver permés que Joan I morís sense confessió (es pensaven que l'havien matat). Fou empresonat. El 1399 fou alliberat i restituït en els seus càrrecs pel nou rei Martí I, l'Humà. Va escriure Lo somni després d'estar empresonat. En les seves obres trobam idees medievals amb actituds humanistes.

Obres medievals

: -Llibre de Fortuna o Prudència, obra al·legòrica escrita en noves rimades en què la Fortuna i la Prudència debaten sobre quina d'elles és millor. -El Sermó, paròdia sobre els sermons de l'època que de vegades recorda l'actitud escètica i desencantada del Llibre de bons amonestaments (Anselm Turmeda).

Obres de mentalitat humanista amb idees medievals:

-L'Apologia, diàleg filósòfic a l'estil de Plató. -Valter e Griselda, escrita en italià (toscà), novel·la curta moral, la darrera del Decameró de Bocaccio, que fou traduïda per Petrarca al llatí i Metge la va tornar a traduir del llatí de Petrarca. Valter e Griselda és la primera mostra de petrarquisme en la península ibèrica.

La seva obra més important és


Lo somni


Té com a finalitat defensar-se per obtenir la restitució en els càrrecs. Intenta demostrar que Joan I no s'ha condemnat, sinó que és al purgatori. Finalment, elogia la reina María de Luna. L'obra té una forma dialogada i s'estructura en quatre llibres:1.L'autor i el difunt Joan I, que se li ha aparegut en somnis, dialoguen sobre la immortalitat de l'ànima. Es tracta d'un debat erudit on basen els seus arguments en la Bíblia i en els clássics. 2.Joan I encarrega a l'autor la redacció del llibre, després d'explicar que és al purgatori per la seva afecció a la caça, la música i l'astrologia. Es troba acompanyat d'una muníó de gossos. L'ànima de Joan I li diu que és al purgatori (li diu per tranquilitzar). 3.Tirèsias (personatge de la mitologia convertit en obra) fa un discurs terrible contra les dones. Aquesta part és un atac misògen cap a les dones. 4.Metge fa un elogi de la condició femenina fent un repàs a dones il·lustres de la història. Acaba amb un elogi a les darreres reines de la Corona d'Aragó. Feia de 'pilota', elogia les dones, elogia les reines i acaba amb l'esposa de Martí (jugava fent la bona). Amb això s'arriba al final i acaba el somni. Bernat és una persona crítica que té molt en compte Petraca i Bocaccio. Aconsegueix tot el que vol amb la paraula. A pesar de tot va tornar a aconseguir la mateixa confiança que tenia amb el rei.

Les noves rimades i la codolada:

la narrativa de creació (l'actual) va néixer al s.XIV i en vers. El seu nom, noves rimades, fa referència tant al caràcter narratiu com a la forma versificada. D'entre les noves rimades, escrites durant els s.XIV i XV, hem de diferenciar: -
Les de caràcter còmic i satíric, d'ambientació ciutadana i to picaresc; pròpies de la burgesia. Apareixen ridiculitzats els nobles i els religiosos, i els burgesos acaben triufant. Estaven escrites en una llengua més moderna amb una lleu provençalització i construïdes en versos apariats (aabbcc...) alternant ocotsíl·labs i tetrasíl·labs: codolada (6+4; caràcter humorístic). Destacam: Llibre de Fra Bernat, Disputació d'En Buc ab so cavall.

-
Les cavalleresques, de caràcter fantàstic, ambientades en castells, palaus i llocs exòtics, amb personatges trets de la tradició artúrica. Agradaven a l'aristocràcia. Recreaven els temps heroics i daurats de la cavalleria. Pretenien moralitzar i ensenyar el sentit de la cavalleria en un intent de reformar-la, actualitzar-la i reactivar-la. Escrites més en occità que en català (hi ha molts de catalenismes). Constituïdes en versos apariats de vuit síl·labes. Destacam Blandín de Cornualla, d'autor anònim, i La faula de Guillem de Torroella. El rei Artús s'expressava en francés. Guillem de Toroella era de família noble, cavaller mallorquí, autor de La faula (hi ha una crítica, en Guillem havia fet de mediador i aquesta obra s'havia escrit poc després de la batalla de Llucmajor). Hi són presents els elements típics de la cavalleria.

La novel·la:

la novel·la va apreixer a mitjan s.XIV, quan Bocaccio va donar aquest nom a cadascuna de les narracions que formaven el seu Decameró. Es tracta d'un conjunt de narracions curtes en prosa, de caràcter moralitzador en alguns casos, de caràcter obscè en altres. Aquestes eren les novel·les de Bocaccio. La novel·la és un gènere narratiu en prosa, breu i exemplificador, de finalitat moralitzadora, i de caràcter realista. Reflectia la quotidianitat, els fets eren creïbles, la llengua tendia al col·loquialisme i connectava amb la realitat immediata. Entre aquest tipus de novel·la de caràcter sentimental, cal destacar la Història de Jacob Xalabín (apareix una traducció, però no s'ha trobat l'original; els dolents aquí són els cristians, basat en fet reals, ens recorda a rondalles com na Blancaneus). La novel·la va evolucionar en varietat temàtica i en dimensió, i va culminar en dues grans obres: Curial e Güelfa (autor anònim) i Tirant lo Blanc (Joanot Martorell).

Novela cavallaresca:


les històries dels joglars sobre cavallers tenen continuïtat en les cròniques i en obres de caràcter didàctic com el Llibre de l'orde de cavalleria (de Ramón Llull de gran influència sobre Tirant) i el Tractat de cavalleria (de Pere III, el Cerimoniós). A finals del s.XIV es van posar de moda obres sobre cavallers amb un to enyoradís, en forma rimada i en defensa d'uns valors feudals. La narració cavalleresca es transformà durant el s.XV: incorporació del Realisme i la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç que van donar lloc a les novel·les cavalleresques. Les narracions anteriors es caracteritzaven pels elements fantàstics, la geografia exòtica, l'ambientació intemporal i les qualitats sobrehumanes dels protagonistes, les nostres novel·les cavalleresques del s.XV es van caracteritzar per la versemblança, la geografia coneguda, l'ambientació en una època coneguta i prospera, i les qualitats purament humanes dels protagonistes.

Curial e güelfa:


tractra d'un orfe apadrinat per una noble que s'enamoren. Va ser publicada en català, en poc temps es van fer dues edicions. Aquest llibre no es coneixia, apareix al Manuscrit a la biblioteca de Madrid. Autor anònim, va ser redactada entre el 1435 i el 1462. Es creu que va ser escrita per algun escrivà valencíà de la cort napolitana renaixentissta d'Alfons el Magnànim.

Temàtica:

-Amorosa i sentimental: l'autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen per estimar-se perquè pertanyemn a classes socials diferents.-Cavalleresca: els mèrits cavallerescos de Curial en faran possible l'ascens social, l'equiparació amb Güelfa i la bona fi de la relació amorosa.

Parts:

Llibre primer: Güelfa patrocina i promociona Curial perquè faci mèrits cavallerescos. -Llibre segon: Curial participa en nombrós tornejos, festes galants i espisodis amorosos, sempre sota la vigilància de Festa, dama de Güelfa.-Llibre tercer: Curial viatja a Orient, pateix esclavatge a Tunis i, després de vèncer els turcs, aconsegueix ascendir socialment i casar-se amb Güelfa.

Modernitat al Curial:

Apareixen personatges reals en una obra de ficció. Exemple: Pere, el Gran. -Ascens del jove cavaller. -Relaxació moral de la societat (s.XV). -Ús de personatges al·legòrics propis del Renaixement (al somni de Curial i a la la narració). -Atmosfera sensual. -Versemblança.Güelfa es molt madura, viuda amb 15 anys, idees molt clares, sembla de l'EM; Curial és jove, és més canviant, més nin, sembla del Renaixement. S'enamoren, tenen una relació traobadoresca; aparició de lausengiers que faciliten la redacció. És una obra medieval.

Tirant lo blanc:


novel·la més important de la nostra literatura; conta la història d'un cavaller que creix en virtuts humanes i militats, fins aconseguir el seu ascens en l'escala social i els seus propòsits amorosos. És una història creïble amb referències a la vida quotidiana, amb fets històrics coneguts i personatges presos de la realitat. Obra de gran èxit editorial amb traduccions al castellà, italià i francés. Cervantes criticava l'abús de llibres de cavalleries per la seva gran ficció; en canvi, Tirant lo Blanc era un bon model de versemblança.

Autor:

Joanot Martorell. Iniciador de la novel·la moderna. Cavaller del s.XV, va tenir disputes amb altres cavallers. Era d'una famíla de petita noblesa a València. La situació econòmica de la família travessà moments molt delicats. Ausiàs March es va casar amb la germana de Joanot però va durar poc perquè ella era molt malatissa. Per una qüestió de torres, Joanot va enviar lletres de batalla a GonçAlbó i, per una qüestió d'honor familiar, al seu cosí Joan de Montpalau. Aquest darrer s'havia promès en matrimoni amb Damiata, germana de l'escriptor, i Joan de Montpalau va incomlir la promesa de casament. Martorell va deshonrar una germana d'en Joanot i Joanot li va fer un combat que al final no es va fer; sinó que el va perdonar econòmicament. Martorell va demanar al rei Eriç que fos el jutge. Aquest va acceptar el seu paper, cosa que va portar Joanot a Londres on va llegir Guy de Warwycke, narració anglonormanda que es va convertir posteriorment en la novel·la inacabada Guillem de Varoic. Aquesta obra es va convertir en el primer grup de capítols de Tirant lo Blanc. A causa de diferents plets cavallerescos i econòmics, va viatjar a Portugal (on comença Tirant). Joanot va morir Arrúïnat i el manuscrit de Tirant lo Blanc va quedar en mans de Martí Joan de Galba com a penyora dels diners que aquest li havia prestat. Martí Joan va preparar l'obra per a la seva impressió (1490).

Estructura, tema i argument:


narra les proeses d'un cavaller humil que per propis mèrits aconsegueix el grau de capità general de les tropes de l'Imperi grec, casar-se amb la filla de l'emperador, després de vèncer els turcs, i esdevenir hereu al tron. Aquesta ascensió respon a una estrucutra en què, prograssivament, els capítols ens parlen de com Tirant passa per diferents fases d'aprenentatge i graus d'experiència militar, humana i cortesana.

Estils al Tirant lo Blanc:

Dinàmic i viu, als diàlegs. -'Valenciana prosa'. -És un estil que imita el de molts autors llatinos. És caracteritza per una sintazi complexa, l'ús de molts adjectius i subordinades i l'ús freqüent del verb al final. Va ser emprat per molts autors valencians del s.XV.

Modernitat al Tirant lo Blanc:

Diferents punts de vista.-Complexitat psicològica dels personatges (Tirant és diferent en l'amor i en la batalla). -Diferent tractament dels temes: amor (ironia, humor) i batalles (seriositat). -Realisme a l'ambient cortesà. La cort bizantina pren com a model la vaneciana i l'anglesa.-Escenes de vida diària. -Distorsió dels fets reals de l'època. Situa una funció versemblant relacionada amb els fets de l'època i li dóna unes situacions mediavals (cavalleria).

Narrador:

narrador en la 3a persona i omniscient. Sembla que a vegades s'enriu dels personatges; en fa bromes. Aquesta visió és una visió moderna. Comenta diferents escenes ridícules.

Fonts:

tradició que es va arrosegant amb influències que han rebut. Influències:-Crònica: de Ramón Muntaner (peronatge de Roger de Flor), influeix en la manera d'actuar als camps navals.-Llibre de l'ordre de cavalleria de Llull.-Lo somni.-Jordi de Sant Jordi, Corella i A.March.-Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Guillem de Toroella i el Blandín.-Cerverí de Girona. -Dante, Petrarca i Bocaccio. -Guy de Warwycke.

Difusió:

va tenir dues edicions, la primer aedició tenia 750 exemplars i la segons 300 exemplars. Tirant va tenir traduccions antigues en: castellaà, francés i italià, això poc després que fos publicat en català. D'aquesta manera va influir a autors com: Shakespeare, Ariosto i Cervantes.

Entradas relacionadas: