La Proposta Keynesiana i el New Deal: Respostes a la Crisi del 29

La Proposta Keynesiana: Resposta a la Crisi Econòmica

Keynes va detectar que les mesures tradicionals eren errònies i va defensar que la crisi no era transitòria i la recuperació no sorgia espontàniament si els governs no hi actuessin a favor. El problema principal de l’economia era la manca de demanda davant la caiguda de la inversió. Els empresaris no tenien incentius per augmentar la producció i l’ocupació.

Per fer front a l'enfonsament de la inversió privada, Keynes proposava que l’Estat augmentés la despesa pública (una política anticrisi). Aquesta despesa, tot i generar dèficit públic, augmentaria la demanda i, en una proporció més gran (transformada en salaris i béns), crearia una nova demanda (el multiplicador keynesià) sobre altres sectors. L’Estat podria, a termini mig, incrementar els ingressos per impostos i reduir o fins i tot anul·lar el dèficit públic inicial.

El New Deal de Roosevelt: Un Pla de Recuperació

L’intent de recuperació associat habitualment amb les teories de Keynes és l’anomenat New Deal, un pla econòmic per superar la crisi i pal·liar-ne els efectes socials, impulsat per Franklin Delano Roosevelt.

El programa del nou president era molt contradictori, perquè proposava augmentar la intervenció de l’Estat i, alhora, reduir el dèficit. Les mesures del New Deal no van implicar un gran increment de la despesa pública. Amb la Llei d’Ajustament Agrari, es va crear un organisme, l’Agricultural Adjustment Administration, amb l’objectiu de reduir la producció agrària i recuperar els preus.

La Llei Nacional de Recuperació Industrial va crear dos òrgans: el National Recovery Administration per fomentar els acords de preus entre empreses i evitar-ne la reducció, i la Public Works Administration per promoure projectes d’infraestructura que reduïssin l’atur i augmentessin la demanda.

Roosevelt va establir un control estatal rígid sobre els bancs per assegurar-ne la solidesa financera. També es va crear una comissió de valors i canvi, i es va impulsar una política monetarista (en una situació de crisi, quan la liquiditat no és abundant), que va devaluar el dòlar en més d’un 40% l’any 1934.

Pel que fa a les condicions dels treballadors, la nova Llei de Relacions Laborals (National Labor Relations Act) va tenir un paper molt important, ja que va reconèixer la llibertat de sindicació a les empreses i el dret a la negociació col·lectiva dels salaris. El govern va establir un salari mínim i un nombre màxim d’hores de feina setmanal. També es va aprovar la Llei de Creació de la Seguretat Social (Social Security Act). Totes dues pretenien garantir uns ingressos mínims als treballadors per potenciar un augment del consum en els sectors de la població més afectats per la recessió.

La desconfiança empresarial va provocar el retraïment dels empresaris i va comportar que les inversions privades fossin més escasses del que s’esperava. Se’n va produir una nova recessió els anys 1936-1937. Malgrat això, les polítiques de Roosevelt van comportar una certa estabilització empresarial.

Vocabulari Clau de la Crisi Econòmica

• DEUTES DE GUERRA: Són els que deriven de préstecs que van finançar plans bèl·lics amb objectius imperialistes (estendre el domini d’un país sobre un altre o altres amb l’ús de la força); amb objectius de conquesta (guanyar, mitjançant operacions de guerra, un territori, poble o posició); o amb objectius annexionistes (unificar o afegir un territori a un país sota la seva dependència).
• INFLACIÓ: És un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus.
• BÉNS DE CONSUM DURADOR: Productes que tenen una vida útil llarga i que no es consumeixen ràpidament, com ara electrodomèstics o vehicles.
• BOMBOLLA ESPECULATIVA: Es va produir quan va pujar la demanda de les accions i la cotització.
• SOBREPRODUCCIÓ: Procés econòmic en el qual es produeixen quantitats superiors a les que pot absorbir la demanda.
• GUERRA COMERCIAL: Adopció per part d'un o diversos països de tarifes o barreres al comerç amb un o diversos països tercers.
• CRISI DE LIQUIDITAT: Manca de recursos monetaris per fer front al pagament dels deutes. Com a conseqüència del crac de la borsa, va afavorir l’expansió de la crisi.
• DEFLACIÓ: És la baixada de l'índex de preus degut a la disminució de la quantitat de diners.
• MULTIPLICADOR KEYNESIÀ: Plantejament de l’economista Keynes segons el qual l’augment de la despesa pública genera una nova demanda en sectors econòmics diferents.
• AUTARQUIA ECONÒMICA: Autosuficiència econòmica.