Pronoms variables

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,7 KB

 

Exposició: És el tipus de text que té com a intenció presentar un tema, un fenomen, una situació, etc... De manera clara i entenedora.

Tipus: Àmbit temàtic, distinguim els textos de tema científic,els de tema humanístici tècnic.
Canal de transmissió: distinguim els textos expositius escrits(reportatges periodístics...) i els orals (una conferència a classe...)
Segons el destinari: textos especialitzats, adreçats als especialistes d'una matèria i contenen vocabulari desconegut, i els divulgatius, són més a l'abast del lector mitjà.
Fer un calc sintàtic vol dir utilitzar una estructura sintàtica d'una altra llengua en comptes de l'estructura sintàtica genuïna o correcta.

-Puntuem bé les enumeracions; 
·Introduir-la sense cap signe de puntuació específic o bé introduir-la amb dos punts.
·Separar els elements de l'enumeració amb comes, i per tancar-la hi ha dues opcions:
1. Unir els dos últims elementsamb una conjunció.
2. Separar els dos últims elements  també amb una coma i deixar l'enumeració oberta amb punts suspensius.

Els pronoms

Són paraules, variables o invariables, que es refereixen a persones,animals, coses concretes o abstractes;
Desdearrow-10x10.Png el punt de vista morfològic,n' hi ha de variables i n´hi ha de variables .
Desdearrow-10x10.Png el punt de vista sintàtic, molts pronoms substitueixen mots o grups dde mots per evitar-ne la repetició al llarg d'un text.
Desde el punt de vista semàntic, els pronoms no solen tenir un significat propi, sinó que adopten en cadaarrow-10x10.Png cas el significat de l'element que identifiquen o substitueixen.
Les principals classes de pronoms: pronoms personals forts, febles i altres tipus; els interrogatius i els relatius.
La majoria dels pronoms febles són personals, perquè es refereixen a una de les tres persones gramaticals ( em,et..)

Els pronoms interrogatius ( qui, què, quina, quins i quines) introdueixen una pregunta.
Els relatius: ( que,qui,què,el qual, la qual, els quals, les quals i on) serveixen per incloure una informació dins del conjunt de l'oració.

Escrivim b(alta) : davant de l i r,quan paraules emparentades i darrere de m
Escrivim v (baixa) Quan paraules emprentades s'escriuen amb u, darrere de n, terminacions verbals -ava, -avés,-ava...
Els pseudoderivats : provenen del llatí no tenen grafia que els correspondria segons la paraula primitiva catalana.
La sinonímia és un fenomen que es dóna quan dues o mes paraules tenen un mateix significat, o un semblant. Ex: cotxe-automòbil brusc- sec  indicar-mostrar.
Els diferents gèneres narratius, esxposen ordenadament fets històrics o reals, imaginaris, o fantàstics.

La narrativa tradicional  són històries adreçadés als infants, anònimes i que pertanyen a la cultura popular. La finalitat bàsica és moralitzar sobre aspectes de la vida quotidiana i de les relacions humanes.
A més dels contes populars o rondalles també hi han:
Les faules, històries protagonitzades per animals i que pretenen donar una lliçó o moral sobre el comportament humà.
Les llegendes, narracions breus que sovint servien per sonar una explicació.
La narrativa és el gènere narratiu més extens. L'argument de la novel·la  pot ser complex i elaborat.
El conte: és el gènere narratiu més breu, presenta una trama senzilla.
La narració: és més extensa que el conte, però no tant com la novel·la.

Entradas relacionadas: