Projecte acolliment família extensa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,94 KB

DEFINICIÓ I TIPUS D’ACOLLIMENTS FAMILIARS. Definició:

Acolliment familiar:
És una mesura de protecció de la infància que consisteix en confinar (donar) un menor a una família per a que aquesta tingui cura d’ell, l’eduqui i cobreixi totes les seves necessitats de manera temporal.

Per tant, quan hi ha una mesura de de protecció, que implica la separació del menor de la seva família, una de les opcions és la mesura d’acolliment familiar.  Principis: (perquè es considera que la mesura d’acolliment familiar és la més beneficiosa quan s’ha de fer separació del menor de la família biològica)
. 1. Normalitzat → perquè el menor passa d’una estructura familiar a una altre, i per tant, està acostumat a viure en una família, a més a més, aquesta mesura permet que el trauma per al menor sigui inferior. 2. Individualitzat → perquè quan el menor es troba amb una família acollidora, un tracte individualitzat, ja que rep una atenció més ajustada a allò que el menor necessita. 3. Dóna seguretat i benestar emocional al menor. 4. Complementarietat →ha d’existir una complementarietat entre la família biològica del menor, i la família d’acollida, és a dir, així s’evita que el menor substitueixi la família biològica per la família acollidora.

Tipus de famílies acollidores:  Segons el vincle familiar entre l’acollit i la família d’acollida - Acolliment en família extensa (acostuma a ser per tiets o per avis del menor) Quan es vol fer un acolliment amb família extensa es fa un procés de validació. L’equip encarregat decideix si la família extensa té uns requisits mínims per a validar a aquesta com a bons acollidors.  Una de les diferències entre l’acolliment en família extensa i l’acolliment en família aliena, són els lligams que té el menor amb la família.  Una característica és que en la majoria dels casos, primer, s’estableix l’acolliment immediat, ja que, és una ajuda entre familiars. És a dir, davant de la impossibilitat dels pares biològics en la cura dels seus fills, normalment els avis o els tiets se’n fan càrrec dels nens. D’això se’n diu guarda de fet, és a dir, que és com si tinguessin la guarda però sense tenir els papers arreglats. Quan es produeix això es fa un procés de validació amb la finalitat d’avaluar que la família acollidora fa l’acollida com a tal.  Quan fem el procés de validació MAI hem de donar per bo a un familiar perquè sigui pròpiament familiar, sinó que hem de vetllar pel benestar i la protecció del menor.  El procés ha de ser rigorós i sistemàtic. Aquest procés consisteix en valorar i avaluar els factors de risc i els factors de protecció entorn a les següents variables: 1. Característiques socio-econòmiques → L’estat en que es troba l’habitatge on viurà el menor, la solvència econòmica, laboral...2.Capacitat de cobertura de necessitats de l’acollit → Molts d’aquests nens/es tenen unes necessitats específiques sobretot en el tema afectiu i en el tema emocional, dificultats en l’aprenentatge, i trastorns de conducta. És a dir, han de saber i poder atendre aquestes dificultats dels menors. 3. Estructura i dinàmica familiar → sobretot en aquells aspectes de resiliència familiar: estili educatiu, estil comunicatiu,... En definitiva si la dinàmica és adequada o no. Sempre tenint en compte que les valorem si en aquest context de risc poden tirar endavant amb el nen, perquè no avaluem en funció de si es ideal o no, ja que no hi ha famílies ideals.


4. Relació amb la família biològica → Valorar si la relació amb els pares biològics és bona o no. 5. Motivació, actitud i expectatives davant l’acolliment → Valorar si volen acollir el nen o ho fan per obligació o per legitimitat. 6. Col·laboració amb equip tècnic → Per les visites sobretot, normalment tenen molta relació. - Avantatges: 1. El nen es queda a casa, és a dir, no va a un nou lloc que no coneix a ningú.2. No hi ha un trencament tan traumàtic (no es trenquen els lligams afectius, la identitat personal,...)3. Aquest acolliment permet més relació entre germans. 4. Menys ruptures → Major grau d’estabilitat- Desavantatges:  Els pares biològics es relaxen molt més en el procés de reunificació i de canvi, és a dir, com que els seus fills estan amb els seus pares o amb els seus germans, es relaxen. -

Acolliment en família aliena

Quan es vol fer un acolliment amb família aliena el que es fa és un procés per a declarar la idoneïtat de la família. Aquest procés consisteix en què una família voluntària s’ofereix a la Administració per a ser família acollidora. Doncs, l’Administració fa un procés de formació i de selecció de famílies acollidores, per tal de detectar quines famílies no són idònies. A les famílies considerades aptes per a acollir, l’Administració els hi dóna un Certificat d’Idoneïtat.  El model de selecció –formació és un procés que contempla unes accions de formació, on les persones que volen ser acollidores reben una sèrie de continguts i coneixements sobre l’acolliment (drets, obligacions, característiques d’aquests nens, conflictes amb els quals es poden trobar...). Aquesta formació respon tant a objectius d’aprenentatge com a l’autoavaluació. És a dir, també serveix per a que les famílies s’autodescartin. Aquest procés té 4 fases:1. Fase de captació: L’administració responsable fa una campanya publicitària molt intensiva i de curta durada (dura pocs dies) per captar el màxim de possibles famílies acollidores.2. Fase de selecció: Consisteix a avaluar a cada família i seleccionar aquelles que siguin idònies per a ser acollidores. Estratègies: Curs de formació. Normalment per l’educador/a social i són semblants als grups de parentalitat positiva.Entrevistes. Es fan tant al domicili de la família com a la Administració. Abans del curs de formació es fan un parell (normalment al domicili familiar), i els professionals recullen les característiques, motivacions, etcètera d’aquesta família. És a dir, elaboren el perfil de la família. I al final del curs, es fa una entrevista i es notifica a la família la valoració que han fet els professionals d’aquesta família. Quan s’acaba la selecció, tenim una llista de famílies acollidores o unitats acollidores. I l’EAIA i el Servei d’Integració Familiar es coordinen, quan es veu clara una proposta, es truca a la família acollidora i se li explica tots els aspectes del nen, i si la família accepta es passa a la següent fase. 3. Fase d’acoblament: L’objectiu d’aquesta fase és que totes les parts (el menor, família d’acollida, els professionals i la família biològica) acceptin la mesura. I que de progressivament totes aquestes parts, es vagin adaptant. Sobretot pel que fa a la família d’acollida i el menor. Aquesta fase es fa abans de regular l’acolliment. (En les adopcions, aquesta fase és igual que l’acolliment pre-adoptiu). 4. Fase de seguiment: Per a preveure la evolució i l’adaptació del menor s’ha d’elaborar un Projecte Educatiu Individualitzat (PEI).


Aquest ha de contemplar diferents àmbits; el menor, la família biològica i la família d’acollida. Durant l’acolliment es fa un seguiment. En aquest seguiment cadascuna de les parts implicades haurà d’anar assolint els diferents objectius plantejats en el pla de treball, elaborat amb els tècnics del acolliment i amb la utilització dels recursos de les diferents xarxes.

La tasca del seguiment per part dels tècnics es centra en la facilitació d’aquells aspectes que afavoreixin la adaptació del nen i de la família, a més a més, d’ajudar en la resolució d’aquells problemes que vagin sorgint en la família. Amb els acolliments el que es pretén és el benestar del menor, i que aquesta vivència sigui el més positiu possible. Per a que el acolliment sigui exitós, és convenient fer un seguiment individual (entrevistes amb els menors i les famílies d’acollida), i un seguiment grupal (grups de famílies d’acollida on intercanvien experiències i es ço-ajuden). Pel que fa a les visites del nens i la seva família, és molt important que es mantinguin règims de visites. Per això el tècnic, ha d’intentar buscar un consens i una participació del menor, de la família biològica i de la de acollida. I per això s’elaborarà un pla de visites amb totes les parts implicades Segons la finalitat - Acolliment d’Urgència- diagnòstic → Aquest acolliment acostuma a fer-se amb nadons, i consisteix en cedir la guarda de curta durada del menor a una família acollidora, mentre l’equip encarregat acaba d’establir el diagnòstic de la situació viscuda pel menor.  És un acolliment especialitzat i té dos objectius: * Atenció immediata i urgent del menor. * Ajudar a fer el diagnòstic de la família, perquè el menor ha arribat a la família sense que els professionals hagin acabat l’estudi.  En aquest acolliment allò ideal seria que el menor de 6 anys anés amb una família, i que els major de 6 anys anessin als centres d’acolliment d’urgència (Raimat).  Aquest acolliment no es pot fer ni en família extensa ni en aliena, sinó que es fa amb famílies que estan preparades per a col·laborar amb aquests menors. Aquestes famílies estan pseudoprofessionalitzades.  - Acolliment Simple o en previsió de retorn → En aquest acolliment quan hi ha una família biològica amb pronòstic de poder recuperar al seu fill, les recomanacions que garanteixen l’èxit d’aquest acolliment són: *Reforçar el vincle entre el menor acollit i la seva família biològica a través de visites, sortides i contactes.  *Evitar que la durada d’aquest acolliment superi els 2 anys.  Aquest acolliment es pot dur a terme amb família aliena o amb família extensa.  - Acolliment Permanent → Aquest acolliment és una alternativa a l’adopció. I aquest es proposa quan la família biològica té un pronòstic pràcticament nul de recuperar al menor, però el menor té un vincle molt fort amb la família biològica (exemple: mare amb malaltia terminal).  L’acolliment permanent pot ser: en família extensa o en família aliena. -Acolliment Preadoptiu → Aquest acolliment s’adopta quan s’ha decidit que una família adoptarà a un menor. Es tracta d’un període de prova entre la família que vol adoptar i el menor que serà adoptat, i aproximadament té una durada de 6 mesos, per desprès formalitzar l’adopció. - Acolliment Especialitzat → Aquest acolliment està pensat per a menors amb malalties greus o deficiències. La família acollidora acull al menor amb aquestes característiques i li dóna, en la mesura de lo possible, una millor qualitat de vida.- Acolliment Professionalitzat → Aquest acolliment és possible gràcies a la nova llei.

Entradas relacionadas: