Els progressos de la industria

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,64 KB

 
La influència de l’eix comercial entre Bilbao i Cardiff es va deixar sentir també a Cantàbria, que va esdevenir la tercera zona siderúrgica espanyola després d’Astúries. També cal afegir-hi la creació a Sagunt d’Altos Hornos del
Mediterráneó (1923). //Entre les noves indústries sobresurt el ràpid creixement de la indústria elèctrica, que va tenir l’impuls més important a partir de l’any
1914, en què es va construir un bon nombre de centrals hidroelèctriques i es va crear una xarxa important per transportar l’electricitat. També va experimentar un creixement notable la indústria metal·lúrgia espanyola, que va tenir en l’automòbil i en els electrodomèstics dos sectors en expansió. L’empresa automobilística pionera a Espanya va ser la marca Hispano Suïssa, creada a Barcelona l’any 1904 i especialitzada en la fabricació d’automòbils de luxe. El creixement del parc automobilístic va estimular també la creació d’empreses de refinatge i de distribució de petroli, com la Campsa (1927). El sector de la construcció també va rebre un gran impuls a partir de la consolidació de la indústria el ciment, amb la fundació de l’empresa Asland l’any 1928, especialitzada en la fabricació de ciment pòrtland.
La diversificació de la indústria catalana
: A Catalunya la indústria tèxtil va mantenir el predomini, però se’n va reduir el pes específic: si el 1890 representava el 67’1% de la indústria catalana, el 1930 en representava el 48’1%. A més, el seu dinamisme va ser inferior al que trobem en uns altres sectors en emergència que van contribuir més al creixement del producte industrial català.// D’aquesta manera la indústria catalana es va diversificar. Les indústries bàsiques com la mineria, l’energia, la química, la del ciment i la siderúrgia van augmentar. Les diferents branques de la indústria lleugera també van créixer, sobretot la confecció, la del cuir, la del calçat, la del paper i les arts gràfiques. Però la química, la metal·lúrgica de transformació i les indústries de construccions mecàniques van tenir unes taxes de creixement més grans que la mitjana i van guanyar importància dins l’estructura industrial catalana. //L’increment del sector elèctric va ser un dels grans canvis d’aquest període. Des del final del segle Barcelona tenia enllumenat elèctric i des del 1910 es va anar estenent per tot Catalunya i se’n va generalitzar l’ús industrial. Van contribuir a la consolidació d’aquests sectors la demanda creixent de noves infraestructures de les ciutats industrials i, sobretot, la inversió estrangera, amb la instal·lació a Catalunya de les primeres multinacionals. Així, la producció es va concentrar sobretot en el grup Barcelona Traction, conegut popularment com La Canadenca per l’origen del seu capital, i en la Catalana de Gas i Electricitat, creades l’any 1911.// Pel que fa a la destinació de la producció, l’increment de la renda espanyola va contribuir a augmentar la demanda i el comerç amb la resta d’Espanya es va intensificar. Es calcula que a l’entorn del 80% dels teixits de cotó es venia a la resta de l’Estat i també una part molt considerable de la maquinària, dels automòbils i de tota la producció industrial catalana. D’altres llocs d’Espanya arribaven a Catalunya grans quantitats de productes alimentaris (blat, carn, sucre), semiacabats (ferro, acer, paper) i matèries primeres (carbó, llana, pells). Quant a la localització industrial, es va consolidar la concentració de l’activitat al nucli de Barcelona i també la seva àrea metropolitana. //Mentre que l’increment del potencial econòmic de Catalunya augmentava, la seva capacitat financera disminuïa i la banca catalana entrava en una crisi profunda. Si bé al final del Segle XIX Barcelona era un centre financer important, a la dècada del 1930 la xarxa financera catalana pràcticament havia desaparegut i Catalunya entrava en una progressiva dependència envers la banca madrilenya o basca. La difusió territorial de la indústria: Juntament amb els dos nuclis bàsics, Catalunya i el País Basc, la preponderància dels quals es va mantenir durant el primer terç del Segle XX, la industrialització es va difondre per zones més extenses del territori espanyol. Madrid es va convertir en la tercera regió industrial, a Galícia va destacar la indústria conservera i, a la cornisa cantàbrica, les indústries siderúrgies i els seus derivats metal·lúrgics. També va aconseguir importància la indústria del moble i la de les joguines, especialment a València, i, durant la dècada del 1920, a Alacant. // La major difusió geogràfica de la indústria no va posar fi als profunds desequilibris de la distribució de la renda entre les diferents àrees geogràfiques espanyoles. L’any 1930 el producte per habitant de les zones més industrials (Catalunya, el País Basc i Madrid) era força superior a la mitjana i també ho era a Navarra, a l’actual Comunitat Valenciana, a causa de l’expansió de les exportacions de cítrics, i a Castella i Lleó (que tenia una renda per càpita alta perquè la població havia disminuït considerablement).

Entradas relacionadas: