Productes de renda fixa: guia completa per a inversors
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en catalán con un tamaño de 20,15 KB
PRODUCTES DE RENDA FIXA
1. Renda fixa: conceptes previs
Principals conceptes referents als actius de renda fixa:
- Emissió: quan neix un producte
- Risc
- Amortització: quan es mor el títol
- Rendibilitat
- Actius o títols de renda fixa: són productes financers de deute que suposaven un Passiu per l'emissor i un Actiu per l'inversor.
- La vida dels títols de renda fixa: és el període que passa entre la data de la seva emissió i la del seu venciment o amortització.
1.1. Mercats de renda fixa
Mercats de renda fixa: conjunt de mercats independents però relacionats en els que s'intercanvien actius financers amb un rendiment explícit (determinat amb anterioritat) o vinculat a referències concretes (valors concrets) i que tenen en comú la seva liquiditat i baix risc.
Característiques principals:
- Són mercats oberts; és a dir, que pot participar qualsevol agent econòmic.
- Els actius negociats són de risc limitat tant per la solvència de qui els emet com per les garanties que aporten.
- Els productes són bastant líquids ja sigui pel seu venciment a curt termini o per la seva facilitat de venda en els mercats secundaris.
Després d'haver analitzat els diferents deutes (pública o privada) distingirem entre mercats primaris i secundaris i també entre productes a curt termini (fins a 2 anys), mitjà (menys de 10 anys) i llarg termini (més de 10 anys) segons el moment en que es produeixi el venciment del valor que determina l'operació
- Mercats primaris: són aquells en els que es realitza la negociació de títols per primera vegada, o el que és el mateix, en el moment de la seva emissió és a dir, és quan neix el títol
- Mercats secundaris: són aquells en els que es negocien els actius financers que NO són de nova creació; és a dir, és per vendre el títol adquirit en el mercat primari. Exemple: els fons NO els rep la societat que emet l'Actiu sinó la societat que posseeix dels títols dels mateixos.
La funció principal dels mercats secundaris és proporcionar liquiditat als títols ja emesos en els mercats primaris.
Principals mercats d'actius financers a Espanya
Mercat | Mercat de deute públic | Mercat de deute privat | Mercat borsari | Mercats privats | |||
Societats rectores | Banc d’Espanya | Associació d’intermediaris d’actius financers (AIAF) | Borses de Madrid, Barcelona, Bilbao i València | Mercat espanyol de futurs financers (MEFF) | |||
Tipus de contractació | Telefònica i electrònica | Telefònica | Mercat electrònic i parquets de Barcelona, Bilbao i València | Mercat continu | Electrònica | ||
Productes | Deute públic de la central d’anotacions | Pagarés, empreses, cèdules hipotecaries (producte que ven el banc), bons i altres | Deute públic de l’Estat i comunitats autònomes | Renda fixa privada | Accions Warrant’s ETF’s | Opcions i futurs | |
Liquiditat (qui gestiona, qui paga) | IBERCLEAR | Mercat espanyol de futurs financers (MEFF) | |||||
Supervisió | Banc d’Espanya | Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV) |
1.2. Risc
Tipus de risc
- El risc de crèdit, identifica:
- La possibilitat de NO recuperar el capital invertit
- La possibilitat de NO obtenir la renda esperada (interessos periòdics, primes d'amortització, etc.)
- O bé la possibilitat de percebre un i l'altre tard
Si l'emissor dels títols de deute NO és molt solvent, pot succeir que el posseïdor dels títols NO obtingui en el seu moment els cobraments a que té dret (amortització dels títols, cobrament de cupons, etc.). En principi quant major és el risc de crèdit d'una emissió més alts seran els interessos dels títols que la formen ja que s'han de compensar a l'inversor del risc que córrer.
-Volatilitat: fa referència a la variació del preu dels títols en el mercat secundari. D'aquesta manera quant més volàtil és un Actiu financer més ràpid i amb major intensitat oscil·la el seu preu en el mercat. Els títols de renda fixa tenen una volatilitat reduïda (menor quant més curt sigui el seu període de vida) i està associada als tipus d'interès. Per el contrari, les accions, en principi, NO tenen risc de crèdit (NO es retornen) i són més volàtils que els actius de renda fixa.
-El risc de tipus de canvi: es produeix quan un inversor col·loca els seus diners en títols emesos en una altra divisa. Si al desfer la inversió la moneda en que estan denominats els títols es desprèn respecte a la de l'inversor, perdrà diners, i si succeeix el contrari, guanyarà.
Qualificació de risc de crèdit o ràting
-Bons: són els títols de renda fixa amb venciment a un termini més curt que les obligacions, mitjançant els que es desemborsa un import en el moment de la seva emissió que es recuperarà al venciment, i per al que es percep un interès. Solen ser valors al portador i negociables en Borsa.
-Obligacions: és el títol de crèdit de renda fixa, a mig o llarg termini, pel que l'obligacionista rep un interès semestral o anual (emès per una societat o per l'Estat), que representa una part proporcional d'un deute. La seva finalitat és obtenir recursos aliens per finançar aquesta societat o les activitats de l'Estat. També pot ser definit com qualsevol deute el pagament del qual sigui obligatori.
Les agències de ràting són companyies internacionals dedicades a valorar la qualitat del crèdit de les emissions de títols i dels seus emissors. Les agències de ràting opinen sobre el nivell de risc creditici de qui sol·liciten finançament. Exemple: empreses o Estats.
Les empreses de qualificació més importants són:
-Standard & Poor's
-Moody's
-Fitch
Volatilitat dels títols de renda fixa
En condicions econòmiques normals; és a dir, que NO suposen una variació molt acusada de la qualificació creditícia, el valor dels títols de renda fixa en el mercat secundari oscil·la de forma bastant moderada i la seva volatilitat s'origina per variacions en els tipus d'interès. Això es deu a que els títols del mercat secundari seran si baixen els tipus d'interès en el mercat primari, ja que tenint el mateix valor teòric, tenen menys valor real. Per això, els inversors poden optar per adquirir nous títols del mercat primari enlloc de negociar amb els existents del mercat secundari.
Això es deu a que un descens dels tipus d'interès del mercat primari suposa un increment dels preus dels títols de renda fixa que cotitzen en el mercat secundari ja que aquests (títols antics) produeixen un tipus d'interès major (sempre que siguin a interès fix) que els procedents de noves emissions que es troben a un tipus d'interès més baix.
1.3. Perfil de l'inversor de renda fixa = perfil conservador de renda fixa
Si els tipus d'interès són relativament estables (és el que ocorreix, per exemple, en la euro zona), els actius de renda fixa d'elevat ràting són una inversió conservadora que NO produeix grans beneficis però que té escàs risc de tipus d'interès. Aquest risc és menor quan més curt sigui el termini de col·locació del capital lloc que hi ha menys possibilitats de veure's obligat a recuperar els fons abans del venciment dels actius.
Les diverses possibilitats d'inversió tindrien els següents avantatges i inconvenients:
-Lletres del Tresor i o pagarés a curt termini: emesos per empreses molt solvents, són una inversió adequada per col·locar diners a curt termini. Exemple: qui desitgi comprar un pis pot prendre posicions en aquests actius per obtenir certa rendibilitat de diners que estalvia fins que arribi el moment d'adquirir el seu pis.
-Bons i obligacions a mitjà termini: interessen quan s'espera una disminució dels tipus d'interès, i es desaconsellen quan tendeixen a pujar. Si les oscil·lacions de tipus NO són molt acusades, la volatilitat és escassa i el seu risc, petit. Resulten interessants, per exemple, per a qui NO té interès en recuperar la inversió a curt termini o NO té en ment realitzar cap altra inversió amb aquests diners.
-Bons porqueria o basura: produeixen una rendibilitat elevada i a priori poc influïda pel risc de tipus d'interès, però existeix el perill de NO cobrar els interessos o de NO recuperar el capital. Seria una mala operació si es produís una suspensió de pagaments dels Governs (en països poc solvents com va passar a Grècia) o de les empreses emissores de deute en els que s'han invertit.
OPERACIONS FINANCERES
L'arrendament financer o leasing financer consisteix en: una empresa que vol adquirir un bé (una maquinària costosa, per exemple) NO disposa del capital necessari per afrontar aquesta inversió, de manera que acudeix a una empresa de leasing, on sol·licita el bé. L'empresa de leasing compra el bé a petició del client i posteriorment li lloga a aquest. Al finalitzar el període de lloguer, aquest client tindrà tres opcions:
-Pagar el seu valor residual passant el bé a ser de la seva propietat
-Tornar a negociar un contracte de lloguer sobre el mateix bé
- O rescindir i acabar el contracte tornant el bé a l'empresa de leasing.
Des del punt de vista matemàtic, és una operació molt semblant a la d'un préstec, ja que l'empresa de leasing entrega al client un bé de un valor P, el client li pagarà el lloguer de forma periòdica (pospagable o prepagable) i finalment un valor residual.
Les empreses de leasing NO utilitzen un únic sistema d'amortització dels préstecs, per al que ens podem trobar contractes de leasing amb pagaments prepagables, pospagables o qualsevol dels vistos a la unitat.
A més a més, els pagaments pel lloguer de la maquinària, és habitual en la utilització d'aquest tipus d'arrendament financer s'inclou també altres despeses com:
-Valor residual: que sol ser una quota més
-Les entitats d'aquest tipus procuren que l'import d'aquest valor residual correspongui únicament al capital, per això als leasings els interessos solen ser anticipats.
-Comissions d'obertura i estudi.
-Assegurances: els béns objecte del contracte han d'estar assegurats corrent amb aquestes despeses l'arrendatari
-Impostos: les quotes s'incrementaran a l'aplicar el tipus d'IVA corresponent.