Proclamació de la República i reformes (1931-1933)

La Proclamació de la República (1931)

El 1931, després de les eleccions municipals, on van triomfar les candidatures republicanosocialistes a les ciutats i nuclis industrials, es va proclamar la Segona República Espanyola el 14 d'abril. El rei Alfons XIII es va exiliar. Es va formar un govern provisional que va convocar eleccions a Corts Constituents i va decretar mesures d'extrema urgència. Les promeses de canvi van trobar l'oposició dels grans propietaris agrícoles, l'oligarquia financera, l'exèrcit i l'Església.

Les eleccions van tenir una gran participació i va triomfar la coalició republicanosocialista.

La Constitució de 1931

Alcalá Zamora va ser cap de govern. L'estat es configurava de manera integral, però acceptava el dret a governs autònoms. El poder legislatiu residia a les Corts, l'executiu al govern i el judicial en uns jutges independents. S'hi establia una àmplia declaració de drets i llibertats, com la igualtat davant la llei, i es concedia el vot a les dones. Hi havia fortes discrepàncies entre esquerra i dreta en qüestions religioses i autonòmiques.

Partits i sindicats

L'esquerra

• Radicals-socialistes: Classes mitjanes i intel·lectuals.
• Acció Republicana: Personalitats importants com Azaña.
• Organització Republicana Gallega Autonomista.
• Esquerra Republicana de Catalunya.
• PSOE: Partit més sòlid, amb dos corrents:
  • Socialdemòcrata (Besteiro i Prieto): No partidari de les revolucions.
  • Revolucionari (Largo Caballero).
• Partit Comunista d'Espanya (PCE).
• POUM: Tendència antiestalinista.
• CNT: Amb dos corrents:
  • Trentistes: Orientació moderada i sindicalista, partidaris de col·laborar amb la República.
  • Federació Anarquista Ibèrica (FAI): Defensava la via insurreccional i armada.

La dreta

• Centre-dreta: Partit Radical (Lerroux) i Dreta Liberal Republicana.
• Partits conservadors i catòlics: Partit Agrari, Partit Liberal Demòcrata i Acció Espanyola.
• Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA): Gran partit de la dreta catòlica i autoritària, liderat per Gil Robles. Defensava la propietat agrària, l'Església i l'exèrcit. Representava els empresaris.
• Renovación Española: Liderada per Calvo Sotelo, defensava un cop d'estat.
• Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS): Després unides a la Falange Española, partit fundat per Primo de Rivera.

Les Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Reforma religiosa

Es va limitar la influència de l'Església i es va secularitzar la societat espanyola. La Llei de Congregacions va limitar la possessió de béns als ordes religiosos i preveia la possibilitat de dissoldre'ls en cas de perill per a l'Estat. Van ressorgir moviments anticlericals, com la crema de convents i edificis religiosos.

Reforma de l'exèrcit

Es volia crear un exèrcit professional i democràtic, reduir el nombre de militars, assegurar l'obediència al poder civil i acabar amb la tradició d'intervenció de l'exèrcit en la política. La Llei de Retir de l'Oficialitat obligava els oficials a prometre adhesió a la República. Es va crear la Guàrdia d'Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República. Els resultats van ser limitats i els africanistes ho van veure com una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit.

Reforma agrària

Es volia posar fi al predomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels llauradors. Es va prohibir rescindir els contractes d'arrendament i es van fixar la jornada laboral i els salaris mínims. La veritable reforma consistia en la modernització de l'agricultura per acabar amb el caciquisme i el poder de l'oligarquia terratinent. Els resultats van ser escassos a causa de la lentitud i les dificultats en l'aplicació, la manca de pressupost per a les indemnitzacions i la resistència dels propietaris agrícoles. L'aplicació de la llei de reforma agrària va originar tensió social.

Reforma administrativa

A Catalunya es va proclamar la República Catalana i es va formar un govern autonòmic provisional (la Generalitat), que hauria d'elaborar un Estatut d'Autonomia. Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat. Al País Basc es va aprovar un projecte d'Estatut, i Aguirre va ser elegit com a primer lehendakari.

Reforma educativa i cultural

Es va promoure una educació liberal i laica, i es va garantir el dret a l'educació per part de l'Estat. Es volia millorar el nivell cultural de la població.

Reforma laboral

Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociació col·lectiva, i la Llei de Jurats Mixtos, amb poder d'arbitratge en cas de desacord.