La proclamació de la república i el període constituent

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,84 KB

 

INTRODUCCIÓ. B)Caiguda de dictadura i govern Berenguer:


L'oposició a dictadura va Augmentar i, encara més, quan el rei es va donar compte de que era un perill Per la monarquia. Per tant, Alfons XIII va retirar confiança en dictador i Aquest va dimitir el 30 de Gener de 1930. En el retorn d'Alfons, va nomenar president A DáMasó Berenguer. Objectius del govern: 1-Salvar la monarquia i 2-Tornar al Sistema de Restauració i a la Constitució de 1876. Mesures del govern: 1-dissolució de Assemblea Nacional Consultiva, 2-retorn de regidors a Ajuntaments, 3-proclamar amnistia de presos polítics i dels exiliats, 3-reconversió de Uníó Patriòtica en la Uníó Monàrquica Nacional. Les Iniciatives importants les protagonitzaven l'oposició política i social i Reforçament i auge del republicanisme. 

C)Adveniment De la República:

diferents sectors de l'oposició van signar el Pacte De Sant Sebastià per enderrocar la monarquia i proclamar una república.
L'estratègia era distribuir unitats militars i fer una vaga general, i fer Incapaç el canvi institucional. Per això, es va crear un Comitè revolucionari. Però, uns joves van trastocar el pla i, Galán i Angel García estaven a favor de La república. Alfons XIII va anomenar un nou govern, presidit per Aznar. 

1Proclamació de República i període Constituent. 1.1Eleccions i govern provisional:

12 d'Abril s'ha Celebraren eleccions municipals i, al 14 d'Abril ja s'ha sabien els resultats. Alfons XIII va negociar amb el lider del Pacte de Sant Sebastià, ja q no volia Cap enfrontament. Al vespre, la família reial abandonà el país. Alcalá Zamora Va proclamar la Segona República
Espanyola. Més tard, es va constituir un Govern provisional, dirigit Alcalá Zamora i va pendre mesures: 1-convocatòria Per elecció de les corts.     2-amnistia per presos polítics, llibertats polítiques I sindicats. 3-protecció de pagesos expulsats de terres per no pagar rendes. A Catalunya s'imposà ERC i, Companys va proclamar la República des de L'ajuntament de BCN. Francesc Macià proclamà la República Catalana dins de Federació de Repúbliques Ibèriques. 

1.2Constitució 1931:

Nova Constitució de 1931 va tenir un caràcter progressista. S'establí la sobirania popular i l'Estat es configurava però acceptava la possibilitat d'establir règims autonòmics en varies regions. Divisió de poders s'encarnava en poder executiu format pel consell i president, en el poder legislatiu residia en corts republicanes i el poder judicial en jutges independents. Havia declaració de drets i llibertats i drets socials, q garantia igualtat davant la llei, educació, treball i no discriminació. Establia sufragi universal a majors de 23 anys. Alcalá Zamora va dimitir, però un cop aprovada la constitució va tornar a ser escollit president.

1.3Partits i sindicats. 1.3.1Formacions d'esquerra:

Principal força: PSOE, Indalecio Prieto. Partits republicans d'esquerres: Acción Republicana, Manuel Azaña; Partido Republicano Radical-Socialista, Marcel·lí Domingo; Organización Republicana Gallega Autónoma, Santiago Casares; Partits anarquistes: Confederación Nacional del Trabajo, Ángel Pestaña; Federación Anarquista Ibérica, Buenaventura Durruti i altres.

1.3.2Formacions centra i dreta:

 Principal força: Partido Republicano Radical, Lerroux. Partits monàrquics: Partido Republicano Progresista, Alaclá Zamora; Partido Liberal Demócrata, Melquíadés Álvarez. Partits dreta conservadora: Partido Agrario q va escindir a Acción Popular, Gil Robles; Confederación Española Derechas Autónomas i, Partit Nacionalista Basc, Jose Antonio Aguirre.

1.3.3Extrema dreta:

Grups monàrquics a la Dictadura: Renovación Española, Calvo Sotelo i Acción Española, Jose Mª Pemán. Carlins: Comuníón Tradicionalista. Grups feixistes: Juntes Ofensiva Nacional Sindicalista, OnéSimó Redondo i Falange Española, Primo de Rivera.

1.3.4Partits catalans:

 Força dominant: ERC, Francesc Macià i Companys. Grups marxistes eren febles. 2 socialistes: Uníó Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE. 4 comunistes: Bloc Obrer i Cmperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari, Partit Comunista de Catalunya.

2Reformes del Bienni d'esquerres o progressista. 2.1Reforma religiosa:

Objectiu: limitar i reduir influència de l'Església en Espanya. Mesura: -prohibició als ordres religiosos de dedicar-se a ensenyar. Procés va completar-se amb l'aprovació de la Llei de congregacions, q va posar límits a la possessió de béns per comunitats religioses. 

L’Església catòlica va protestar el ressorgiment D’avalots anticlericals, va posicionar-se en contra de la República fins al Punt que l’arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, el cardenal Segura i el Bisbe de Vitòria foren expulsats del país pel govern republicà.

2.2Modernització d'exèrcit:

Objectius: 1-reduir l'exessiva oficialitat. 2-professionalitzar forces armades. 3-sotmetre militars al poder civil. Llei de retir de l'oficialitat-->es va obligar a jurar fidelitat a la República, aquells que no ho féssin passerien pel retir. Es van reduir unitats militars, es van tancar a l'Academia Militar General de Saragossa. També, es va crear la Guàrdia d'Assalt, policia d'ordre públic i, fidel a la República.

2.3Reforma agrària:

La reforma de la propietat de la terra fou la Reforma de més abast de les que emprengué el govern Azaña, el qual es fixà dos Objectius per assolir: 1-posar fi al predomini del latifundisme existent a bona Part del centre i sud d’Espanya i, 2-millorar les condicions de vida dels Jornalers. L'agricultura era el principal sector econòmic, ja q treballava la meitat de població activa. Mesures: 1-prohibició de rescindir contractes d'arrendament. 2-establiment de jornada de 8h al camp i de salaris mínims.          3-obligació de conrear terres no treballades. Llei de reforma agrària ( Setembre 1932) establia L’expropiació sense indemnització de les terres dels Grandes de España, mentre que les treballades de forma deficient, Les sistemàticament arrendades i les que podien ser regades i no ho eren serien Expropiades amb indemnitzacions. La reforma no va tenir gaire èxit per la manca De recursos econòmics per a les indemnitzacions i els recursos legals dels Propietaris i de la dreta. Això va provocar una radicalització dels pagesos del Sud.

2.4Reforma d'Estat centralista:

Catalunya va disposar d’una autonomia provisional, Confirmada per Corts de l’Estatut del 1932. Al País Basc van presentar un projecte d’autonomia, l’Estatut D’Estella (1931), rebutjat per les esquerres per confessional i poc democràtic. L’evolució del PNB va facilitar l’elaboració i aprovació d’un estatut D’autonomia al 1936. A Galícia el nacionalisme era molt feble i quan va ser Aprovat el projecte d’estatut va esclatar la guerra i no es va poder aplicar.

2.5Obra educativa i cultural:

La República va promoure un ensenyament gratuït, mixt, laic i obligatori. Església i dreta van ser crítiques amb aquestes mesures. També es van voler millorar el nivell cultural, sobretot a zones rurals, amb Missions pedagògiques, que aportaren alfabetització adulta, biblioteques, cinema i teatre.

2.6Reformes laborals:

Largo Caballero va aprovar la Llei de contractes de treball, q regulava la negociació col·lectiva i la Llei de jurats mixtos. Setmana de vacances, setmana laboral de 40h, augment de salaris i es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de les feines del camp.

Entradas relacionadas: