Proces humanització

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,71 KB

 

QUI SOM?


Els  humans som animals  mamífers  de  l’ordre  dels  primats,  originats  fa  uns  65  milions d’anys.  Aquests  primers  eren  petits  insectívors  i  arborícoles. Fa  entre  20  i  25  milions d’anys  es  va  originar  la  família dels  pòngids  (ximpanzé,  goril·la,  orangutan…)  i  els homínids (primats humans dels gèneres Australopithecus i Homo). 
Els  humans  actuals  (Homo  sapiens)  som  els  únics  homínids  vius  avui  dia;  els  nostres avantpassats directes eren els Australopitecs i vivien a l’Àfrica. 
Durant  el  procés  de  l’evolució  humana,  anomenat hominització,  la  selecció  natural  va 
actuar de manera que es van seleccionar els caràcters biològics que afavorien: 
‐ La posició erecta o bipedisme:
 que  permet  l’alliberament  de  la    →  a  partir d’aleshores  l’espècie  humana  ja pot  pinçar,  manipular  i  fabricar  objectes  amb  el polze oposable. 
‐ L’augment de la capacitat craniana  (encefalització) →  de  400  –  500  cm3 a  uns 1.300  ‐ 1.500 cm3 — L’ésser humà  té una capacitat d’aprendre molt superior a la d’altres espècies 
‐ La mà prènsil capaç de manipular objectes 
‐ L’aparició del llenguatge articulat 
Tot  i  això,  l’espècie  humana  no  és  la  culminació  de  l’evolució:  no  té  sentit  parlar d’organismes  més  evolucionats  que  d’altres;  la  selecció  natural  ha  afavorit  el desenvolupament de certs caràcters biològics d’una manera diferent en cada ésser viu. 
L’antropologia  és  la  ciència  que  s’ocupa  de  l’ésser  humà  des  de diferents  aspectes. 
L’antropologia física o paleoantropologia  és la  disciplina  que  origina l’origen  biològic de la humanitat. 


D’ON VENIM?


Totes  les  espècies  que  existeixen  i  han  existit  tenen  un  origen  africà.  En  els  darrers 100.000 anys, l’Homo Sapiens s’ha estès des d’Àfrica pràcticament per  tots els continents del planeta. → Àfrica ha estat el bressol de la humanitat, el continent on van originar‐se els australopitecs i altres espècies d’homínids. 
Les  troballes de nous  fòssils, la determinació de la seva antiguitat amb nous mètodes de datació, l’estudi  del DNA antic, i  del DNA mitocondrial,  han  permès  establir  relacions  de parentiu  entre  les  diferents espècies,  que  sovint  es  representen  en arbres evolutius o filogenètics. 
L’home de Neandertal, va viure durant 300.000 anys fins que es va extingir fa 35.000 anys. 
Existeix la possibilitat de que es creués amb l’Homo Sapiens, ja que són els últims homínids amb  els  que  vam  conviure  i,  probablement,  van  desaparèixer  perque  la  nostra  espècie 
tenia un cervell més desenvolupat.
 L’espècie  humana  ha  sofert  un  procés  d’evolució  cultural  i  tecnològic  anomenat humanització.
Característiques:

Descoberta  i  domini  del  foc


Permet  escalfar‐se,  espantar  depredadors,  cuinar aliments,  treballar  millor  les  eines…
L’alliberament  de  la  :
Va  permetre  treballar  la  pedra  per  a  fabricar  eines  i armes.
L’ús del foc i l’habilitat va permetre crear recipients ceràmics (argila cuita)
Les manifestacions artístiques, exclusives dels éssers humans (escenes da caça a les parets…) 

LA DIVERSITAT HUMANA

Les  investigacions  fetes  darrerament  mostren  que  hi  ha  menys  diferències  genètiques entre  els  humans  del  que  es  pensava.  Les  adaptacions  que  s’han  adquirit  per  selecció natural  com  a  conseqüència  de  la influència del clima,  s’expressen  en  diferències  en els caràcters externs del cos.  Per  això les  diferències  entre  “races”  són  bàsicament  externes; som molt poc diferents pel que fa a la resta de la nostra constitució genètica. 
No obstant això, hi ha característiques genètiques prou constants entre els grups humans aïllats,  però  al  llarg  de  la  història  de  la  humanitat  hi  ha  hagut  tant  mestissatge (encreuament entre races) que la major part de científics qüestionen la utilitat del terme raça. 
La  diversitat  humana  actual  s’ha  generat  durant  els  últims  50.000  o  60.000  anys:  Les poblacions es van estendre des d’Àfrica mes o menys a aquests territoris fa milers d’anys: 
‐ Àfrica i resta del món: aprox, 100.000 anys 
‐ Sud‐est d’Àsia i Austràlia: 55.000‐60.000 anys 
‐ Àsia i Europa: 35.000‐40.000 anys 
‐ Nord‐est d’Àsia i Amèrica: 15.000‐35.000 anys 
Per tant, el territori americà és el que ha estat poblat més recentment. 
Cal  dir,  que  el  desenvolupament  de  l’agricultura  fa  10.000  anys  va  suposar  un  pas important  i  un  gran  benefici  per  a  les  societats.  

Entradas relacionadas: