Els problemes de la coalició republicanosocialista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,96 KB

 

Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)



Entre el Desembre de 1931 i el Setembre del
1933 el govern presidit per Manuel Azaña i integrat per republicans d’esquerres I socialistes va impulsar un programa de reformes, ja iniciades en el període Constituent, amb l’objectiu de modernitzar i democratitzar la societat Espanyola.

La Reforma religiosa:


Un dels Primers objectius de la República va ser limitar la influència de l’Església i Secularitzar la societat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar en la Constitució, que va estipular la no-confesionalitat de l’Estat. Per tal de Limitar el predomini de les ordres religioses en l’educació, el govern els va Prohibir que es dediquessin a l’ensenyament. El procés es va completar amb la Llei de congregacions, que va posar límits a la possessió de béns per part de Les comunitats religioses i va preveure la possibilitat que els ordres Religiosos fossin dissolts en cas que comportessin algun perill per a l’Estat. Una bona part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una Agressió a les seves conviccions.

La Modernització de l’exèrcit:


Manuel Azaña que des de la presidència del govern va assumir la cartera de defensa, va Impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, Azaña va considerar necessari reduir els Efectius de l’exèrcit, posar fi a la macrocefàlia i prohibir la intervenció Militar en la política. Amb aquesta finalitat es va promulgar la Llei de retir De l’oficialitat que establia que tots els oficials en actiu havien de prometre La seva adhesió a la república, però se’ls donava la possibilitat de retirar-se Amb el sou íntegre. A més, es van suprimir alguns rangs tradicionals, es va Reduir el nombre d’unitats i d’oficials i es va crear la guàrdia d’assalt, una Força fidel a la república. La reforma ben plantejada va tenir uns resultats LimitatsLa dreta va aprofitar aquest descontent per animar a fer una revolta Militat contra la República. 

Reforma Agrària:


Va ser el projecte De més abast de la República. Es volia posar fi al predomini del latifundisme i Millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. Aquesta reforma era Essencial si tenim en comte el pes de l’agricultura a l’economia espanyola. Una Sèrie de primers decrets van establir la prohibició de rescindir els contractes D’arrendaments. També van fixar la jornada laboral de vuit hores al camp, L’establiment de salaris mínims i l’obligació dels propietaris de conrear les Terres aptes per aquest ús. Però la veritable reforma va consistir en L’elaboració d’una llei de reforma agrària, l’objectiu d’aquesta era Modernitzar l’agricultura i millora la situació social de la pagesia. La llei Permetia l’expropiació sense indemnitzar de les terres d’una part de la Noblesa, mentre que les conreades de manera deficient o les que podien ser Regades i no ho eren, es podien expropiar indemnitzant als propietaris. Com a Conseqüència, una part de la pagesia es va orientar cap a posicions revolucionaries I va promoure revoltes en demanda d’un repartiment més equitatiu de la Propietat agrària.

La Reforma de l’Estat centralista:


La configuració d’un Estat que permetés a les regions històriques Accedir a l’autonomia es va convertir en una qüestió prioritària del govern de La República. Catalunya va ser la primera regió que va iniciar aquest procés, Amb la creació de la generalitat de Catalunya i amb l’aprovació de l’Estatut D’autonomia. Al País Basc  però la seva Aprovació es va retardar a causa de l’oposició a aquest per part del govern. A Galícia la consciencia nacionalista era menys acusada i el nacionalisme gallec Era molt lluny de ser la força política hegemònica a Galícia. Així doncs el Procés estatuari va ser molt lent.

Els problemes de la coalició republicanosocialista


La proclamació de la República va desvetllar en les classes populars Grans esperances de canvi en la distribució de la renda i de la riquesa. Però També va provocar temor i desconfiança entre els propietaris de la terra i els Empresaris, les inversions dels qual eren decisives per augmentar la producció I l’ocupació.

Una conjuntura econòmica Desfavorable:


El canvi de Règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial del 29.La crisi internacional va Agreujar, en l’etapa republicana, els problemes interns de l’economia espanyola. A aquests problemes crònics s’hi van afegir els problemes derivats de la Política econòmica del primer bienni, malgrat que va tenir alguns efectes Positius en l’economia com elevar la renda dels treballadors i augmentar la Demanda dels bens de consum no va suposar un augment de la productivitat, i va Disminuir els beneficis de les empreses. Pel que fa als pressupostos, el govern Va optar per una política de disminució de la despesa pública per tal de reduir El dèficit  heretat de la dictadura Primo De Rivera. Però la disminució de la inversió publica va tenir repercussions Negatives sobre els sectors de béns d’inversió  I sobre la creació de nous llocs de treball.

Conflictivitat social:


La lentitud de les reformes va provocar la Impaciència de molts treballadors, atès que l’atur era força alt i que L’actitud de la patronal i dels propietaris agrícoles era contraria a qualsevol Negociació. Aquesta situació va encoratjar la radicalització d’una part dels Partits i dels sindicats d’esquerra. Les tensions socials van assolir el punt àlgid en que als intents revolucionaris de la CNT, s’hi van afegir els sectors Més radicals del socialisme espanyol. Les vagues, les insurreccions i les Ocupacions de terres van anar augmentant progressivament. La intervenció de la Força pública provocava enfrontaments violents que acabaven amb morts i ferits. Aquests fets van produir el desgast del govern d’Azaña, que es va veure Desacreditat com a conseqüència de les dures mesures policíaques adoptades per Restablir l’ordre públic. La crisi va ser aprofitada pels sectors més Conservadors per intentar posar fi al govern de la coalició Republicanosocialista.

La reorganització de les dretes:


Les reformes republicanes i La conflictivitat social van disgustar les elits econòmiques, socials i Ideològiques. També alguns sectors de les classes mitjanes consideraven massa Radicals els canvis. Tots aquests grups es van anar organitzant al voltant dels Partits conservadors tradicionals o de les noves organitzacions de caràcter Feixista i autoritari per tal d’oposar-se al govern. El centredreta espanyol es Va reestructurar al voltant del Partit República Radical d’Alejandro Lerroux, Que va atreure grups d’empresaris, comerciants i propietaris agrícoles. Al Llarg del 32 els sectors catòlics i conservadors es van mobilitzar i van formar La CEDA. Creada l’any 1933 la nova formació política va atreure ràpidament un Bon nombre d’afiliats i un líder indiscutible, Gil Robles. Igualment els grups Feixistes de les JONS i de la Falange van dur a terme una intensa agitació Contra el progrés del marxisme i el perill d’una revolució bolxevic. Amb les Seves accions van crear un clima de temor que va ser aprofitat per la dreta per Criticar l’actuació del govern. En aquest context alguns sectors de l’exèrcit Van voler aprofitar el descontentament dels grups més conservadors de la Societat, el general Sanjurjo va protagonitzar un cop d’Estat amb la pretensió De forçar el tomb de la República cap a la dreta, però va fracassar Estrepitosament. L’any 1933 es va crear la Uníó Militar Espanyola, una Organització militar clandestina de dretes que va tenir un paper important en El cop d’Estat del juliol del 36.

Entradas relacionadas: