Problema de la responsabilitat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,38 KB

 

IMPLICACIONS DE LA CIÈNCIA


La ciènciaés el discurs que ha substituït altres formes d’ explicació de la realitat. Si l’acceptem socialment com indiscutible, probablement, sigui degut, no tant a l’explicació objectiva del món, com a la capacitat tècnica de transformació i manipulació de la realitat. La ciència ha contribuït a la racionalització i al canvi del món, i ha modificat la imatge que tenim de la realitat i de nosaltres mateixos. Per tant, és un discurs social que té implicacions socials, ètiques i polítiques.


Relació poder-ciència

La política té un interès en la ciència no tan sols coma possibilitat de progrés social, etc, sinó com a forma de domini tècnic o simbòlic.


Relació ètica-ciència

L’avenç científic permet a l’espècie humana la conversió en espècie dominant, en “deus ex machina”, que pot “jugar” ja a modificar la naturalesa.


LES TEORIES EN CIÈNCIA

Les lleis formen part d’ una llei general, que en direm teoria o paradigma.
Aquest model o paradigma té una caràcter estructural propi.
Imre Lakatos i Khun,  a partir de l’ estudi de l’ evolució de les ciències mostren el caràcter estructural de les teories i com aquestes són models que defineixen programes d’ investigació i defineixen nous conceptes.

Lakatos, planteja que una teoria és un model en el que hi ha un nucli centrali a partir d’aquest, uns programes d’investigació.
El nucli central són els pressupòsits bàsics sense el qual la teoria deixa de tenir sentit. A partir d’aquest model s’obra pas a noves vies d’investigació i prediccions teòriques i pràctiques a verificar: és el programa d’investigació. Però en tot model o teoria hi ha falsacions, i el fet que n’hi hagi no implica l’abandó de la teoria, sinó que s’intenta protegir la teoria a partir d’un cinturó protector d’hipòtesis auxiliars.


Sol haver-hi en ciència diferents models o teories en una ciència:


Teoria degenerativa

Quan una teoria té èxits inicials i després s’estanca


Teoria progressista

Quan una teoria té poc èxit o moltes falsacions inicials, però un canvi en les condicions inicials el porta a un nivell d’èxit i encert molt superior a la rival.

Lakatos parteix del pressupòsit racionalista:
Hi ha un criteri de racionalitat intern al progrés científica: les teories millors o progressistes acaben imposant-se i fan avançar la ciència.

Khun, a partir de l’estudi de la física formula el següent model: 1. Les ciència s’organitza a través de models teòrics generals que esdenominaran paradigmes. 
2.El progrés de la ciència funciona per  canvis de model o paradigmes. 3. Aquest procés té  caràcter revolucionari. 4. En aquest procés més enllà dels elements racionals (Racionalisme) hi juga un factor decisiu: la “creença” o fe d’una comunitat de científics respecte el model o teoria.

El moment de presciènciaés el moment de constitució d’una ciència en que cada investigació utilitza un mètode i conceptes propis. L’èxit d’algun d’aquest fa que una majoria passi a creure en aquell model i investigui a partir d’aquells pressupòsits, constituint-se així una comunitat de científics.
Els nous científics seran educats en aquell model.

Revolució:


 es compleix quan una majoria de científics deien de creure en el paradigma vell i passen a creure el nou paradigma. 
Khundiu que: aquesta revolució respon al model d’una conversióreligiosa, i que no existeixen criteris lògics o racionals per defensar la superioritat d’un model sobre l’altre perquè els dos tenen èxits i falsacions, però diferents. També deia que els científics de dos paradigmes diferents viuen en mons diferents, i ho expressa dient que son incommensurables.
I aquest punt de vista és relativista, perquè no hi ha un criteri lògic d’evolució científica.


L’ACCIÓ HUMANA

Kanta la pregunta què és la filosofia, diu que quatre són les qüestions per les que s’interroga la filosofia: què puc conèixer?

Què he de fer?


És la pregunta de l’ ètica, la pregunta que cada individu ha de respondre. L’ésser humà no és una cosa, sinó un ésser conscient que pot qüestionar-se allò que en diem futur i la classe de persona que és. L’elecció, fruit de l’acció, mai és gratuïta. Diferenciem entre esdeveniments i acció:


- Esdeveniments

: un fet natural, necessari. Moltes activitats humanes tenen aquest caràcter natural propi dels esdeveniments.

- Acció

: conducta conscient i voluntària que persegueix un fi. Les accions humanes son un tipus d’esdeveniment especial i pretenen modificar el curs dels esdeveniments. Els esdeveniments naturals poden ser un succés, un procés o un canvi. Diferenciem 2 conductes

d’evitació i d’omissió.

Responsabilitat ésser humà


: lL’ésser humà des del moment que coneix i és conscient de les coses, és responsable moralment. És responsable moltes vegades no només de l’acció, sinó de tot allò que no fa i podria o hauria de fer (omissió). Som responsables del que fem i del que no fem. I tindrem resultats i conseqüències.
Moltes de les accions que fem son 
accions morals
. L’ésser humà és un ésser moral perquè les seves accions tenen resultats i conseqüències, i quan una acció es irremeiable ens podem sentir responsables i culpables, i això provoca que haguem de justificar-nos
.

ACCIÓ I RESPONSABILITAT

Les  accions comporten resultats i conseqüències.
2 Tipus de responsabilitat:
responsabilitat legal i responsabilitat moral.


Una accióés una conducta conscient i voluntària que fem en busca d’un fi, i hi ha 2 tipus d’eximents:
Falta de coneixement o consciència (ignorància) o falta de llibertat o coacció.

Som responsables de la pròpia ignorància I dels resultats que ens segueixen. I per altra banda, som responsables si som Lliures. La llei ens responsabilitza dels nostres actes perquè sobreentén que Som lliures, i no estem determinat per cap causa natural o sobrenatural.

Per tant: l’acció Humana és conscient i voluntària,  si Falla una de les dues potes podem preguntar-nos el grau de responsabilitat.

No sempre la coacció és un Eximent suficient: si les conseqüències dels actes són molt  superiors al mal que s’intenta evitar, o bé Si hi ha deixadesa o pèrdua d’ auto-responsabilitat, per molt que les lleis ens Obliguin i ens facin anar a la guerra a matar soldats enemics , no ens eximeix De la responsabilitat (moral). En aquesta punt entrem en el  possible conflicte entre la responsabilitat legal i moral.



EL SENTIT DE LES ACCIONS. EL PROBLEMA DEL MAL

Aristòtil


: Tot art i tota investigació, a l’igual que tota acció i tota Deliberació conscient, tendeixen cap algun bé. Per això mateix, s’ha definit el bécom a allò a que tendeixen totes les coses. Diu que Aquest bé de les nostres accions sovint és instrumental: moltes coses que ens Ocupen els fem moguts per altres coses. Aristòtil creu que hi ha un bé que els Humans volem per ell mateix, que no sigui merament un bé mediat o instrumental: La felicitat.

En tota acció hi podem encabir Tres elements: en primer lloc, un agent o subjecte; en segon lloc, un mòbil, Desig o motiu; i en tercer lloc, unes creences, individuals o col·lectives, que Ens emmarquen i expliciten l’acció.

L’existència de creences és el Que ens dóna la clau d’interpretació d’una acció. Si no tenim aquesta “clau” Moltes vegades no podem “interpretar” el sentit d’ una acció.

Els fets naturalses poden entendre objectivament, es pot saber Quines causes i conseqüències tenen: son fets necessaris que obeeixen a lleis Deterministes. Però no podem entendre una acció humana perquè és molt més Complexa i imprevisible, i és molt més indeterminada.

Acte de la comprensió


: per entendre una accióens cal un cert coneixement de l’altre, un treball d’empatia, de ser Capaços de posar-nos en el lloc, o en la pell, de l’ altre. L’acte de Comprensió ens humanitza, l’altre ens fa persona. Les accions humanes han de Ser compreses i interpretades, i no poden explicar-se de manera determinista.

Sòcrates volent comprendre o entendre el mal, dona una resposta tranquil·litzadora, Clara, racional: qui fa el mal obra per ignorància. Intentant “comprendre” el Mal, podem buscar una certa causació o explicació racional.

Hanna Arendt


: parlava de la banalitzaciódel mal: trobar respostes a determinades accions Humanes no és comprendre-les , sinó banalitzar-les. Aquesta persistència del Mal ens pot fer pensar que hi ha naturaleses dolentes. El Maniqueismesostenia que el món participa d’una barreja o de Dos principis antagònics, el bé i el mal; això significava donar carta de Naturalesa al mal. El mal és  substància, Hi ha naturaleses dolentes.

Sant Agustí: Pelagianisme, per a Qui l’ésser humà a través del seu esforç pot ser virtuós i merèixer la salvació Divina

Rousseau


: sostenia que només l’home natural era lliure, bo, felíç, mentre Que el progrés social l’ha fet pitjor, corrupte, alienat, infeliç.
Sigmund Freuddefensa que l’avenç de la civilització fa més Desgraciats als éssers humans, donat que veuen restringida la seva llibertat Natural per les imposicions de les normes i deures socials cada vegada més Exigents. Per Aristòtil La virtut és un terme mig entre dos extrems igualment negatius, un per excés i Un per defecte.

LA LLIBERTAT

La paraula llibertat vol dir Diverses coses. 2 conceptes:

-

Llibertat negativa

És el que Podem definir com la llibertat externa o social. En aquest sentit quan parlem De llibertat, ens estem referint a “les llibertats”; és a dir, al conjunt de Llibertats civils que un individu té o no té pel fet de viure en una Determinada societat. Estat totalitari i sistema democràtic

-

Llibertat positiva

Si ens Sentim o pensem com a lliures.

L’ésser humà, a traves de la raó I la seva voluntat, pot determinar-se a si mateix, modificar l’ordre de les Coses i de la seva vida.

Entradas relacionadas: