El Principi d'Utilitat i la Llibertat Individual segons Mill

El Principi d’Utilitat

La felicitat més gran per al nombre més gran

Jeremy Bentham és el primer a defensar de manera sistemàtica el principi d’utilitat. James Mill va compartir fervorosament l’esperit reformador de les idees de Bentham. John Stuart Mill va establir la formulació més reflexiva i matisada de l’utilitarisme.

Mill participa de les idees de Bentham i associa el bé moral amb la felicitat.

La fomentació del principi d’utilitat

Una ètica basada en el deure no necessita plantejar-se per què cal fer allò que cal fer. Però una ètica basada en la utilitat sí que ha d’explicar per què cal fer allò que ens fa més feliços.

Mill respon que tot el que desitgem els humans està orientat a la consecució de la felicitat, i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat és desitjable.

El contingut de la felicitat

Els problemes sorgeixen quan la felicitat s’associa al plaer.

Bentham havia proposat un càlcul dels plaers. Existeix una jerarquia en els plaers i el retret que Mill fa a Bentham és que cal tenir present la qualitat tant o més que la quantitat.

Així, des d’un punt de vista qualitatiu, existeixen plaers superiors i plaers inferiors.

Mill inclou entre els plaers superiors els que provenen del fet de contribuir a la felicitat col·lectiva. Afirma, a més, que el progrés de la humanitat va accentuant la felicitat que obtenim incorporant als nostres sentiments el bé dels altres.

La Construcció del Sentiment Moral

La sociabilitat, fonament de la moral

Mill manté que la defensa de l’interès de tots respon al propi interès. Mill afirma que el sentiment favorable al bé dels altres també és dins nostre.

Sancions internes i externes

Per a Mill, tot sentiment moral és adquirit. Fomentar el sentiment altruista no suposa actuar contra la natura, sinó reforçar allò més noble de nosaltres. Aquest sentiment moral, un cop establert, esdevé una interiorització de la vigilància, una sanció interna de la conducta. Per més que el sentiment moral sigui la seva validació última, la força de qualsevol norma té molt a veure amb l’existència d’una sanció externa.

L’associació entre el bé i el plaer

Mill recorre a les tesis de l’associacionisme. Insisteix en la necessitat d’establir una associació entre el bé i el plaer.

Sobre la Llibertat

En defensa de la llibertat individual

Mill ha advocat pel bé comú com a criteri moral, i ha afirmat que aquest principi és part de la naturalesa humana i contribuirà de manera fonamental a la felicitat individual.

Si la lluita pel bé comú és una de les passions de Mill, l’altra és la defensa de la individualitat. Mill exposa que la societat, quan la direcció interna no és suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressió de l’opinió pública i a la força de la llei.

Contra la dictadura de les majories

Mill reivindica la necessitat democràtica de limitar el poder dels governants, per més que aquests hagin sorgit de la representació popular i obeeixin el dictat del partit més nombrós. Mill reflexiona també sobre la necessitat de protegir-se de la tirania de les opinions predominants. Es tracta d’evitar que s’acabi imposant a tothom un pensament uniformitzador en qüestions ideològiques, culturals o religioses. La democràcia que defensa Mill ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats individuals i dels drets de les minories.

Igualtat no equival a uniformitat

Mill defensa la felicitat més gran per al nombre més gran.

La individualitat segueix sent una peça clau, fins i tot pensant en el bé comú. Mill defensa una igualtat que no homogeneïtza, sinó que potencia la llibertat individual. Mill insisteix que cal afavorir la diversitat de formes de vida.

El paper de les elits

Mill rebutja l’equiparació de la democràcia amb la dictadura de la majoria. Per més problemàtica que pugui resultar la concreció pràctica de la proposta, Mill reivindica el paper directiu, o si més no orientador, de les minories amb més aptituds.

L’ideal del liberalisme

Dret a ser igualment lliures. Dret a tenir una formació que ens ho permeti. Dret a créixer com a persones. Aquestes són les claus de la felicitat més elevada a què hem de tendir, la més gran per al nombre més gran.

El pensament de Mill representa la teorització més acurada del liberalisme: a la igualtat des de la llibertat.