Preus minims
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9 KB
7)LES FALLADES DE MERCAT Quan al mercat per si mateix no arriba a l’equilibri i no aconsegueix la distribució de recursos eficient i equitativa apareixen les fallades del mercat i en aquestes circumstàncies està justificada la intervenció de l’Estat.1. LES EXTERNALITATS Apareixen quan la producció o el consum d’un bé afecta directament consumidors o empreses que no participen en la compra ni en la venda d’aquest bé, i quan aquests efectes no es reflecteixen en els preus del mercat. A) NEGATIVES:
Una bona part es deuen a la contaminació. Fa que el cost social de produir el bé contaminant sigui superior al cost privat. D’aquesta manera, en un mercat sense intervenció de l’Estat, en què actuïn empreses contaminants, la quantitat d’un bé produïda d’equilibri és més gran que la socialment desitjable. INTERVENCIÓ DE L’ESTAT: els permisos o llicències transferibles per contaminar. Les autoritats determinen el nivell o llindar màxim de contaminació total i el nombre adequat de permisos. El preu d’aquests permisos per contaminar, es fixa en funció de l’oferta i la demanda de permisos. Es permet que les empreses contaminants que poden reduir les emissions d’una manera més barata ho facin i venguin els seus permisos a les que en necessiten més. B) POSITIVES: Apareixen quan un determinat servei o producció beneficia tercers en comptes de perjudicar-los. Són exemples les noves tecnologies i els estudis superiors. INTERVENCIÖ DE L’ESTAT: Es pot corregir mitjançant un subsidi igual que la diferencia entre el valor social i el valor privat, per aconseguir que el mercat sigui eficient. Ex. Beques, incentius a la formació professional. 7.2 Els béns públics són mercaderies de què pot gaudir tothom sense expressió i en què el cost d’estendre el servei a una persona addicional és zero. El mercat no pot proveir eficientment els béns públics. El seu consum per part d’un individu no redueix la quantitat disponible per a un altre individu, és a dir, no és rival en el consum. Un consumidor paràsit és la persona que rep el benefici d’un bé però evita pagar-lo. Quan no es pot excloure el consum d’un bé, les persones tenen un incentiu per actuar com a consumidors paràsits, és a dir, deixar que altres persones paguin pel bé i d’aquesta manera gaudir-lo sense pagar.7.4) La informacio imperfecta A vegades. Els mercats subministren als consumidors o als productors una informacio imperfecta que no permet prendre decisions ben documentades. Solució: Quan hi ha diferencies rellevants d’accès a la infromacio parlem d’informacio asimétrica: algunes persones están mes ben informades que d’altres hi auesta informacio pot afectar les decicions que preñen i la manera com es relacionen. 8.Competencia imperfecta Quan hi ha menys quantitat I més preu en el mercat de competencia monopolística. La solución es lleis antimonopolistiques:barreres d’entrada i preus màxims. Preus màxims Quan per raons socials o de justícia distributiva es fixa un límit màxim al preu d’un bé per sota del nivell d’equilibri, apareixerà un excés de demanda d’aquest bé. *La fixació d’un preu màxim en un mercat no permet a cap venedor cobrar més que aquest preu i en conseqüència, fa que la quantitat demandada superi la quantitat oferta. L’efecte de la intervenció de l’Estat fixant un preu màxim es concreta en:1)Un augment de la quantitat demandada.2)Una reducció de la quantitat oferta.3)L’aparició d’escassetat en el mercat.
7.5) les funcions de l’Estat: la política distributiva La intervencio de l’estat es distribueix en tres grans funcions: -Millorar l’eficiencia económica combatent les fallades de mercat. *externalitats:amb llicencies y subvencions.*bens públics:que l’estat els ofereixi.*competencia imperfecta(monopoli):amb lleis antimonopoli.*información imperfecta:amb información asimètrica -Estabilitzar l’economia i afavorir el creixement economic, mitjançant la política macroeconómica. -Procurar l’equitat millorant la distribucio de la renda. A)La política distributiva La distribucio de la renda d’un paisentre les diferents agents economics no solament es el resultat de les rendes , sinó que tambe esta molt influida per l’accio del sector public, pels impostos i les transferencias efectuades per l’administracio. L’existencia de grans diferencies en la distribucio personal, política distributiva l’bjectiu principal de la qual es intentar evitar que determinats segments de la poblacio no arribin a uns nivells minims de renda. En el lliure funcionament del mercat, no esta garantida una distribucio de la renda que la societat consideri justa. Els instruments de que disposa la política de distribució: -Els impostos Modifiquen la distribució de la renda. Els indirectes que es recapten sobre el consum de serveis o compra de bens. Els directes que graben l’obtenció de la renda. Els impostos directes son proporcionals es a dir que el tipus impositiu pugui amb la renda (progressius) i que la distribució es modifiqui en benefici dels menys afavorits.-Les despeses de transferència Els impostos pretenen, d’una banda, aconseguir recursos financers per al sector públic i de l’altra modificar la distribució de la renda. Les transferències busquen garantir una base mínima del nivell de vida per a tots els individus i una igualació primària en la distribució de la renda. -Intervenció directa en el mecanisme de mercat El tercer bloc d’activitats distributives es el que se centra en la intervenció dins el funcionament del mercat. Actuen sobre les forces de demanda i oferta de mà d’obra i sobre altres factors de la producció. Preus Minims*La fixació d’un preu mínim per part de l’Estat provoca:1)Un augment de la quantitat oferta.2)Una reducció de la quantitat demandada.3)L’aparició d’un excedent de mercat. L’establiment de preus subvencionats o de sosteniment Una altra manera d’intervenir l’Estat en els mercats consisteix a fixar un preu de sosteniment. Aquesta forma d’intervenció no obliga els consumidors a pagar directament un preu més alt pels béns subvencionats que compren, però impedeix que es produeixin ineficiències en l’assignació de recursos. B. LA DESIGUALTAT I LA POBRESA: L’ESTAT DEL BENESTAR
L’Estat ha de distribuir la renda per tenir l’estat del benestar. Com a indicador de la distribució de la renda es pot fer servir la taxa de pobresa. La taxa de pobresa es el percentatge de la població conegut com a llindar de pobresa. Aquest nivell es fixat pels governs segons la mida de cada família, per sota del qual es considera que una família es troba en la pobresa. L’aparició de l’estat del benestar suposa que l’Estat modifica les forces del mercat per protegir els individus de determinades contingències i garantir-los un nivell mínim de vida.
Una bona part es deuen a la contaminació. Fa que el cost social de produir el bé contaminant sigui superior al cost privat. D’aquesta manera, en un mercat sense intervenció de l’Estat, en què actuïn empreses contaminants, la quantitat d’un bé produïda d’equilibri és més gran que la socialment desitjable. INTERVENCIÓ DE L’ESTAT: els permisos o llicències transferibles per contaminar. Les autoritats determinen el nivell o llindar màxim de contaminació total i el nombre adequat de permisos. El preu d’aquests permisos per contaminar, es fixa en funció de l’oferta i la demanda de permisos. Es permet que les empreses contaminants que poden reduir les emissions d’una manera més barata ho facin i venguin els seus permisos a les que en necessiten més. B) POSITIVES: Apareixen quan un determinat servei o producció beneficia tercers en comptes de perjudicar-los. Són exemples les noves tecnologies i els estudis superiors. INTERVENCIÖ DE L’ESTAT: Es pot corregir mitjançant un subsidi igual que la diferencia entre el valor social i el valor privat, per aconseguir que el mercat sigui eficient. Ex. Beques, incentius a la formació professional. 7.2 Els béns públics són mercaderies de què pot gaudir tothom sense expressió i en què el cost d’estendre el servei a una persona addicional és zero. El mercat no pot proveir eficientment els béns públics. El seu consum per part d’un individu no redueix la quantitat disponible per a un altre individu, és a dir, no és rival en el consum. Un consumidor paràsit és la persona que rep el benefici d’un bé però evita pagar-lo. Quan no es pot excloure el consum d’un bé, les persones tenen un incentiu per actuar com a consumidors paràsits, és a dir, deixar que altres persones paguin pel bé i d’aquesta manera gaudir-lo sense pagar.7.4) La informacio imperfecta A vegades. Els mercats subministren als consumidors o als productors una informacio imperfecta que no permet prendre decisions ben documentades. Solució: Quan hi ha diferencies rellevants d’accès a la infromacio parlem d’informacio asimétrica: algunes persones están mes ben informades que d’altres hi auesta informacio pot afectar les decicions que preñen i la manera com es relacionen. 8.Competencia imperfecta Quan hi ha menys quantitat I més preu en el mercat de competencia monopolística. La solución es lleis antimonopolistiques:barreres d’entrada i preus màxims. Preus màxims Quan per raons socials o de justícia distributiva es fixa un límit màxim al preu d’un bé per sota del nivell d’equilibri, apareixerà un excés de demanda d’aquest bé. *La fixació d’un preu màxim en un mercat no permet a cap venedor cobrar més que aquest preu i en conseqüència, fa que la quantitat demandada superi la quantitat oferta. L’efecte de la intervenció de l’Estat fixant un preu màxim es concreta en:1)Un augment de la quantitat demandada.2)Una reducció de la quantitat oferta.3)L’aparició d’escassetat en el mercat.
7.5) les funcions de l’Estat: la política distributiva La intervencio de l’estat es distribueix en tres grans funcions: -Millorar l’eficiencia económica combatent les fallades de mercat. *externalitats:amb llicencies y subvencions.*bens públics:que l’estat els ofereixi.*competencia imperfecta(monopoli):amb lleis antimonopoli.*información imperfecta:amb información asimètrica -Estabilitzar l’economia i afavorir el creixement economic, mitjançant la política macroeconómica. -Procurar l’equitat millorant la distribucio de la renda. A)La política distributiva La distribucio de la renda d’un paisentre les diferents agents economics no solament es el resultat de les rendes , sinó que tambe esta molt influida per l’accio del sector public, pels impostos i les transferencias efectuades per l’administracio. L’existencia de grans diferencies en la distribucio personal, política distributiva l’bjectiu principal de la qual es intentar evitar que determinats segments de la poblacio no arribin a uns nivells minims de renda. En el lliure funcionament del mercat, no esta garantida una distribucio de la renda que la societat consideri justa. Els instruments de que disposa la política de distribució: -Els impostos Modifiquen la distribució de la renda. Els indirectes que es recapten sobre el consum de serveis o compra de bens. Els directes que graben l’obtenció de la renda. Els impostos directes son proporcionals es a dir que el tipus impositiu pugui amb la renda (progressius) i que la distribució es modifiqui en benefici dels menys afavorits.-Les despeses de transferència Els impostos pretenen, d’una banda, aconseguir recursos financers per al sector públic i de l’altra modificar la distribució de la renda. Les transferències busquen garantir una base mínima del nivell de vida per a tots els individus i una igualació primària en la distribució de la renda. -Intervenció directa en el mecanisme de mercat El tercer bloc d’activitats distributives es el que se centra en la intervenció dins el funcionament del mercat. Actuen sobre les forces de demanda i oferta de mà d’obra i sobre altres factors de la producció. Preus Minims*La fixació d’un preu mínim per part de l’Estat provoca:1)Un augment de la quantitat oferta.2)Una reducció de la quantitat demandada.3)L’aparició d’un excedent de mercat. L’establiment de preus subvencionats o de sosteniment Una altra manera d’intervenir l’Estat en els mercats consisteix a fixar un preu de sosteniment. Aquesta forma d’intervenció no obliga els consumidors a pagar directament un preu més alt pels béns subvencionats que compren, però impedeix que es produeixin ineficiències en l’assignació de recursos. B. LA DESIGUALTAT I LA POBRESA: L’ESTAT DEL BENESTAR
L’Estat ha de distribuir la renda per tenir l’estat del benestar. Com a indicador de la distribució de la renda es pot fer servir la taxa de pobresa. La taxa de pobresa es el percentatge de la població conegut com a llindar de pobresa. Aquest nivell es fixat pels governs segons la mida de cada família, per sota del qual es considera que una família es troba en la pobresa. L’aparició de l’estat del benestar suposa que l’Estat modifica les forces del mercat per protegir els individus de determinades contingències i garantir-los un nivell mínim de vida.