Per què els preus agraris més alts a Espanya van obstaculitzar el creixement industrial?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,05 KB

 

2.1. La crisi agrària
L'agricultura espanyola va iniciar el Segle XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària.
Espanya va acusar la crisi cerealista més fortament que altres països del seu entorn.
La causa immediata de la crisi va ser l'arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva. El resultat d'aquest model eren uns preus més baixos que els europeus.
La competència dels cereals estrangers va provocar una baixada dels preus,i també reducció dels ingressos i la caiguda dels beneficis.Va originar un seguit de protestes, coordinades per la Liga Agraria. De la disminució dels beneficis en va derivar la disminució dels salaris dels jornalers, i això va desfermar un període d'agitacions pageses. La crisi cerealista va anar acompanyada d'una crisi de la Viticultura, que va ser molt intensa a Catalunya, on el conreu de la vinya havia assolit una gran extensió arran de la plaga de la fil'loxera a França. Però cap a l'any 1879 la fil•loxera va travessar els Pirineus i el 1910 ja s'havia estès per tot Catalunya. El balanç final va afectar tant els propietaris com els conreadors. Per resoldre la crisi, es van replantar totes les vinyes amb un nou cep americà que era immune a la malura. La mort de les vinyes va iniciar un conflicte entre els rabassaires i els propietaris. Els primers, van defensar la vigència dels contractes de rabassa morta. En canvi, els propietaris sostenien que la mort de dos terços dels ceps anul-lava els vells contractes i van exigir l'establiment de nous contractes de durada molt més curta.

2.2.

L'evolució agrícola


La crisi agrària es va superar gràcies a l'establiment de noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció.
Els motors principals de la millora agrícola van ser:
-Les noves rompudes i la intensificació dels conreus, -La introducció de nous conreus destinats a millorar la producció ramadera Finalment, hi va haver també una especialització de conreus, destinats en gran part a l'exportació. Com a resultat d'aquest procés el producte agrari del conjunt d'Espanya va créixer un 55% entre els anys 1900 i 1931. La producció de cereals es va consolidar com el conreu principal del camp espanyol. Els conreus més productius, eren la vinya, les oliveres, els cítrics, els fruiters i les hortalisses. La producció ramadera de carn i de llet també va augmentar considerablement gràcies a la selecció de les races de bestiar. Els rendiments escassos en sectors com el cerealístic comportaven preus molt alts i, el preu de venda del quintar de blat era molt més alt a Espanya. Va tenir conseqüències importants per al desenvolupament econòmic: la creixent població urbana es va veure obligada a consumir aliments a preus. Així, la renda disponible per demanar productes manufacturats va ser menor. En l’agricultura catalana la productivitat va augmentar una mica més i la reducció de la població agrícola va ser més gran. Algunes comarques, van desenvolupar formes avançadés d'agricultura especialitzada basada en productes carnis, hortalisses, verdures i fruites. En canvi, les comarques amb sòls més pobres i dedicades als cereals tenien una productivitat més baixa. Així, el pes del producte agrari català sobre el total espanyol va passar del 8,6% l'any 1900 al 9,7% el 1930. La producció de cereals va augmentar, però l'increment més gran de producció va tenir lloc en el sector ramader. Per contra, la Viticultura va passar per una depressió llarga i profunda i la producció va disminuir gairebé un terç.


2.3. Els problemes del camp espanyol
La situació del camp espanyol al primer terç del Segle XX continuava marcada per l'enorme desigualtat de l'estructura de la propietat de la terra. D'una banda, a les zones latifundistes d'Extremadura i d'Andalusia la immensa majoria de la població posseïa unes condicions de vida pròximes a les de subsistència. Aquesta situació va provocar una reforma agrària que permetés l'accés dels pagesos a la propietat de la terra. De l'altra, l'existència de minifundis a Galícia, només va permetre augmentar la productivitat en termes suficients per garantir la subsistència. Tot això va provocar que molts petits pagesos emigressin. Els diferents governs espanyols de l'època van ser conscients de l'endarreriment del camp espanyol i dels conflictes socials que derivaven de la distribució desigual de la propietat. Per millorar la producció es va fomentar l'augment del regadiu i l'any 1902 es va aprovar un pla d'obres públiques. El pla es va ampliar amb la creació de les confederacions hidrogràfiques. Però, a l'inici del Segle XX, el problema principal era la gran quantitat de pagesos sense terra. Una llei del 1907 va permetre la colonització de milers d'hectàrees, que van ser atorgades a petits propietaris, i una altra llei va facilitar el repartiment d'algunes terres entre els pagesos. Totes aquestes mesures es van mostrar totalment insuficients.

4.1. La recuperació econòmica després del 98
El Segle XX es va iniciar amb les conseqüències del desastre del 1898, que va posar fi a l'Imperi espanyol. Malgrat la pèrdua dels mercats colonials i la devaluació de la pesseta com a conseqüència de l'endeutament de la guerra. La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions del tèxtil català, i va fer que s'encarissin els béns importats de les antigues colònies. Però la crisi es va superar ràpidament, els primers anys del nou segle es va produir una inflació baixa, una reducció del deute públic i la repatriació de molts capitals, que van estimular la creació de bancs iempreses. La crisi va ser favorable per a l'economia espanyola, perquè va obligar a fer una certa renovació de l'estructura productiva.

4.2. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va permetre una expansió econòmica important, ja que el conflicte va reduir la capacitat productiva dels països bel•ligerants i Espanya es va convertir en subministradora de productes industrials iagraris. L'increment de la demanda exterior va estimular el creixement de la producció.
La balança de pagaments espanyola va donar un saldo positiu. No obstant això, el creixement de la demanda va comportar un increment dels preus, que va desfermar un procés inflacionista sense precedents.
La conjuntura de la Guerra Mundial va oferir grans oportunitats de bons negocis i d'enriquiment fàcil. Aquest creixement va tenir un component fortament especulatiu. En contrast, les classes populars van experimentar un empitjoramerit del nivell de vida, perquè la inflació no va anar acompanyada d’un augment equivalent dels salaris. Fet que va provocar una Onada de vagues i reivindicacions obreres .
La fi de la guerra i, per tant, la caiguda de la demanda dels països bel-ligerants posar fi a l'eufòria econòmica i desencadenà una forta crisi (1920-1923). Les classes treballadores, van haver de fer cara a l'augment de la desocupació. No tots els sectors econòmics van ser afectats de la mateixa manera: els més modernitzats, van suportar la crisi més bé.

4.3. Els efectes de la crisi del 1929
L'any 1929 es va iniciar una depressió econòmica d'abast mundial com a conseqüència del crac de la borsa de Nova York. La crisi internacional va tenir repercussions al conjunt d'Espanya, malgrat que la incidència va ser menor, fonamentalment pel poc pes que el comerç exterior tenia en l'economia espanyola com a conseqüència del proteccionisme aranzelari. Així, doncs, la influència de la Gran Depressió es va notar sobretot en els sectors econòmics més dinàmics, que orientaven una bona part de la producció al comerç exterior. La caiguda de la demanda va comportar el retrocés de les exportacions espanyoles a partir de l'any 1931.La crisi internacional també va repercutir de manera relativa a Espanya gràcies a la depreciació de la pesseta, perquè va significar una reducció dels preus dels productes espanyols i va millorar la competitivitat de les exportacions.

Entradas relacionadas: