Pressupost Públic i Cicle Econòmic: Dèficit i Política Fiscal

El Pressupost Públic i el Cicle Econòmic

Conceptes Clau del Dèficit Pressupostari

• Dèficit: Flux de nou deute contret quan l'Estat gasta més del que recapta en impostos.
• Recessions: Durant les recessions, les transferències públiques augmenten i disminueixen els ingressos impositius, cosa que fa que el dèficit pressupostari s'incrementi.
• Dèficit Cíclic: Part del dèficit pressupostari que varia amb el cicle econòmic. Durant les recessions (producció per sota del PIB potencial) hi haurà dèficit, i en les expansions (producció que superi la producció potencial) hi haurà superàvit cíclic.
• Dèficit Estructural: Part del dèficit pressupostari independent del cicle econòmic. Es deu a desajustaments estructurals entre els ingressos i les despeses públiques. Es manifesta dèficit fins i tot quan la producció arriba al seu nivell potencial.

Efectes Automàtics i Discrecionals

La política fiscal pot actuar mitjançant efectes automàtics o mesures discrecionals.

• Mesures Discrecionals: Són aquelles que exigeixen prendre mesures explícites. Les més significatives són:
  • Programes d'obres públiques i altres despeses.
  • Projectes públics d'ocupació.
  • Programes de transferències.
  • Alteració dels tipus impositius.
• Efectes Automàtics: Quan pugen els impostos, el producte redueix l'expansió, i així a l'inrevés. Un estabilitzador automàtic és qualsevol fet del sistema econòmic que tendeixi a reduir la força de les recessions o expansions de la demanda, sense que siguin necessàries mesures discrecionals de política econòmica.

L'Efecte Expulsió o Desplaçament

L'efecte expulsió o desplaçament es produeix quan la despesa pública, els dèficits pressupostaris o el deute públic redueixen la quantitat d'inversió de les empreses.

Polítiques Sectorials Discrecionals

• Política de l'Habitatge: L'objectiu és facilitar l'habitatge als sectors més desafavorits de la societat.
• Sanitat: El sistema general només exclou:
  • Funcionaris.
  • Empleats d'empreses grans.
  • Població marginal.

  L'envelliment, l'augment de l'esperança de vida i la demanda de noves tècniques que facilitin el tractament de diverses malalties fan pensar que la despesa sanitària cada cop és més gran.

• Medi Ambient: (pàg. 208)

Els Components dels Pressupostos Generals de l'Estat

El creixement durant les darreres dècades de l'anomenat Estat del Benestar explica que més de la meitat del pressupost de despeses es destini a serveis socials.

• Pressupost de l'Estat i els pressupostos dels organismes autònoms.
• La Seguretat Social.
• Pressupostos de les Societats Estatals.
• Pressupostos d'altres ens públics.

Documents dels Pressupostos Generals

Els pressupostos generals inclouen tres tipus de documents:

• Estats de despeses.
• Estats d'ingressos.
• Estats financers de les societats estatals.

Classificació de les Despeses

Les despeses es classifiquen segons tres criteris:

• Classificació per programes.
• Classificació orgànica.
• Classificació econòmica.

També es classifiquen segons la destinació:

• Despeses Corrents: Dotar la societat de serveis públics com l'educació.
• Despeses d'Inversió: S'inverteixen en vies de comunicació, etc.
• Altres Despeses: Les despeses del sector públic a individus o empreses sense contrapartida.

Classificació dels Ingressos

Els ingressos es classifiquen segons criteris orgànics i econòmics.

Els Ingressos Fiscals:

• Impostos directes.
• Impostos indirectes.
• Taxes.

Els Ingressos No Fiscals:

• Transferències corrents.
• Patrimonials.
• Generades per l'alienació d'inversions reals.
• Transferències de capital.

Fases del Pressupost de l'Estat

• Preparació.
• Discussió i aprovació.
• Execució.
• Intervenció i control.