Presència de la volta de canó, gràcies a l'ús de l'arc de mig punt.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,64 KB

 

LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
S’extenen pel Pròxim Orient, per gran part d’Àsia, Àfrica i Península Ibèrica. Cronològicament des del naixement de la religió islàmica (s VII) fins l’actualitat.

Península Ibèrica, l’art islàmica comprèn l’època de domini musulmà entre els anys 711 y 1492, més pel 755 (Emirat de Còrdova es va independitzar de Damasc. Tres etapes: Època Omeia i califal (755-1030 Època Almohade (1153-1212) Època Nassarita (1238-1492) CARACTERÍSTIQUES GENERALS INFLUÈNCIES ARTÍSTIQUES Majoria d’àrabs eren nòmades i no tenien una tradició arquitectònica pròpia. Va recollir substrat artístic i constructiu de les civilitzacions precedents. Característiques constructives de l’art ROMà com l’ús de columnes, de mig punt i les dovelles bicolors. L’art bizantí utilització de voltes i de cúpules x cubrir els edificis, Pròxim Orient l’arc apuntat i l’arc lobulat. L’arc de ferradura de l’art visigòtic. INFLUÈNCIES RELIGIOSA Pintura o el mosaic van sempre arts aplicades al terreny ornamental, per recobrir les superfícies al terreny amb riques decoracions abstractes. 4tipusGeomètrica (llaceria)

Vegetal/Atauric, formada x fulles petites que poden ser simples o dobles


Arabesca, motiu de decoració que enllaça figures vegetals i línies geomètriques


Cal·ligràfica formada x textos religiosos fets en escriptura cúfica o aràbiga

Àmbit decoratiu característics els mocàrabs, prismes col·locats en posició vertical, que pengen el sostre, com si fóssim estalactites que embelleixen cúpules i voltes. Elements ornamemtals rajoles ceràmiques de nombroses formes i mides, decorades i envernissades.
EVOLUCIÓ DE L’ART HISPANOMUSULMÀ Època omeia (s. VIII-IX) va evolucionar sota la influència dels estils artístics anteriors y va culminar etapa califal (s. X) amb solucions tecnicoartístiques molt boniques i complexes. Període Almohade, impulsar una arqui més austera i sòbria, potenciava l’estructura arquitectònica, però que no descurava la decoració ornamental. Època Nassarita, caracteritzat x gran riquesa decorativa l’interior dels edificis, que disimulava la pobresa dels materials utlitzats en la construcció.

Característiques DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA

Edificis dimensions regular.S Maó i fusta.

Ús voltes i cúpules en la cobertura dels edificis, volta nervada, volta de mocàrabs de guix i cúpula gallonada


Pilars i columnes (sostenidors) prims


Arc de ferradura, arc de mig punt, apuntats, lobulats o polilobulats

Decoració exterior molt austera en contraposició a la rica j variada ornamentació interior, feta a base de guix, ceràmica, marbre o fusta.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Mesquita, lloc creat a partir de la necesitat de la pregària col·lectiva. Planta central , forma freqüent és la planta rectangular, dues zones principals: Sala d’oració (haram), dividida x nombroses naus perpendiculars al mur, orientat a la Meca (alquibla), en la qual s’obre una fornícula sagrada (mihrab)trona x dirigir l’oració (mínbar), espai en reixat (a vegades) maqsura, que separa el sobirà dels altres assistents. Pati (sahn) porticat i descobert, on hi ha el minaret i les fonts de les ablusions (sabil) purificar abans d’entrar el recinte.

ARQUITECTURA CIVIL

Caire civil, com l’acassaba, edifici militar , funcions de caràcter civil administrati1, defensar l’atac


Palaus, poc ornamemtats x fora, residencia dels sobirans i als prínceps musulmans. Dividits en dos parts: una zona a la vida pública i una altra a la vida privada. Dependències es distribuiexen al voltant d’un pari exterior, i sovint disposen de bonics jardins on l’aigua té una importància primordial. Conjunt palatí, quedar tancat dins d’un recinte molt ben emmurallat.Muralles com dortificacions solen tenir una sèrie de torres altes amb merlats dentats i portes d’accws molt notables i normalment amb volta.Banys públics. Centres urbans prop dels mercats i de les mesquites, els banys musulmans tenen l’oriegen en les termes romanes i consten d’una sala d’entrada o vestíbul i tres salws destinades als banys(piscina freda, tèbia i calenta). Funció higiènica també ritual.

L’ART MUDÈJAR

Materials característic l’ús del maó (maçoneria), el guix i la fusta. Maó en murs pilars, mentres que el guix i la fusta en la decoració. Fusta x les cobertes , segueixen models àrabs, sostres plangs de fusta decorats.

LOCALITZACIÓ I Evolució ARTÍSTICA

S XI fins XVI, en dues etapes influència de l’art cristíà:


ROMànic Mudèjar (XI-XII)


Gòtic mudèjar (XIII-XVI)


Període de recuperació:


Mudèjar castellanolleonès, romanicomudejar,

Mudèjar toledà, barreja elements arquitectònics cristian i almohades a partir XIII x tota la Península


Mudèjar Aragónès, decoració abundant.

Mudèjar andalús, llenguatge ornamental nassarita


Entradas relacionadas: