Prefixos cultes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,2 KB

 

Les funcions sintàctiques.

Subjecte: L’autobús va arribar amb tres minuts de retard. Predicat: L’autobús va arribar amb tres minuts de retard. CD: l vent ha tombat un arbre. / Penso que aquesta situació és injusta. / Penso això. CI: Comunicaré les notes als alumnes. CRV: El capgròs es transforma en granota. CAtrib: Aquesta persona és molt intrigant. CPred: El noi se sentia rebutjat. / Vaig trobar el noi molt reconfortat. CC: A les dotze el van veure al carrer. CN:La vida pagesa és dura. / La vida dels pagesos és dura. /La vida que fan els pagesos és dura.

perquè=ja que= a fi que el perquè = substantiu (el motiu)
per què= pregunta indirecta.
sinó= sinó que=però, equival a nomes
si no= si le puedes quitar no.

Accentuació de la e
En la majoria de mots la e és oberta: cafè, francès, comitè, depèn, perquè, vuitè, ofès, dèbil conèixer, èxit, mèrit, cèntim, elèctric, tècnic, cèlebre paciència, comèdia, matèria,...
*Però: verbs futur, passat simple i imperfet subjuntiu i acabats en tén i cén(cantaré, tendré, volgués, entén, pretén) compostos de bé, té ive (també, gairebé, malbé, reté,...) adverbis (després, només)
plural essos (congrés, excés).
En mots plans la majoria è.
Però: verbs i derivats (témer, créixer, néixer, ésser...)
verb ésser (érem, éreu), pasat simple: diguéreu, tinguéreu, mots (església, préstec, cérvol, feréstec),
Majoria de esdrúixols è
Però: Església, feréstega, cérvola o llépola.
Accentuació de la o
En la majoria de mots aguts la o és tancada: botó, cançó, nació, excursió, conversació,... *Però: això, allò, però, espòs, arròs, repòs, i derivats de bo, so i to (de debò, ressò, semitò)
En la majoria de mots plans i esdrúixols la o és oberta: dipòsit, pròxim, sòlid, mòdul, colònia, sòcia, memòria...
Però: fórem, fóreu, fóssim, fóssiu, concórrer, recórrer estómac gósol fórmula pólvora tómbola


COMPLEMENT DIRECTE: : (SINGULAR: EM, M', ET, T', ES, S', EL, -LA, EN, HO/ PLURAL: ENS, -NOS, 'NS, US, -VOS, ES, S', -SE, ELS, -LES, EN, -HO neutre, això o allò).Se substitueix amb el pronom EN (reemplaçar 1 part del sintagma), adjectiu qualificatiu DE. COMPLEMENT INDIRECTE: (SINGULAR: EM, M', ET, T', ES, LI/ PLURAL: ENS, 'NS, US, -VOS, ES, S', ELS). El PLURAL de LI és ELS. CRV: EN (són regits per la preposició DE), HI (regits per a, en, amb...) COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC): HI; LLOC, MANERA, companyia, instrument.. EN, origen o procedencia CPred (COMPLEMENT PREDICATIU): HI, EN.  
CD i CD: -SE'L [SE (CI)+ EL (CD)], ELS LES [ELS (CI)+ LES (CD)], ELS EN [ELS (CI)+ EN (CD)], LI HO [LI (CI)+ HO (CD)].
1. CANVI DE PREPOSICIÓ: davant dels verbs en infinitiu no són possibles totes les preposicions. En concret les preposicions EN i AMB no poden anar davant d’un infinitiu, les hem de substituir per A o DE, la que millor hi escaiga. Exemple: *El van amenaçar amb expulsar-lo. El van amenaçaar d’expulsar-lo. *No tardaré gens en comprovar el nivell d’oli del cotxe. No tardearé gens a comprobar el nivell d’oli del cotxe.

Davant la conjunció que cauen les preposicions a, de, en i amb


Derivació: procès de formació de mots adjuntant un afix o un morfema derivatiu a un lexema. Sufixació:Formació d'un mot derivat mitjançant l'adjunció d'un sufix.
En una paraula hi pot haver més d´un sufix. Cada vegada que afegim un, creem una nova paraula.Implicacións: ·Taula---> entaular: canvi de vocal tónica. En una paraula hi poden haver més d'un sufix. Taula=entaulament Canvi de categoria gramatical. Tipus: Lèxics: aporten part del significat. Valoratius: modifiquen la categoria nominal. Prefixació: Formació d'un mot mitjançant d'un afix o morfema derivatiu a un lexema.Implicacións:: No canvia la vocal tónica. En un mateix mot només pot ser el resultat d'una sola prefixació. En un lèxema pots anar afegint sufixos i prefixos. ( més sufixos que prefixos ) COMPOSICIÓ: Lèxema adjunt a un altre lèxema . Implicacións: Noms, adjectius, verbs. TIPUS: Composició amb formats cultes: mots amb arrel llatina o grega que no poden funcionar com a mot independent en català. Compostos sintagmàtics: son mots amb funcions sintàcticas. LA CONVERSIÓ: procès de formació de mots. Noms que es converteixen en verbs. Verbs en noms. Adjectius en verbs. Mitjançant la relació la relacíó d'un mot a les característiques morfologiques pròpies d'una altre categoria gramatical. ALTRES MECANISMES DE FORMACIÓ DE MOTS: TRUNCACIÓ: Formació de mots eliminan una part d'un mot existent. ONOMA: formació d'un mot mitjançant la reproducció dun so, soroll o veu natural. REDUPLICACIÓ: Procés de formació de mots mitja´çant la reproducció d'un mot (bum-bum ) SIGLES: conserven només la primera lletra de cada element. ACRÒNIMS: conserven la part inicial de cada element d'un mot complex, i són pronunciables com un mot ordinari.

Entradas relacionadas: