Prediccions de teories científiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,65 KB

 

SABER COMÚ – CIÈNCIA

L’ésser humà és un ésser que Coneix, que esta referit  a la realitat, Gràcies al llenguatge.

Aristòtil

“el pensament racional, la filosofia neix De la perplexitat o de l’admiració amb que l’ésser humà es troba instalat en la Realitat.”

-
Saber comú (limitat): primera Forma de saber. Moltes coses i certeses que sabem venen d’allò que ens han transmès I forma part d’una cultura, i aquests sabers van molt lligats a la practica, i Sovint funciona. Per això el saber comú és tan pràctic com ignorant.

-
Saber científic (coneixement limitat I inevitablement parcial): es basa en el coneixement objectiu o teòric i pot Tenir una aplicació pràctica (o no). Intenta comprendre per què i justificar i Divulgar els procediments o coneixements. La ciència és un saber públic.

Kant


: la filosofia cerca allò com l’incondicionat a través d’arguments, De preguntes i respostes racionals, amb el llenguatge.

TIPUS DE CIÈNCIES


2 grans àmbits: ciències Descriptives i ciències normatives.
Sabers normatiussón Aquells que defineixen un model ideal a seguir, ens dius el que “hauria de ser”;
l’ètica Ens diria com hauria de ser una acció bona o virtuosa;
l’estèticacom hauria de ser una obra d’art perfecta; la política, Com hauria de ser una societat justa...Etc.

La ciènciano fa “judicis de valor “ (sabers normatius) , sinó “judicis de fet”: Són els propis de les ciències descriptives que com diu la paraula pretenen Descriure com son “ de fet” els seus objectes d’ estudi. I dir com són de fet, Vol dir explicar-los a partir d’ una lleiexplicativa.

Les ciències estableixen lleis; Una llei és el principi explicatiu o causa d’ una sèrie de fenòmens; les lleis Així expliquen el que succeeix o ha succeït, i fan prediccions  del que succeirà en el futur. Si entenem Ciència com qualsevol saber més o menys reglat, aleshores moltes coses poden Ser ciències.  Una ciència es basa en el coneixement De les lleis, que després poden tenir aplicacions (o no) practiques o tècniques. Per ser vàlides, s’han de poder comprovar, perquè es basen en l’observació i l’experiència. Però també hi ha ciències que no es basen en l’experiència, sinó en un Argumentari racional.

En tot argument hi ha 2 nivells: El formal(donades unes premisses generals, la conclusió és Necessàriament veritat)i el material (és el que diu si serà del tot veritat o No, des del punt de vista de cadascú).

Lògica moderna


: analitzarà l’estructura dels arguments per Analitzar la seva veritat formal. 


DOBLE NIVELL DE CONTRASTACIÓ DE LES TEORIES CIENTÍFIQUES


La ciència no Solament ha d’ explicar el que passa (I), sinó que també ha de predir el que Passarà (II). En aquest sentit, parlarem d’un doble nivell de contrastació de Les teories científiques.

Inducció (fets Adquirits per observació) -> Llei o teoria-
> Deducció (prediccions i Explicacions)

(I)


En un primer moment s’ ha de comprovar una hipòtesi  amb resultats positius. Si la Hipòtesi es comprova positivament rebrà el nom de Llei.

Una hipòtesi sense Contrastacions positives tampoc vol dir que sigui  falsa. L’error en les condicions inicials del Càlcul, noves dades... Etc, poden modificar la validesa de la hipòtesi.

L’acceptació d’una Llei és l’acceptació  d’un esquema d’interpretació, una determinada visió de la Realitat a la que tindrien que ajustar-se tots els fets o fenòmens relatius a La llei.

En la mesura  que els nous fets  s’ajustin  A la llei s’entendrà lògicament que la llei és vàlida. Però si hi ha fets Dissonants o no explicats, tampoc significa  Que la llei s’hagi d’ abandonar.

La ciènciaés una activitat conservadora
: una llei o teoria  es manté mentre  explica més coses que els que deixa d’ Explicar. Tota llei o teoria  té una validesa d’una abast parcial
: permet explicar X Fenòmens  d’una índole particular.

(II)


Una llei o teoria també ha de permetre deduirracionalment nous fets, noves Lleis, que hauran que ser contrastades  Favorablement per a que la llei o teoria sigui admesa com a certa.

Hipòtesi ad hoc:

és l’ excepció, Però en ciència no es possible l’excepció com a explicació.  

Hipòtesi auxiliar

: tercera possible Explicació.

Una teoria està contrastadaquan té fets, observacions o Experiments positius que la demostren. 3 criteris de demacraciód’una teoria científica:

El Criteri de Verificabilitat
: cal donar probes d’ una Teoria. Però Difícilment és pot verificar cent per cent una teoria; es pot verificar un fet, Però no un enunciat general o teoria; per tant el mateix Cercle de Viena va Redefinir aquest criteri de forma light, sota el nom de Criteri de Confirmabilitat, segons el qual Podem provar més o menys, i per tant fer més o menys probables una teoria. Però Qualsevol teoria pot ser més o menys provada; és més, quan Més genèrica sigui una teoria més “probable” és. O quan més “probable” és , més Improbable. Per això, Karl Popper va formular com a criteri de demarcació entre Ciència i pseudo-ciència, el Criteri de falsabilitat.

Una bona hipòtesio teoria científica és aquella que fa afirmacions Definides sobre la realitat. Només en aquest sentit ens diu alguna cosa Realment sobre la realitat.

“Una hipòtesi és Falsable si existeix un enunciat observacional o un conjunt d’enunciats Observacionals lògicament possibles que siguin incompatibles amb ella”. Per Tant, una teoria ha de ser concreta, ens ha de dir què pot passar i què no pot Passar. Si succeeix el que no pot passar, aleshores és falsa.

Com més falsable i més arriscada Sigui una teoria o hipòtesi més farà avançar aquella ciència. En cas de ser Certa, farà avançar molt més el coneixement. Tota hipòtesi o teoria, tard o d’ Hora, pot ser falsada. Aleshores, caldrà cercar una nova hipòtesi; però aquesta Nova hipòtesi estarà protegida de les falsacions de la hipòtesi anterior, raó Per la qual la nova hipòtesi o teoria serà més complerta i perfecta.

Així, la ciència és Una activitat que funcionaria per assaig i error, i que  evolucionaria anàlogament al model de la Selecció natural de Darwin.

Segons Popperuna teoria científica ,per ser-ho ,no tan sols ha de tenir èxits O resultats positius, sinó que , a més, ha de ser immune a les possibles Falsacions de la mateixa, que han de ser predeterminades d’ una forma clara i Concisa.


EL MÈTODE Científic. DEL MÈTODE INDUCTIU AL MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU

El mètode inductiu


: formulat per Francis Bacon  el 1620 a l’ obra “Novum organum”. Aquest Mètode va ser el referent fins ben entrat el Segle XX.

Observació->classificació->hipòtesi→ contrastació de la hipòtesi->deduccions i induccions Posteriors

La inducció va dels cassos particulars A l’ enunciat general, i el mètode inductiu  Després d’observar tots els fets relacionats amb un problema i Classificar-los faria una hipòtesi que contrastaria, i en cas positiu, es Convertiria en una  Llei.
Però és impossible verificar tots els fets, i és el que coneixem com a Asimetria entre verificació i falsació. És impossible partir de l’observació i Classificació dels fets. Els fets son infinits i indefinits.

Mètode hipotètic deductiu


: sorgeix perquè és impossible partir de L’observació i classificació dels fets (els fets son infinits i indefinits), i Consisteix en plantejar hipòtesis i posar-les en contrastació.

A partir d’algun problema que Necessiti explicació es planteja una hipòtesi i es comprova fent un experiment O contrastació empírica. Si el resultat és positiu, aquesta hipòtesi esdevindrà Una Llei; en cas contrari, direm que hi ha una falsació i el científic haurà de Començar novament i plantejar una nova hipòtesi.

Distingim entre el mode de Descobriment i el mode de justificació de les teories científiques:

-

M. De descobriment

El científic Pot crear lliurement les hipòtesi o suposicions, un fet accidental o causal, Una inspiració sobtada, el recull de dades o un prejudici social, polític o Religiós; que poden ser fonts de l’origen de hipòtesis.

-

M. De justificació

És el que Farà que una suposició sigui valida o no.

IMPLICACIONS DE LA CIÈNCIA

La ciènciaés el discurs que ha substituït altres formes d’ explicació de la Realitat. Si l’acceptem socialment com indiscutible, probablement, sigui degut, No tant a l’explicació objectiva del món, com a la capacitat tècnica de Transformació i manipulació de la realitat. La ciència ha contribuït a la Racionalització i al canvi del món, i ha modificat la imatge que tenim de la Realitat i de nosaltres mateixos. Per tant, és un discurs social que té Implicacions socials, ètiques i polítiques.

-

Relació poder-ciència

La Política té un interès en la ciència no tan sols coma possibilitat de progrés Social, etc, sinó com a forma de domini tècnic o simbòlic.

-

Relació ètica-ciència

L’avenç Científic permet a l’espècie humana la conversió en espècie dominant, en “deus Ex machina”, que pot “jugar” ja a modificar la naturalesa.

LES TEORIES EN CIÈNCIA

Les lleis formen part d’ una llei General, que en direm teoria o paradigma.
Aquest model o paradigma Té una caràcter Estructural propi.
Imre Lakatos i Khun,  a partir de l’ estudi de l’ evolució de les ciències Mostren el caràcter estructural de les teories i com aquestes són models que Defineixen programes d’ investigació i defineixen nous conceptes.

Lakatos, planteja que una teoria és un model en el que hi ha un nucli centrali a partir d’aquest, uns programes d’investigació.
El Nucli central són els pressupòsits bàsics sense el qual la teoria deixa de Tenir sentit. A partir d’aquest model s’obra pas a noves vies d’investigació i Prediccions teòriques i pràctiques a verificar: és el programa d’investigació. Però en tot model o teoria hi ha falsacions, i el fet que n’hi hagi no implica L’abandó de la teoria, sinó que s’intenta protegir la teoria a partir d’un Cinturó protector d’hipòtesis auxiliars.



Sol haver-hi en ciència diferents Models o teories en una ciència:

-

Teoria degenerativa

Quan una Teoria té èxits inicials i després s’estanca

-

Teoria progressista

Quan una Teoria té poc èxit o moltes falsacions inicials, però un canvi en les Condicions inicials el porta a un nivell d’èxit i encert molt superior a la Rival.

Lakatos parteix del pressupòsit racionalista:
Hi ha un criteri de racionalitat Intern al progrés científica: les teories millors o progressistes acaben Imposant-se i fan avançar la ciència.

Khun, a partir de l’estudi de la física formula el següent model: 1. Les ciència s’organitza a través de models teòrics generals que esdenominaran paradigmes.
2.El progrés de la ciència funciona Per  canvis de model o paradigmes. 3. Aquest Procés té  caràcter revolucionari. 4. En Aquest procés més enllà dels elements racionals (Racionalisme) hi juga un Factor decisiu: la “creença” o fe d’una comunitat de científics respecte el Model o teoria.

El moment de presciènciaés el moment de constitució d’una ciència en que Cada investigació utilitza un mètode i conceptes propis. L’èxit d’algun d’aquest Fa que una majoria passi a creure en aquell model i investigui a partir d’aquells Pressupòsits, constituint-se així una comunitat de científics.
Els nous científics Seran educats en aquell model.

Revolució:


es compleix quan una majoria de Científics deien de creure en el paradigma vell i passen a creure el nou Paradigma.
Khundiu que: aquesta revolució respon al model d’una conversióreligiosa, i que no existeixen criteris lògics o Racionals per defensar la superioritat d’un model sobre l’altre perquè els dos Tenen èxits i falsacions, però diferents. També deia que els científics de dos Paradigmes diferents viuen en mons diferents, i ho expressa dient que son incommensurables.
I aquest punt de vista és relativista, perquè no hi ha un criteri lògic D’evolució científica.

L’ACCIÓ HUMANA

Kanta La pregunta què és la filosofia, diu que quatre són les qüestions per les que S’interroga la filosofia: què puc conèixer?

Què he de fer?


És la pregunta de l’ ètica, la Pregunta que cada individu ha de respondre. L’ésser humà no és una cosa, sinó Un ésser conscient que pot qüestionar-se allò que en diem futur i la classe de Persona que és. L’elecció, fruit de l’acció, mai és gratuïta. Diferenciem entre esdeveniments i acció:


- Esdeveniments

: un fet natural, necessari. Moltes Activitats humanes tenen aquest caràcter natural propi dels esdeveniments.

- Acció

: conducta conscient i Voluntària que persegueix un fi. Les accions humanes son un tipus d’esdeveniment Especial i pretenen modificar el curs dels esdeveniments. Els esdeveniments Naturals poden ser un succés, un procés o un canvi. Diferenciem 2 conductes
:
d’evitació i d’omissió.

Responsabilitat ésser humà


: lL’ésser humà des del moment Que coneix i és conscient de les coses, és responsable moralment. És Responsable moltes vegades no només de l’acció, sinó de tot allò que no fa i Podria o hauria de fer (omissió). Som responsables del que fem i del que no Fem. I tindrem resultats i conseqüències. Moltes de les accions que fem son accions morals
. L’ésser humà és un ésser Moral perquè les seves accions tenen resultats I conseqüències, i quan una acció es irremeiable ens podem sentir responsables i culpables, i això provoca que haguem de justificar-nos
.

Entradas relacionadas: