Posa un exemple de com un programa o servei incentiva o penalitza el comportament dels seus usuaris

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,13 KB

 

TEMA 3:


1)Explica el dilema de redistribució/reconeixement. Posa un exemple.
És presenta un dilema quan tenim present un problema determinat, en aquest cas la desigualtat, i tenim dos solucions per solucionar-la: laplicació de les polítiques de redistribució i laplicació de les polítiques de reconeixement. Depenent de quina font de desigualtat creiem que té optarem a aplicar una o altre. Si optem per polítiques de redistribució, considerem que la font de la desigualtat són les classes socials, ja que aquestes polítiques estan encaminades a una millor redistribució de recursos dels qui tenen més cap als qui tenen menys (és a dir una igualtat econòmica) i que han estat la base de les principals reivindicacions de justícia social en els darrers segles, les quals pretenen suprimir la diferencia i considera que la igualtat requereix una identitat comuna.  En canvi si apliquem les polítiques de reconeixement, considerem que la font de la desigualtat fa referència a les identitats, ja que aquestes polítiques consideren primordial demanar una justícia social basada en el respecte a les diferències de les minories ètniques i sexuals o de les diferències de gènere enfront a unes cultures majoritàries que sovint han respost de manera agressiva cap a aquestes diferències, aquestes polítiques pretenen positivar la diferencia i reconstruir-la.  Un exemple seria a França atribuint polítiques redistributives i a Anglaterra contribuint amb polítiques de reconeixement. 

2) Explica en què consisteixen els "Errors de Tipus I" (falsos positius) i els "Errors de Tipus II" (falsos negatius) i la seva problemàtica en l'àmbit social. Posa un exemple - Errors tipus I (falsos positius):

Error que és comet quan linvestigador no accepta la hipòtesis nul·la essent aquesta vertadera en la població, però no la vol veure, aquesta hipòtesis és podria haver sabut, intuït o evitat la hipòtesis i letiquetatge. Exemple: Un investigador realitza una tesis sobre el barri del
Raval i considera que no existeix la homofobia i al cap de dos setmanes han matat a un gay. En aquest cas seviten crear polítiques dirigides a aquest sector. 

- Errors tipus II (falsos negatius):

És comet quan linvestigador no rebutja la hipòtesis nul·la essent aquesta falsa en la població, és a dir és crea una falsa alarma, cosa que pot portar diverses conseqüències com letiquetatge (cosa que costa molt de treure) i sha de tenir una necessitat molt gran per identificar correctament. Exemple: Linvestigador considera que hi ha homofóbia o que hi existeix una probabilitat, aleshores setiqueta al col·lectiu com a homofob i els gays dels barris és veuen discriminats i els hi persisteix una angoixa interior, quan en realitat no ha de ser així perquè sha catalogat el barri duna cosa que no és i és una injustícia per part dambos parts en aquest cas, tan dels gays com del barri. En aquest cas es portarien a terme polítiques cap a aquest col·lectiu. En làmbit social, shan devitar fer errors i sha danar amb compte, és a dir, aquests errors és deuen identificar abans correctament perquè els errors en entramat social poden produir etiquetes, molt difícil de treure-les després en un error de tipus II. Tot i així, si aquests errors és cometen és pitjor un error de tipus I que un error de tipus II, ja que en lerror de tipus I assegures que la hipòtesis no existeix quan en realitat és vertadera. En canvi, el error de tipus II és una forma devitar incidents, en aquest àmbit però no deixa de ser perjudicial a lhora de formar etiquetes, en lexemple de la homofobia, dhomofob. 

2)Destaca un parell d'exemples d'etiquetatge derivats de l'article "On Being Sane in Insane Places", de David Rosenhan, treballat a classe.

Primer de tot és va realitzar un experiment en que persones sanes és van fer passar per malalts, aquestes van ser reconegudes com persones insanes (esquizofrènics i un maniacodepressiu), sels hi va adjudicar una etiqueta de malalt mental i sels tractava com a tal sense ser-ho. Més endavant és va fer un segon experiment en lhospital psiquiàtric: és presentaries diferents pacients falsos i aleshores és van donar compte que el procés és donava a la inversa: detectaven els malalts reals com a falsos. En aquest etiquetatge no ha hagut un seguiment, ni determinació per dir que eren malalts, a més, és molt difícil treures una etiqueta com és la de malalt menta. Letiquetat observa les percepcions que tenen els altres sobre dell i el seu comportament, cosa que li fa sentir inclús més etiquetat i tractat completament com un malalt mental. Una etiqueta psiquiàtrica fa que una vegada formada la impressió que el pacient és esquizofrènic, sespera que continuï sent-ho.


4) De vegades els programes o serveis poden contribuir a configurar una identitat "negativa" o una identitat "positiva" dels seus usuaris. Posa un exemple de cada i explica breument com ho fan (com exemple d'identitat negativa no serveix la dels pacients de serveis de salut mental). - Identitat negativa:
Un exemple clar és la prestació de la PIRMI, que etiqueta a la persona de pobre o persona que manca de recursos. És observable que la gent que vagi avui dia a demanar la PIRMI pesi en ella una personalitat un tant desfasa i vestimentes poc adequades.

- Identitat positiva:

Aquells programes o serveis universals que fan que no hi hagi diferencies perquè recullen a tota la població, és a dir, tracten a la persona com igual als altres, una persona que té dret igual que les altres. Te etiqueta de ciutadà espanyol i fa que no hi hagi diferencies entre classes ja que és un servei per a tots. Té una identitat positiva perquè té la etiqueta duniversal, és a dir com a ciutadà espanyol i com a persona normal. 

TEMA 4:

1. Posa un exemple de com un programa o servei incentiva o penalitza el comportament dels seus usuaris. - Programa que incentiva: Aquells programes que incentiven les prestacions no contributives, és a dir, per exemple la PIRMI és una prestació no contributiva que incentiva a la persona a buscar treball ja que aquesta cobra uns diners inferior al salari mínim disciplinar. Incentiva a que quan pugui deixi de utilitzar el pirmi i busqui treball. 

- Servei que penalitza:

Un servei social com són les cases dacollida que penalitza a no entrar en elles si vas borratxo. 

2. Explica per què, de vegades, la introducció d'un incentiu monetari té un efecte contrari a l'esperat en l'ambit de la política social. Posa un exemple.

Els incentius monetaris en el nostre camp i com són en les organitzacions que recullen als voluntaris, aquests incentius són considerats com corrupció de les motivacions ètiques. És a dir, hi ha coses que és realitzen dins làmbit social per reciprocitat, motivació i perquè sentim que les hem de fer, és un motiu altruista que no ha de ser compensat per ningún tipus daportació econòmica. Les actuacions que és duen a terme per lequip de voluntaris, per exemple, no sexplica per motius económics sinó que es regeixen per el principi de generositat. Però hem de tenir en compte un segon element com és aplicar els sistemes on hi hagi pagaments, encara que és desmotivi a la gent que fa les coses moralment, però un cop se li dona un valor monetari a un incentiu, és a dir és monetarista alguna cosa (un incentiu en aquest cas) que no era monetari, ja és queda monetarista, aquest és lefecte contrari en làmbit de la política social. El que nosaltres considerem valors socials que regeixen el comportament de la persona poden ser exclosos si és posen incentius econòmics explícits.  En el nostre camp com és el treball social no és poden incloure incentius econòmics ja que pot ser perillós i ja ho tens de fer sempre (ja és queda monetarista).

3.En què consisteix la "sabiduría pràctica" de la que parla Barry Schwartz en la seva xerrada? Indica un exemple de "sabiduria pràctica" en la vida real (diferent dels esmentats a classe o a la mateixa xerrada).

Barry mostrava idees sobre la manera doperar la ment humana durant i després dels processos de prendre decisions. Es refereix a la sabiduria i com aquesta sha perdut. Defensa la necessitat de promoure la conducta i la voluntat moral en busca del retorn de la virtut en un món derrumbat per lacció de la cobdícia i la irresponsabilitat. Barry defensava a les persones sabies com aquelles que posseeixen habilitat i voluntat moral. Una persona sabia sap com i quan improvisar, utiliza habilitats morals per aconseguir objectius correctes (no manipular). Aquesta persona sabia es fa, és a dir no és un fet innat, la sabiduria, en gran part, depèn de lexperiència.  Diu que la societat es va organitzar segons regles i incentius que no són suficients per resoldre problemes perquè terminen creant vici; per aquest motiu necessitem habilitats morals, construint una sabiduria pràctica que es posi en marxa.

Entradas relacionadas: