Popularisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,83 KB

 

FOC

Símbol utilitzat de forma repetitiva, imatge representadora de l’element constant, component essencial de la realitat.
És com l’Urstoff presocràtic: aquell element anterior a tots els elements, oposats i canviants. El relacionem sobretot amb Heràclit. Segons aquest la realitat és un constant fluir, i en aquest constant esdevenir busca una substància present en totes les coses, el foc.
Món és una lluita de contraris i l’existència del foc depèn d’aquesta tensió, existeix com a producte d’allò que crema. És essència de totes les coses. 

Rosselló fa un procés de simbolització paral·lel a aquesta filosofia també amb la visió d’Heràclit. A part de la concepció dinàmica del món sinó que també expressa una visió del món com a lluita de contraris, tensió que es vol resoldre amb l’harmonia de les imatges que l’expressen. Domina joc de contraris fonamentat en l’oxímoron. En resum, la presència del foc té un sentit simbòlic: component essencial de la realitat. 

VENT

Força vital, exalta la realitat al donar-li vida, absència de vent és absència de vida. Element vivificador de la realitat i existència, fa renéixer tensió del món. Fa potent el foc simbòlic i intensifica la seva llum fent que l’home el pugui copsar plenament.

LLUM

Present en moments de màxima exaltació, la seva absència també és manca de vida, la mort. No només la mort humana sinó també del foc de l’existència, al donar l’esquena al món exterior i entrar en la foscor del somni. En Guillén, el que més l’influeix, la llum és un element que fa evidents les coses però que és independent a la realitat percebuda. En canvi amb Rosselló és resultat d’un altre element, el foc. 

ALTRES SÍMBOLS:


àngel com a força creadora, impuls poètic. Altres vegades és una designació del poeta. Lluita de contraris entre allò material i concret i la creació poètica, es vol entendre món a través de suggerència i no realitat concreta. Es va definint el poeta com a tensió, i al mateix temps la tensió és tot el que pot copsar el poeta.




ESCOLA MALLORQUINA:


influència del Noucentisme i Carner. Característiques: classicisme, pulcritud i rigor formal, (llengua depurada, etc), musicalitat al vers i la rima, equilibri i contenció, idealització del paisatge mediterrani i mallorquí, temes externs (paisatges idíl·lics), humanisme clàssic i mediterranisme. BRP: influït per Alomar i Carles Riba. Es distancia de la majoria de coses. Interioritza el paisatge, com a referència per parlar de sentiments i estats d’ànim. Manté elements com el llenguatge treballat, el rigor formal i la musicalitat. Primer poeta mallorquí que no escriu directament sota influència de l’Escola sinó que adopta novetat de les avantguardes escrivint poesia més interioritzada i hermètica. S’acosta a la poesia pura trencant amb aïllament tradicional de literaris illencs.

AVANTGUARDES:


neix amb crisi de valors del s. XX. Característiques: propugnen ruptura amb les convencions bàsiques de l’art (harmonia, orde, racionalitat) i s’enfronten a la cultura “caduca i tradicional” dels burgesos. Conceben art com a innovació, experimentació, fusió d’art i llenguatge. Introducció de l’irracional amb Freud (somnis, absurd, combinacions fortuïtes), es divulguen amb manifestos públics, valoren allò nou i original. En literatura destaca la creació de noves formes de llenguatge, intuïció enlloc de raó. BRP: 

SIMBOLISME:


Paraula pot mostrar realitats que no podríem conèixer d’altra manera que a través seu (mort, absolut). Explora significats no evidents de la paraula, té dimensions espirituals i simbòliqüeses creen noves imatges a partir de l’associació d’idees. Per parlar de realitats transcendents s’utilitzen metàfores, símbols, que trobem en la natura, i musicalitat per remarcar nous significats. Poeta=creador de significats i imatges. Evoluciona a POSTSIMBOLISME:
introdueix poesia pura: substituir realitat per una idea, l’instant poètic, crear poema autosuficient. Poesia intel·lectualitzada i hermètica, molt elaborat, amb suggestió sensual, que defuig realitat quotidiana i en crea una nova. Autors: Carles Riba i Manent (intel·lectualisme).  

POPULARISME:


al buscar formes expressives més pures neix atracció per poesia popular: característiques l’acosten a model que busquen per creació poètica culta: musicalitat, lirisme, sobrietat. Porta a reelaboració de cançoner popular, interès per musicalitat, lirisme, sobrietat i originalitat. Diu paraules simples i concretes. BRP es decanta pel neopopularisme durant el 1935.

GENERACIÓN DEL 27:


influït per intel·lectualisme de Jorge Guillén, el Surrealisme d’Albertí (Sobre los Ángeles), el popularisme cultivat de Lorca i Salinas. Aquests el porten a descobrir el Barroc castellà (Góngora) i els siscentistes catalans. 

BARROQUISME:


actitud de desengany i frustració davant època de gran crisi social. Temes: pas del temps i mort, dualitat entre fugacitat plaer i ascetisme, caricatura de l’existència, pessimisme polític. Recursos: artificiositat, contrastos (vida/mort), deformació de la realitat, cultismes i castellanismes, figures retòriques. 

En resum, comença en línia del Noucentisme mallorquí de l’Escola Mallorquina però evoluciona cap a la poesia pura.
Va incorporant elements del neopopularisme com Lorca amb la poesia castellana donant lloc també al superrealisme.

Entradas relacionadas: