Els ponts romans

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,92 KB

 

La llengua


El llatí es va anar Imposant a les llengües autòctones atès que el seu coneixement es va fer Necessari per a les relacions amb l’administració , per als processos Judicials, per aspirar a la carrera política municipal i , sobretot, per al Comerç

La xarxa de comunicacions


Xarxa viària el Conjunt de calçadés romanes va facilitat la comunicació entre les diverses Regions, la costa, l’interior , i va impulsar el desenvolupament del comerç Entre totes les regions , i per tant, la romanització i també el control Militar.

Els romans tenien Un gran interès a disposar d’una bona xarxa de comunicacions, no només per Desenvolupar el comerç per totes les regions, sinó també per disposar d’unes Vies que els permetessin d’accedir ràpidament amb el seu exèrcit als llocs Conflictius i controlar els territoris conquerits. Es van dedicar des del Principi a la tasca de construir vies de comunicació .

La via
Augusta, que Vorejava la costa oriental des del Portús fins a Cadis ( Gades)

La via de la Plata , que travessava la zona occidental des de la Corunya fins a Huelva, passant Per Mèrida ( Emèrita)

La via Augusta Entrava a Catalunya pel coll del Portús , on hi havia l’establiment de Juncària ( la Jonquera) , i anava cao a Gerunda( Girona) . Continuava per Aquis ( Caldes De Malavella) i es bifurcava en dos brancals quan arribava al riu Tordera: l’un Seguia i passava per Blandae ( Blanes) , lluro ( Mataró ) , Baetulo (Badalona ) I Barcino ( Barcelona). D’ allà seguint el curs del Llobregat , es trobava amb L’altre brancal a Ad Fines ( Martorell).

De Barcino sortien Dues vies  à una cap A l’interior i continuava pel litoral fins a Tarraco, centre neuràlgic de Comunicacions. De Tarraco sortia un brancal cap a llerda i un altre cap a Caesaraugusta. La via Augusta continuava per la costa fins Tortosa.

L’organització Política i administrativaà El model d’organització política i administrativa que segueixen els Romans a Hispània és l’experiment a Itàlia i en altres territoris conquerits: Es basa en la divisió del territori en províncies, i aquestes províncies , en Ciutats ( colònies i municipis).

La divisió Territorialà En temps d’August la Península es va tornar a dividir , en tres Províncies: la Baetica, amb capital a Corduba ( Còrdova) la Lusitania, amb Capital a Emerita ( Mèrida), i la Tarraconensis, amb capital a Tarraco ( Tarragona).

L’administracióàAl Capdavant de cada província hi havia un governador, que podia ser excònsol o Expretor, i hi exercia el poder judicial, militar i fiscal.

Al capdavant de les Ciutats hi havia dos magistrats ( duumvirs), que representaven el governador. Hi havia uns altres magistrats: els qüestors, que s’encarregaven de cobrar els Tributs i portar la comptabilitat de la caixa municipal, i els edils, que feien La funció de policia ciutadana i de vigilants dels mercats.

La cúria o senat Local la formaven els decurions, que solien ser persones importants de la ciutat.

Obres d’enginyeriaà obres D’utilitat pública que no són edificis, sinó que són calçadés , els ponts , els Aqüeductes, els ports i els fars.

Les calçadés à Els Romans van donar una gran importància a les vies de comunicació perquè estaven Convençuts que el control de territoris tan extensos i l’expansió comercial Radicava en una bona xarxa de comunicacions. Les comunicacions es feien o bé a Través de calçadés o bé a través de rius i del mar.

L’estructura era Molt sòlida gràcies al sistema de construcció que s’hi utilitzava. Excavaven un Fossat allargat amb diverses capes de material. A la capa inferior s’hi posava Una cimentació de pedra i morter, i al damunt una capa de formigó. En tercer Lloc s’hi afegia una capa de grava o de formigó fi i, finalment, s’hi Instal·lava l’empedrat.

L a distància de Les vies es marcava amb unes columnes petites (miliarium), cada 1000 passes.

A Hispània hi havia Una extensa xarxa de vies de més de 10.000 km de longitud.

La calçada més Famosa era la via Augusta i la Via de la Plata.

Els ponts à Els Ponts eren unes construccions que formaven part de les vies romanes i es construïen Quan s’havien de travessar terrenys molt accidentats o rius.

Molts dels ponts Que van construir els romans  Hispània Són encara en bones condicions,  el Ponts  de Alçántara (Cáceres) , el de Mèrida (Badajoz), a Martorell.

Els aqüeductes à Els Romans van ser els rimers que van fer arribar l’aigua a les ciutats, amb Aqüeductes. Els elements destinats a sostenir una sèquia que havia de salvar Barrancs i forts pendents del terreny es van convertir en una obra més Monumental que no pas funcional.

Els aqüeductes  començaven allà on hi havia la Déu, l’estany O el riu d’on es prenia l’aigua. Aquesta es portada, per mitjà d’una Canalització, fins a la ciutat, o s’emmagatzemava en un castell d’aigües, es Depurava en uns grans dipòsits i posteriorment es distribuïa a fonts cases Mitjançant canalitzacions de plom o de ceràmica.

La part monumental De l’aqüeducte constava d’una sèrie d’arcs, tenia una, dues o tres Fileres.  Entre els aqüeductes conservats Destaquen el de Segòvia, el de Los Milagros (Mèrida), el de les Ferreres ( el Tarragonès) i el de Sant Jaume Domenys.

Entradas relacionadas: