U Pollock
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,9 KB
COMENTARI: NÚMERO 1 – POLLOCK
Dades bàsiques
Identificació
La pintura Número 1
La va pintar Pollock al 1950. Actualment es troba al Museu d'Art
Modern de Nova York, Estats Units.
Material
Oli i pintura d'esmalt sobre tela amb unes mides de 2'69m x 5'3m.
Autor
Jackson Pollock (Estats Units 1912 – 1956) és considerat un mite
De la pintura per la seva obra innovadora ja que va inaugurar
L'action painting
Amb la tècnica del dripping,
Que consisteix a vessar pintura sobre una tela estesa a terra.
Descripció formal
Iconografia
Abstracta.
Funció
Estètica.
Composició
Tancada. Els regalims se situen tots en un mateix espai, deixant una
Petita franja perifèrica en què només hi ha els esquitxos produïts
Per la tècnica del dripping.
Línies compositives
Línies circulars i rectes entrecreuades que formen una xarxa de
Tipus gestual i aconsegueixen un gran dinamisme.
Recursos tècnics
Ús de la tècnica del dripping.
Es recorre al traç gestual, amb l'ús de colors esmorteïts.
Anàlisi Estilística i significativa. Significat de l'obra
Elements propis de L'estil
No-figuració,
No-racionalitat compositiva, traç gestual dels esquitxos, dripping,
Atzar, all-over,
ús de grans teles...
Relació entre la Forma i la funció:
L'atzar i
La irracionalitat de l'obra reprodueixen el sentiment de Nihilisme de
Pollock.
Iconologia
En aquesta tela queden reflectides les angoixes de l'autor, ja que
Només amb la integració dintre de les seves obres Pollock era capaç
D'allunyar els seus fantasmes.
Relació de l'obra amb L'època
La desorientació
General en l'àmbit social que es va viure després de la Segona
Guerra Mundial, època en què es van veure alterats tots els valors
Morals, va afavorir el naixement d'un replantejament global.
Transcendència de L'obra
Pollock parteix de la Pintura barroca per aconseguir una composició plena (all-over), i Dels muralistes mexicans per assolir la monumentalitat conceptual. La Seva obra va saber obrir nous camins cap a una recerca pictòrica més Enllà de la figuració, plantejant qüestions com la llibertat i el Control del pintor sobre la pròpia obra.