Polítiques de demanda expansives

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,28 KB

 

Oferta de treball:


La funció de mercat es la suma de les funcions d’oferta individuals, relaciona la quantitat d’hores de feina que ofereix la població amb el nivell de salaris.

Demanda de treball:

Depèn del nivell productiu de l’empresa que es donat per la demanda.
Una empresa augmenta la producció si el cost marginal es mes baix que d’ingrés marginal. La llei de rendiments marginals fa augmentar les hores de treball per cada unitat produïda i fa augmentar els costos marginals. La seva funció te pendent negatiu perke la quantitat de treball disminueix en pujar el salari.

Desplaçament de la funció d’oferta:

Augment de la població activa:-Disminució de l’edat per començar a treballar/-Augment de treballadors immigrants/-retard en la jubilació/-Disminució de l’edat mínima per treballar. -Disminució de la població activa:-Disminució de la natalitat/-S’allarga l’escolarització/-jubilacions anticipades/-Emigració de treballadors nacionals a fora dl país/-Qualsevol circumstancia que redueixi l’oferta de treball Augment en la funció de demanda de treball: -
Augment de serveis oferts pel sector public/-Si s’inverteix per crear noves empreses augmenten les necessitats de ma d’obra/-Augment de la dimensió de l’empresa, augmenta també els assalariats/-Augment de preus de venda, augment de treballadors/-Augment de tipus d’interès/-Mes consum mes expectatives empresarials Disminució en la funció de demanda de treball: -
Desplaçament de la funció cap a l’esquerra/-disminueix els serveis oferts al sector public/-Hi ha un tancament de les empreses/-Disminueixen els preus/-Substitució del factor de treball pel de capital Fixació dels salaris:
Entre sindicats i organitzacions formen convenis col·lectius sobre les condicions laborals.
-Previsió sobre el comportament dels preus/-Les condicions del conveni anterior es la punt de referència/-Si els treballadors s’organitzen en sindicats tenen mes pressió laboral/-la demanda es baixa, la aparició d’una vaga no tindre gaires efectes sobre la patronal.

Taxa d’atur:

Taxa d’atur=(població aturada/població activa)*100
Atur registrat: Son les persones aturades pero que estan buscan feina Atur estimat: Es fa una enquesta sobre la població activa. Hi han persones que tot i estar apuntades a l’atur treballen en l’economia submergida Visions de l’atur:
-
La Visió neoclàssica: Si no hi ha cap llei que reguli les empreses abarateixen els salaris fins a poder contractar a mes gent i aixi mai hi haurà atur. -La visió keynesiana: L’atur es degut a una falta de demanda agregada que no permet fer servir tota la seva capacitat productiva i no necessiten part del treball ofert.

Altres visions:

Contractes implícits- Diu que els treballadors tenen aversió al risc. Els contractes tenen la idea de garantir als treballadors uns salaris reals establerts.
-Els de dintre i els de fora- Son els treballadors de dins l’empresa que competeixen amb els treballadors de fora l’empresa. -Salaris d’eficiència- Es la relació entre el rendiment dels treballadors amb l ke obren. Els motiven mes perke la seva productivitat augmenti.

Tipus d’atur:

Friccional- Mai hi ha una ocupació plena ja que sempre hi ha gent ke no te feina
-Estacional- Son feines temporals ja que no es poden fer duran tot l’any (agrícola i el turisme) -Estructural- Es per la substitució mecànica del treballadors -Cíclic- No totes les èpoques son iguals ja que hi han alt i baixos Politiques macroeconòmiques:
Volen crear llocs de treball i tenen una visió keynesiana. Fan disminuir l’atur i contraresten la manca de demanda en les crisis econòmiques. -Politiques pressupostaries expansives:Incrementa la producció i l’ocupació
-politiques monetàries expansives:incrementen la producció i l’ocupació pero també el consum, la inversió, i la demanda agregada.

Politiques microeconòmiques:


Mesures per disminuir l’atur:-Facilitat de contractació i de acomiadament de treballadors poden disminuir la indemnització./-Contractes temporals o a temps parcial/-Retribució no per hores sinó per rendiment/-Estat del benestar: salaris mínims+prestacions de la seguretat social
L’estat ajuda en subvencions per nous llocs de treball/-Prestacions de desocupació/-recerca de la feina i de formació del treballador.

Canvis dels nivells generals de preus:

Millora tecnològica:augmenta la productivitat i disminueixen els salaris/-Augmenten els preus en el mon i també augmenten els nostres preus/-Augmenten els preus en èpoques determinades (Nadal)/-Si les empreses competissin a nivell mundial disminuirien els preus/-Si es devalua la moneda augmenten els preus.

L’índex de preus al consum (IPC):

Es calcula a partir de la mitjana de Variació dels preus dels bens que consumeixen les unitats domestiques. Els bens que formen part d’aquest índex i la seva ponderació varien periòdicament segons la importància que, en cada moment, te el seu consum en els pressupostos familiars.
-Taxa acomulada anual ens indica la Variació de preus des del mes de gener fins a la data. -Taxa interanual mesura la Variació de l’índex de preus dels darrers dotze mesos.
-Taxa subjacent recull la Variació de l’index de preus excepte la dels aliments no elaborats i la dels productes energètics que son els que registren mes oscil·lacions.
La taxa anual es pot presentar com la mitjana de taxes interanuals registrades durant un any. L’IPC harmonitzat mesura la Variació dels preus de consum fent servir els mateixos criteris en els diferents països de la Unió Europea. Això permet comparar al inflació global de la zona euro.
La inflació: -
La inflació de demanda- Si en una economia la demanda agregada puja, els preus també pugen. Això es produeix per un accés d’oferta monetària i fa disminuir el tipus d’interès perque milloren les expectatives empresarials o per l’acció de qualsevol altre component de la demanda agregada com el sector public o l’exterior. Un desplaçament de la funció de demanda agregada te com a conseqüència un increment de la producció i del nivell de preus. Si la demanda es desplaça desprès d’haver assolit la producció de plena ocupació la producció no pot augmentar i nomes es provoca una inflació. Pero si l’economia te recursos desocupats d’increment de demanda no te efectes inflacionistes ja que am l’augment de la demanda puja l’oferta sense pressionar els preus.
-La Inflació de costos- Quan pugen els preus dels factors, la funció de cada empresa es desplaça cap a l’esquerra am uns costos superiors nomes per oferir la mateixa quantitat am augments del preu de venda. Perque l’efecte d’augment de preus dels factors suposi un desplaçament cap amunt de l’oferta agregada cal que l’augment de preus sigui generalitzat a tots els factors que utilitzen les empreses i aixi els efectes no solament es veuran an l’àmbit d’un mercat sinó també en el conjunt de l’economia.

Conseqüències de d’inflació:

Pèrdua del valor del diner- Com que pugen els preus cada cop fan falta mes diners i llavors això perd poder adquisitiu. Això perjudica als subjectes econòmics que tenen la seva riquesa en diner i obtenen rendes fixades per contracte com els lloguers i els ke tenen poc poder de negociació com els jubilats i pensionistes. Afecta positivament als pensionistes perke tornaran un import cada cop mes barat. La inflació no afecta igual tots els subjectes econòmics i com a conseqüència d’això hi han transvasaments de renda.
-Pèrdua de competitivitat- quan el nivell d’inflació es alt. Quan els preus pugen mes ke als altres països es perd part de la demanda externa que s’adreça als països mes establerts i part de la demanda interna que comprarà fora del país. Tot això comporta la disminució de la producció, pèrdua d’ocupació i si als mercats continuen pugen els preus i l’economia seguis perdent competitivitat la moneda es depreciarà.

Entradas relacionadas: