Poesies de la astrologia en català

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,57 KB

 

T4. Literatura religiosa i moral dels segles XIV-XV. Segles d’Or


Característiques:

  • Es segueix l’obra de Ramón Llull.
  • Cisma d’Orient (1378-1317).

Autors: Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda.

Sant Vicent Ferrer:


València (1350) – Bretanya (1419). Als 17 anys es va fer fraire franciscà. Va dedicar la seva vida a predicar per tota Europa en CATALÀ. El seguien multitud de persones. Els escrivents transcrivien els seus rumors. Els seus sermons tenien una intenció didàctica.

Francesc Eiximenis:


Girona (1330-1335) – Perpinyà (1409). Gran seguidor de Ramón Llull. No és gens original. Intenta demostrar la seva ideologia amb explicacions molt llargues detallades i monòtones. Odi a la pagesia i les dones. Inclou contes per exemplificar allò que vol explicar.

Obra més important: Lo Crestià (inacabada); pretén ser un catecisme enciclopèdia (explicació religiosa de les coses).

Anselm Turmeda:


Neix a Palma (meitat del Segle XIV) i mor a Tunís (1430-1440).

Va estudiar a Bolonya i París. Se’n va a viure a Tunísia i es converteix a l’islam. Comença a treballar per al soldà (rei) de Tunis. Està considerat Sant i Savi de la fe islàmica (molt venerat) i la seva tomba es visitada per multitud de persones. Va escriure un llibre de poesies: Llibre de bons amonestaments (1398); un conjunt de bons consells. Elogi dels diners.

Tema 5: L’Humanisme:


Edat Mitjana à Humanisme à Renaixement.

Línia de pensament i una actitud davant la vida. Aspectes:

  • Interès pel Món Clàssic Grecoromà.
  • L’home és el centre del món i reemplaça la figura de Déu.

La Cancelleria Reial (a Catalunya): Organisme burocràtic format per notaris, secretaris i protonotaris; que redactaven els documents reials de tota la Corona d’Aragó. Tots els seus treballadors estaven obligats a saber català, Aragónès i llatí: per tant, són coneixedors del món clàssic i humanista.

EL Català és una de les llengües més homogènies del Segle XV.

El llatí es posa de moda i el català s’adoptarà a l’estructura del llatí.

Hipèrbatonsà estructures complexes i desordenades.

Antoní Canals:


València (1352-1415/1419). Religiós – ordre dels dominics. Interès per la cultura clàssica, traductor llatí-català. Escala de contemplació à obra que parla del misticisme cristíà.

Bernat Metge:


Barcelona 1340-1413. Va treballar a la Cancelleria Reial (on hi estan els càrrecs importants). Ell escriu exaltant la bellesa com a finalitat. No amb intenció didàctica, moralitzadora ni religiosa.

1396à és assassinat Jaume I; Bernat Metge és un dels acusats i el van posar a la presó. Allí escriu “Lo Somni”, que intenta justificar la seva innocència i recuperar la confiança del rei Martí I l’Humà (fill de Jaume I).
Lo somni està escrit en quatre parts:

  • Diàleg amb el rei Jaume I que se li apareix i el visita a la cel·la.
  • Diàleg en que comenten l’actualitat del moment.
  • Diàleg on es parlar de la vida amorosa de Bernat Metge.
  • Diàleg en que s’elogia a les dones.
  • S’acaba quan es desperta.


Poesia dels segles XIV i XV fins a Ausiàs March


Poesia trobadoresca à 300 anys à Ausiàs March.

La llengua ha passat de ser p.Occità, occità catalanitzat i català occitanitzat, a català pur.

Jordi de Sant Jordi

Va ser el gran poeta anterior a Ausiàs March i se suposa que va nàixer a finals del Segle XIV i va morir cap al 1424. Va ser empresonat a Nàpols durant el Regnat d’Alfons el Magnànim.  De Jordi se’n ha conservat 18 poesies i són molt importants perquè barreja poesia trobadoresca i el nou pensament (Humanisme – Petrarca – poeta italià que va influenciar en la seva obra).

Joan Reís de Civela (Posterior a March)


Va nàixer a Gandia (1433-1443) i va morir a Gandia (1497). Era de família noble, era capellà però mantenia relacions amb Isabel Martínez de Vera amb qui va tenir 2 fills i a més a més tenia altres dones. Les seves obres més importants van ser poesies amoroses però també va escriure poesia religiosa, mitològica i de circumstàncies. La seva obra és rica en imatges, gran plasticitat i també inclou tècniques del teatre (estil directe).

Entradas relacionadas: