La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,86 KB

 

6. El 1936, la poesia catalana va aconseguir uns nivells notables de qualitat literària. Els poetes de més renom d’abans de la guerra que eren Josep Carner, Carles Riba o J.V. Foix. La poesia de postguerra va seguir les línies bàsiques de la lírica anterior a la guerra:

Poesia d’influència simbolista. Postulava l’ús sistemàtic del ritme de les paraules i dels símbols, perquè remeten a les seues connotacions, ja que el poeta havia de suggerir la realitat. La poesia estaba condicionada per la clandestinitat i l’exili. Durant aquests anys, se seguien emprant tècniques simbolistes, peró la temàtica s’obrí més a l’exterior, a les preocupacions del moment, i s’accentuà les qüestions trascendentals. Autors com Carles Riba, Josep Carner, Salvador Espriu, Joan Fuster, etc.

Poesia de tendència avantguardista. Alguns autors que abans de la guerra seguien els corrents avantguardistes continuaren publicant en aquesta línia. Es produeix la combinació de tradició i modernitat.

Poesia de tendencia realista. Seguien l’estàtica del Realisme històric i propugnaven el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la col·lectivitat, i una postura de denúncia social de la dictadura. S’utilitzava una llengua més directa i col·loquial, una forma més narrativa i el vers lliure. Predomini del contingut envers la forma. Temàtica: la reflexió moral i metafísica, la denúncia social i política, temática satírica i quotidianitat. Autors: Vicent Andrés Estellés, Pere Quart i Gabriel Ferrater.


7.Vicent Andrés Estellés es va dedicar professionalment al periodisme, cosa que va condicionar el seu estil, ja que la seua poesia es una crónica social de la realitat que va viure. La major part de la seua producció no fou editada fins els anys 70.

Destaquen les seues obres Llibre de Meravelles, Les pedres de l’àmfora i Les homilies d’Organyà.

El 1978 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, raó per la qual va ser destituït del seu càrrec de redactor al diari Las Provincias. També va ser guardonat amb el Premi d’Honor de Les Lletres Valencianes.

A la seua poesia, es caracteritza la referència constant a la realitat. Els temes principals son la mort, la fam i la misèria de la postguerra, la pàtria i la llengua, i l’amor obsessiu i desesperat en diversos matisos des dels sentiments espiritualitzats fins a les manifestacions sofísticades del desig i sexe expressat, de manera que aconsegueixen un ambient eròtic que l’ha fet cèlebre.

Es una poeta poc acadèmic i cultista, amb aspectes contradictoris, com ara la preferència per petites circumstàncies de la vida i de la quotidianitat en comptes de la visió més negativa d’aquesta quotidianitat; la poetització d’elements de la cultura del moment; o la tendresa i la ironia. Aquesta contradicció es manifesta en els seus procediments retòrics i estilístics.

Presenta un to col·loquial amb formes lingüístiques pròpies del seu parlar.

8. Salvador Espriu. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i proposat al Nobel, va iniciar la seua activitat literària com a narrador, abans de la Guerra Civil. En la postguerra, es quedà a Barcelona on va dur una vida retirada i discreta. No tornà a escriure narrativa i es dedicà quasi exclusivament al conreu de la poesia, amb obres com La pell de brau, Llibre de Sinera, Setmana Santa, Final del laberint o Les cançons d’Ariadna.

Els seus sis primers poemaris tracten el tema de la mort, amb un to melangiós o elegíac, o satíricament. Hi abunden meditacions i interrogants sense resposta possible.

Tot i que continua amb el tema de la mort, La pell de brau és un llarg poema de caire social i compromís polític. Hi analitza la Guerra Civil Espanyola.

Al Llibre de Sinera, persisteix el to de poesia civil, però centrada en la pàtria catalana.

Setmana Santa, reflecteix una preocupació metafísica.

En quant a les característiques generals de la seua obra, hi abunden els símbols i la presència dels mites. El tema central de la seua obra és la mort i el més enllà i es preocupa pel destí de Catalunya després de la guerra. Domina tots els registres de la llengua. Al costat del discurs metafísic sec i aspre, es troben pinzellades d’humor dur i cruel.


9

En primer lloc, cal fer una breu introducció sobre el context social dels anys 70 fins a l’actualitat: fi del franquisme, reconeixement dels drets lingüístics, creació d’editorials, nous premis literaris, és a dir, un Març que facilita la divulgació d’obres literàries.

Quant a la poesia, els nous poetes formen una gran varietat de tendències i estils que, d’una banda, tenen en comú el rebuig del Realisme reivindicatiu i de denúncia anterior i, d’altra banda, tenen un afany d’investigar i innovar amb el llenguatge que serà un instrument d’indagació en la intimitat pròpia. El poeta és un alquimista que experimenta, la seua poesia es hermètica, formalista i amb influències avantguardistes.

Els autors que podem destacar són: Pere Gimferrer, Els miralls, qui usa procediments avantguardistes com l’escriptura automàtica i la intertextualitat a fi de reconstruir el seu món íntim.

D’altra banda, Jaume Pérez Montaner, L’heura del desig, per a qui les reflexions íntimes i el món social forman un conjunt ben articulat.

Joan Valls, Salvador Jàfer, Lluís Alpera, Ramón Guillem I Març Granell són altres poetes rellevants.


10. En primer lloc, cal fer una breu introducció sobre Miquel Martí i Pol poeta, traductor i que també ha fet nombroses col·laboracions musicals ja que els seus poemes han estat musicats per Lluís Llach, M. Del Mar Bonet, Paco Muñoz… i recordar que ha sigut un dels nostres poetes més guardonats. Entre els premis que ha obtingut destaquen el Premi Nacional de Literatura i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, a més, ha estat proposat com a candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions. La seua obra poètica s’ha traduït a moltes llengües.

La seua poesia de qualitat no s’entén sense el seu compromís amb el poble, la seua condició obrera i una malaltia, l’esclerosi múltiple, que l’acompanyarà tota la vida.

La poesia de Martí i Pol té un caire autobiogràfic i la podem classificar en diverses etapes: de vegades els seus temes vénen condicionats per la seua malaltia i són la solitud, l’angoixa i la presència de la mort: Vint-i-set poemes en tres temps.

Superada esta etapa, es renovaamb l’actitud d’agafar-se a la vida i d’apostar clarament pel futur amb optimisme: Quadern de vacances. En aquest contest de represa vital, al final dels anys 70, publica Els bells camins i un llibre de poesia amorosa, Estimada Marta. Aquesta obra estava dedicada al seu nou amor, un segon matrimoni després de la mort de la seua primera esposa.

En els llibres que publica durant els anys noranta, la poesia presenta un nou tombant, definit pel desconcert, el desencís i la inseguretat. Al llibre de les solituds fa una reflexió sobre el país en el vessant polític i social.



Entradas relacionadas: