Poesia catalana de postguerra

6.Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

És el gènere més important del període de postguerra, hi va prendre un valor simbòlic de resistència cultural i lingüística durant la postguerra en què coincidiren diverses generacions de poetes:

els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba,J.V. Foix, Carles Salvador), els qui havien començat a publicar en els anys trenta (
Pere,Quart, Joan Vinyoli…)
 
i els joves que es donen a conéixer com a poetes ja en plena postguera (Xavier Casp, Joan Brossa i Gabriel Ferrater, entre d’altres ).
Els corrents poètics més importants de la nostra poesia de postguerra són elssegüents:

Poesia postsimbolista

Perfecció formal i allunyament de la realitat són els trets bàsicsd’aquesta poesia.

La novetat és la humanització del contingut com a conseqüència de laguerra i l’experiència de l’exili.
Així, els temes són la mort, el destí personal i col·lectiu,l’exili o l’enyorança de la pàtria, formalitats per mitjà de símbols i mites.  

Poesia d’avantguarda i experimental

. . 
Se centra en l’experimentació formal, amb influència de les tècniques d’expressió de les avantguardes de preguerra i que sovint combina el llenguatge amb les imatges. Autors :J.V. Foix i Joan Brossa .

Poesia realista

Apareix cap a la fi dels anys cinquanta. Els seus trets són: 
presència en el poema de la realitat històrica en què viu el poeta; expressió desentiments i ideals col·lectius ; fort component de denúncia de les injustícies socials i la falta de llibertat personal i col·lectiva durant la dictadura franquista, i l’ús d’un llenguatge senzill, viu i directe, que busca la comunicació immediata amb el lector.

La poesia de Salvador Espriu

. Que destaca per la profunditat temàtica, i pel seu compromís cívic amb el país i la llengua

7.Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencíà i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra., en concret en la dècada dels 70Els eixos temàtics sobre els quals gira la seua poesia són:

-La quotidianitat

la gent, els llocs, les coses senzilles de la vida, les situacions històriques, o del dia a dia.

-La mort

 El fet que la seua vida estiguera marcada de manera directa per la mort ( la Guera Civil espanyola, la postguerra i la mort de la seua filla menuda) va fer que aquest temaesdevinguera permanent.

-L’amor

 Es traca d’un amor personal, eròtic, quotidià ,aplicant la seua pròpia experiència personal.

-Poesia de caire patriòtic

 L’amor a la terra, a la llengua, a la història; la voluntat de voler catalogar de manera detallada el que som com a poble, fa que aquest tema també tinga un tractament important, destacant el Llibre de meravelles



La llengua poètica d’Estellés es construeix a partir de tres bases: 
La llengua dels nostres clàssics, especialment, d’Ausiàs March;
 
la literatura catalana del Segle XX i la llengua del carrer.

Les característiques i les aportacions més destacables del seu llenguatge poètic són

1.-Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana

Aquest apropament és motivat per dues raons:

Facilitar l’acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels

Cal destacar l’ús d’un registre col·loquial i, fins i tot, vulgar

 També hiabunden les expressions i frases fetes:
“ 2.-Ús de comparacions d’influència ausiasmarquiana.
Que relacionen una idea abstracta amb un objecte absolutament quotidià3.-Ús d’una adjectivació característica:

La utilització de la qualificació doble,anteposada i postposada al substantiu (llarg clamor unànime), que provoca un ritme lent.

4.-Repetició de mots i sintagmes

5.- Les composicions mètriques són variades

.

6.- Poema confessió

Empra sovint la 1ª persona. Des d’aquest jo concret assumeix la veu del seu poble.

7.-El poema diàleg

Amb : l’amic, l’amant, la mort.Algunes de les seues obres sn són: 
Ciutat a cau d’orella , La nit , El 
Llibre de meravelles , La clau que obri tots els panys

8.Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

La poesia d'Espriu és essencial per entendre la literatura catalana moderna.  Espriu es va decantar per la poesia perquè, entre altres motius, li permetia burlar la incultura de la censura espanyola.L'obra d'Espriu és una llarga meditació sobre la mort i el pas del temps, que ens condueix al final. Per a ell la mort és la realitat última de l'existència humana: és sabent que hem de morir que la vida començarà a prendre un sentit, que ja no serà una il.Lusió, sinó consciència i dolor.El seu vers és Barroc en el seu contingut, però extraordinàriament auster i precís en l'estil  

Tota la poesia s’articula entorn de tres eixos :l’elegíac , el satítric i el didàctic 

L’obra d’Espriu té un caràcter fortament unitari. Hi contribueix la creació de diversos mites que recorren la seua obra, alguns de procedència personal com Sinera, Lavínia (
Barcelona i, devegades, Catalunya)

I Kolinòsia i Sepharad (

Espanya

)

El primer llibre publicat després del 1939,Cementiri de Sinera és una elegia del món destruït per la guerra.Després va publicar Les cançons d’Ariadna i entots aquests llibres s’insisteix en l’angoixa i la solitud que envolten l’home i, al mateix temps, s’hi expressen les tensions del poeta amb el seu poble.


La pell de brau va marcar el moment de màxima projecció pública d’Espriu. 
El poeta, convertit en un Oracle o profeta del seu poble, s’adreça a Sepharad (Espanya) per denunciar les injustícies que van seguir la Guerra Civil .Aquesta poesia cívica d’Espriu va adquirir un gran ressò degut a la difusió musical que Raimon va fer de molts dels seus poemes.

9.DESCRIU LES Característiques BASIQUES DE LA POESIA ACTUAL

En les decades dels 80i90, assolida ja la democracia la poesia valenciana va seguir les pautes precedents amb una gran heterogeinetat d'estils.Durant els 80 es consolida la tendencia  del deceni anterior sobre la preferencia per els temes que afecten a lindividu i no tant a la colectivitat. L'individu s'explica des de lexperiencia personal. Es el que sanomena poesia de lexperiencia, on es característic el jo poetix, la investigació de les emocions i la quotidianitat.La ciutat es adscrita en les aspectes mes ombrívols i es freqüent el joc entre la realitat i la fantasia, entre la vigília i el somni.Durant els 90 triomfa lestetica de la poesia de l'experiencia considerada per alguns crítics simplificadora i autosatisfeta. El Realisme líric va marcar una tendencia que va evolucionar cap a un Realisme sentimental i tou que alguns crítics explquen en el context de la societat de l'espectacle, com a mostra de l'autocomplaensa de la cultura occidental.Dels anys 80 san publicat una gran quantitat de antologies de poesia que han anat recolin les noves veus i propostes estetiques; caracteristiqus del període en general son les formes d expressió personals, entre les que es poden definir algunes característiques comnes:-Discurs -to i pespectiva -TecniquesLa nova promoció de poetes sorgida en els anys 80 i consolidada en els 90 es caracteritza perque ha aparegut en el panorama literari sense posicionarse com a reacció a la poesia inmediatament anterior i sa consolidat com a evolució i herencia.

10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho

Miquel Martí i Pol (1929-2003) és un autor conegut per la seua poesia, però també va escriure prosa i va fer traduccions. Miquel va mostrar el seu compromís amb la clase obrera i amb Catalunya amb obres com El poble o La fàbrica. En la seua poesia es debaten idees religioses, socials, polítiques i nacionals sobre la Catalunya d una época determinada i es caracteritzen perquè influeixen molt en els sentiments dels lectors. La seua poesia ha aconseguit un gran ressò social perquè és autobiogràfica, en ella transcendeix la situació que pateix per la seua malaltia( esclerosi múltiple) d una forma optimista i el to discursiu que utilitza atrau al lector perque crea un paissatge dinterioritat que li transmet serenitat. Durant aquesta llarga malaltia publicà Vint-i-set poemes en tres temps, La pell del violí i Quadern de vacances. El reconeixement públic li arribà amb la publicació de Llibres del Mall de tres volums: L arrel i Lescorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. A partir de 1999 es produeix el reconeixement popular de lautor i fou guardonat amb nombrosos premis i proposat per al Premi Nobel. 

Renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70:

La repressió cultural de la dictadura abocà el nostre teatre a una situació de proscripció i desmantellament a causa de diferents factors, com ara: la prohibició de fer representacions en llengües distintes del castellà, l´ exili i la marginació dels escenaris de molts dramaturgs, la desconexió amb l´ escena internacional i la prohibició de traduir obres estrangeres. Apartir de 1946, però, una política més permissiva permeté una certa recuperació amb el mantenimet de formes dramàtiques tradicionals. || Durant els anys 50 la tradició teatral decaurà i, al llarg dels 60, sorgiran altres propostes renovadores en el Març anomenat “teatre independent”. Al 1955 es va fundar l´ Agrupació Dramatica de Barcelona (ADB), que contribuí a la represa del teatre, connectan-lo amb els corrents del teatre estranger contemporani. Amb l´ objectiu de normalitzar el teatre es representen obres clàssiques, d´autors contemporanis i l´ obra d´ alguns dels nostres autors. Però, l´ afany d´ innovacions dels autors va ser escàs, es per això que el públic es decantara per un teatre en castellà.