Poesia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,22 KB

 
POESIA l vrs s distribueix al yarg d ls linis dl txt sgons 1s limits mtrics - lus d la yengua molt trbayat, trbam rcursos fonics, sintactics i smantics - vrs: succssio d xauls amb 1 dtrminat nombr d sil.labs disposads en 1a sola linia amb 1 ritm i 1a rima. l'strofa s 1 grup d vrsos i 1a srie d'strofs forma 1 poema - pr sabr l nombr d sil.labs d cada vrs s compta dsd la 1a sil.laba fins a la darrra vocal tonica. pr fr l rcompt s' an d tnir en compt la sinalfa: la darrra vocal d'una xaula i la 1a d la swent formn 1 diftong k s pronuncia com 1 sil.laba, elisio: 2 vocals nu3, la darrra d'una xaula i la 1a d la swent. s imprscindibl k 1a d'eys sigui atona | la rima, rpticio dls sns finals dls vrsos a partir d la darrra vocal tonica. pot sr consnant: s rptixen ls vocals i ls consnants, assnant: s rptixen ls vocals. 'cap al tard' joan alcovr NARRATIVA 4 gnrs: Novl.la: txt yarg k narra fts ficticis i dscriu accions, prsnatgs i ambients. prsncia d difrnts veus k configurn la istria, narradr o els prsnatgs. ls classificam sgons l seu contingut o tms,tmb s podn classificar sgons la manra cm sn narrads. Conte: narracio bru amb 1a structura simpl i la intnsitat i condnsacio dls sdvnimnts k sexplikn tokn 1 sol tma. Rndaya: narracio bru d caractr ppular combina lmnts fantastics i imaginatius amb lmnts reals, finalitat moral. largumnt snziy i els prtas simbolitzn ls virtuts i ls dfcts d la condicio umana. Yegnda: narracio d cracio ppular o cult i daparnça istrica amb prsncia dlmnts imaginatius. cntrada en 1 prsnatg, s dona en 1 yoc dtrminat i ls sdvnimnts girn entorn a 1 nucli istoric. 'la plaça dl diamant' merce rodorda. TEATRE lautor exprssa 1 conjunt d fts rals o ficticis k s rprsntn en 1 scnari. structurat en acts i scns, tnn imxtancia ls acotacions. prdomina l dialg k s dona entr divrsos actors, els quals actuen sgons l papr k ls a tocat. podm trobar difrnts obrs sgons l tma. Comdia: tracta tms d la vida quotidiana amb 1 to ironic i moralitzador.els prsnatgs sn lexempl dun dfct k du a situacions k fan riur al public, el dsnyaç s fliç. Tragdia: tracta tms imxtants amb 1 to grandios: els prsnatgs actuen prsionats pr lamor i lodi. el dsnyaç acaba amb la mort d'alguns dl prsnatgs i la dsgràcia final no s pot evitar. Drama: combina caractristiks d la comdia i d la tragdia, tractamnt srios i trascndnt dls prsnatgs i dsnyaç fatal. els prsnatgs podn yuitar contral dsti. 'Trra baixa' Angl Guimra. TUSON la difrència és k la xaula és més complxa, mntr k la imatg dóna 1a informació puntual i ens dóna 1 fragmnt d la informació, la imatg és més simpl i concrta (una fotografia). tots prsna umana nix amb la capacitat dl yenguatg la qual és posada en pràctica a través dls yenws. podm dir k la yengua és 1 ft k va 1it a la prsna. d gnració en gnració ls prsns evolucionn individualmnt i també amb la societat en la k viuen. podm afirmar kl tipus d vida d ls gnracions antriors a nosal3 ers difrnt al tipus d vida d la nostra. d la matixa manra k l om evoluciona ambl tmps, ls yenws evolucionn amb l om d gnració en gnració sgons ls ncssitats linwístiks d cada momnt istòric (els nos3 padrins no ncssitn vocabls informàtics, nosal3 dgut a levolució d ls tcnologis sí. també, contínuamntls diccionaris abandonn xauls i incorxen novs). no stà tot prmès prquè ls yenws srvixen pr comunicar-s i pr tant totsls parlants duna matixa yengua s an dajustar a 1s rgls i tots i em dstar dacord. prquè això sigui possibl i a d avr 1a rgulació daksts norms i 1 stamnt linwístic k ls doni a conèixer. en akst cas sran ls acadèmis d la yengua (rae, iec) k rgulnls canvis d ls yenws sgons ls ncssitats i circumstàncis dls parlants en cada momnt.



Entradas relacionadas: