Tots els poemes de cap al tard de Joan alcover

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,42 KB

 

LA POESIA MODERNISTA


L’ESCOLA MALLORQUINA

Aquesta té qualitats literàries ben divergents del model poètic maragallià de la paraula viva. Els Mallorquins creen una poesia acostada al retoricisme parnassià, a la inspiració de l’Humanisme clàssic i a un mediterranisme que l’aprovava als ROMànics italians i francesos. Les constants són la contenció emotiva i el domini formal.

  • BELLESA I PURESA DE LA LLENGUA

  • PERFECCIÓ FORMAL

  • SERENITAT, CONTENCIÓ I EQUILIBRI PER EXPRESSAR SENTIMENTS

  • INTERÉS PER LA NATURA, PAISATGE COM A TEMA PRINCIPAL

  • BASE D’HUMANISME CLÀSSIC I MEDITERRANI

  • MODELS LITERARIS DE PROCEDENCIA ITALIANA (LEOPARDI, CARDUCCI, D’ANNUNZIO) O FRANCESA (Víctor Hugó)

MIQUEL DELS SANTS OLIVER

María ANTÒNIA SALVÀ

GABRIEL ALOMAR

MIQUEL COSTA I LLOBERA

(Mallorca / 1854 - 1922) Estudia Dret a Barcelona i Madrid, però tenia interès per la poesia i el dibuix. A Barcelona coneix a personatges del cercle literari de la Renaixença. Als 21 anys, escriu un poema d’inspiració ROMànica que es diu El pi de formentor. El 1880 estudia la carrera eclesiàstica, i en treu dues influències d’Itàlia: el món clàssic llatí i grec i els ROMànics italians.


Al ser sacerdot, accentua el contingut dels clàssics i el canon retòric. En el poema D’Horacianes, introdueix formes clàssiques i la noblesa de la llengua llatina al català.
També publica obres com
Tradicions i fantasies. El seu darrer lliure va ser Visions de Palestina i posteriorment només es dedica a la professió eclesiàstica.


Joan ALCOVER

(Mallorca / 1854 - 1926) Estudia dret a Barcelona i torna a Mallorca on exerceix d’advocat i guanya les oposicions de magistrat. També intervé en política en el partit conservador i va ser regidor de l’ajuntament de Palma, diputat provincial i a Corts. Està decebut i es desentén. La seva vida tràgica va dur a tenir uns poemes amb claritat i caràcter dramàtic. Va escriure poemes en castellà com Poesías. Dona a la llengua catalana dignitat poètica (versos plens d’humanitat, sinceritat adolorida i perfecció formal). El dolor li fa tenir una expressió poètica sincera i això només ho pot fer en català. El seu primer llibre de poemes en català és Cap al tard.


Estava molt interessat en la cultura i la literatura, per això cada diumenge feia tertúlies a casa seva amb personatges destacats de Mallorca, també acollia intel·lectuals catalans. El 1900 fa conferències i discursos on defensava l’ús literari del català.


Defensava la llengua com a patrimoni de tots i un art obert i d’abast popular. En la seva poesia trobem una llengua clara i intel•ligible. Ell usava les formes més corrents de la retòrica, només el que necessitava el poema i per això tenia una naturalitat que s’assimilava a l’expressió de la parla quotidiana.

Entradas relacionadas: