Poema ; 4 estrofes , 4 versos i 4 síl·labes cadascun

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,56 KB

 

¡Escribe tu texto aquí!Poema “Ahir”

Aquest poema ho podem contextualitzar en la Primera etapa, que va del
1884 fins al 1970, i aquest poema està fet l'any 1912.
Josep Carner en la primera etapa parla sobre la innocència, llavors en el Poema parla de la infantesa que això l’associem amb la innocència.

El tema del poema és el “Tempus fugit”, que Significa que el temps fuig.

El poema Té cinc estrofes i cada una té quatre versos. Tots els versos dels poemes tenen Cinc síl•labes, per tan és d’art menor. La seva rima és (abcb-dbcb-ebab-fbgb-hbab)

Poema "La Poma Escollida"

Aquest poema de Josep Carner pertany a la Seva primera etapa, no nomes pel seu any (poema de l'any 1906), sinó també Perquè hi surten les característiques pròpies d'aquesta. Veiem un Carner Manipulador d'allò clàssic: la natura, el domini, la família, el domini de les Situacions, etc.
El tema Principal del poema és la vellesa. Alidé i Lamon són ja vells i la dona sent Enveja de les noies joves i boniques, és a dir, sent enyorança de quan era Jove. Lamon la consola comparant-la amb una poma, ja groga i madura, però que Segueix fent bon aroma. També li diu que no s’amoïni perquè totes aquelles Noies joves terminaran fent-se velles i que no hi ha res millor que fer-se vell Amb amor.
El poema Conte cinc quartets alexandrins. El primer quartet és la introducció, que ens Presenta el context del poema. Del segon al quart quartet es pot considerar el Nus, i l'últim quartet és el desenllaç. La rima és encadenada en totes les Estrofes (ABAB-CDCD-...). La rima és consonant en tots els versos, i en els Parells. Són versos d’art major.

Camperola Llatina.
El poema forma part de l’obra de Carner Titulada De Verger de les galanies, publicada al 1911. Així doncs, aquest Pertany a la primera etapa del poeta, concretament és l’obra que la finalitza. Aquesta es caracteritza pels elements noucentistes. D’aquesta manera, Reivindica les característiques noucentistes mitjançant i descrivint actes Quotidians, en aquest cas concret sembrar el camp. Per altra banda, en aquesta Etapa es planteja un dualisme entre camp-ciutat, i la vida al camp, com aquest Poema, presenta un protagonisme major.

En poema en general parla d’una camperola Llatina que està sembrant, la qual representa la Catalunya noucentista naixent I/o la dóna catalana treballadora.
En la Primera estrofa, Carner descriu la situació del poema, una camperola que es Troba sembrant el camp a la tardor. Aquesta dona està idealitzada, ja que Comenta que la llum de la tardor, el Sol, la corona, com si fos una reina, tot I ser una pagesa que vesteix amb roba estripada. Segons una altra Interpretació, l’acte de la pagesa simbolitza el naixement dels ideals Noucentistes, que vindrien a ser ‘’la claror’’.
A la Segona estrofa, trobem una descripció física de la dona, concretament de la Seva cintura, que és menuda, i la seva boca i llavis, que diu són encesos. Aquests els compara amb una rosa de l’Anacreó, un poeta grec que va cantar a L’amor. Tot i ser pagesa, se’ns presenta com una dona sensual i atractiva. Pel Que fa a l’altra interpretació, es refereix a la Catalunya ideal desitjada per La resta d’Espanya, la qual és representada per la bella camperola. I, en Aquest cas, Anacreó simbolitza l’amor que provoquen els ideals noucentistes.
A la Tercera estrofa d’alguna manera Carner compara la tasca de la camperola, Sembrar el camp, amb un rei donant almoina, és a dir, donant als pobres diners Pel carrer. Per altra banda, hi ha qui associa el primer tercet amb la Germinació de la llavor noucentista, l'inici del mateix.
A L’última estrofa, se’ns diu que hi ha algun element dins la terra que la pagesa Treballa, una estàtua d’una deessa antiga. Segons l’altra interpretació, Carner Parla dels ideals classicistes arran d’aquesta Catalunya ideal.
El poema està format per quatre estrofes, les Dues primeres són quartets i les dos següents tercets. Tots els versos del Poema consten de Déu síl•labes, és a dir, són decasíl•labs i d’art major. Per Tant, ens trobem davant d’un sonet. La rima en els quartets és encadenada i Consonant, de tal manera que crea l’esquema següent: ABAB, ABAB. Els tercets, També de rima consonant, tenen l’esquema següent: CCD EED.


EL DIA REVOLT
Aquest Poema pertany a la segona etapa de Josep Carner, en la qual hi ha una gran Evolució del Noucentisme. Aquesta etapa es situa cronològicament entre 1912 i 1920, i sent el nostre poema de 1918, és fàcil situar-lo en aquesta etapa. De Fet, podem situar aquest poema en la seva etapa, primerament, perquè Josep Carner va ser un dels principals impulsor del Noucentisme, a més a més, es pot Contextualitzar en la Crisi de la Restauració (primer quart del Segle XX). El Poema es caracteritza per tenir quatre <>: l’ arbitrarisme, l’imperialisme, El civilisme i el classicisme.
En Aquesta etapa és molt característica la utilització del jo poètic; un pensament Profund i reflexiu.
Des d’un Punt de vista general, podem llegir la descripció d’una forta tempesta. Comença Amb un moment de calma, per després endinsar-se en la terrible tempesta, que Converteix el tranquil paisatge, en un descontrolat i alterat.
Podríem Dividir el poema en dues parts: una primera, on l’autor busca la descripció de La desastrosa tempesta que sembla destruir-ho tot al seu pas, aquesta part Consistiria les sis primeres estrofes; i una altra amb un caràcter més intern, On podem treure un significat més intern de la tempesta: apareix el jo poètic. Aquesta part consisteix les cinc ultimes estrofes. Aquestes dues parts són un Símil entre la naturalesa i la seva pàtria: Catalunya. Per tant, així sabem que La tempesta és una comparació amb el panorama polític i revolucionari de la Catalunya dels primers anys del Segle XX: la guerra i la crisi cultural. De Fet, a l’última estrofa podem veure una al•lusió directa a la pàtria (Catalunya), i menciona el desig d’un canvi somiat pels fills de dita pàtria. És en aquesta última part que podem veure com la tempesta pot ser una època, un Moment que ha de passar perquè així arribi la calma: la Catalunya somiada.
És un Poema d’onze estrofes amb quatre versos cadascun. Tot és de rima consonant, i, Tot i que el poema pertany a l’època del Noucentisme (gran respecte a la Literatura grecoromana), la mètrica és totalment irregular. Durant tot el poema S’alternen versos entre vuit i vint-i-quatre síl•labes, per tant, també combina L’art major amb l’art menor. Està ple de formes retòriques, i, sobre tot, de Personificacions: aquest insistent us en les personificacions és degut al símil Que hi ha entre la naturalesa i la pàtria. La naturalesa és la personificació D’una època.

Josep Carner - Símbols

El poema va ser inclòs al llibre conegut com Auques i Ventalls (1914) a la segona edició. Per tant, pertany a la segona Etapa de Josep Carner que abasta el període de l’any 1912 fins 1920 i Correspon, concretament a l’evolució del Noucentisme. Aquesta segona etapa es Caracteritza pel fet de que el poeta s’allunya de la poesia que havia conreat En la primera etapa amb l’objectiu de trencar amb tot allò que ha fet Anteriorment.
En el següent poema, Josep Carner ens presenta Una situació molt habitual com pot ser esperar i pujar a un tramvia. En la Primera estrofa, Josep Carner presenta a una dona bonica i compara la seva Bellesa amb el sol. En la segona estrofa, sembla que hi ha un canvi de temàtica Ja que de cop i volta descriu a una dona grassa que està esperant a un tramvia. Aquesta dona sembla estar preocupada a causa de que el seu pes li pot Dificultar la pujada.

A la Tercera estrofa, arriba el tramvia i la dona intenta pujar-hi sola, però no ho Pot fer. Només assoleix pujar un peu. Finalment, a l’ultima estrofa, Aconsegueix pujar-hi amb l’ajuda d’una minyona i uns nois.
Ens Trobem davant d’un sonet escrit per Josep Carner conegut com Símbol formar per Quatre estrofes, les dues primeres són quartets i les altres dos tercets. El Poema consta de catorze versos de dotze síl•labes que són alexandrins i d’art Major. La rima del poema es caracteritza per ser de rima consonant. En el cas Dels quartets segueix l’esquema ABBA, ABBA i en els tercets CCD, AEE.

LA BELLA DAMA DEL TRAMVIA
Aquest Poema, esta dins del llibre “d’Auques i Ventalls”, escrita l’any 1914 per Josep Carner. Podem situar aquesta obra en la primera etapa de la seva vida, ja que és un llibre d'ambientació ciutadana que tracta sobre la ciutat de Barcelona, a Més, és una oda amb una finalitat de idealitzar la ciutat. També podem veure Que és de la primera etapa perquè hi ha una tragèdia.
El tema Principal d’aquest poema és l’amor fugaç. Tracta d’un noi que esta esperant el Tren a Barcelona i veu a una noia. Aquest s’enamora però la dona agafa el tren I perd el sentiment que tenia. Més endavant, quan la noia baixa del tranvía veu Que la noia parla d’una manera incorrecta i la desprestigia. Per últim el noi Es diu a sí mateix que no sigui tan fantasiós, que a la la fi totes les Il•lusions són com la bella dama del tramvia, que quan un s’hi acosta s’emporta Una decepció.
Aquest Poema consta de 7 estrofes on s’alternen versos alexandrins i octosíl•labs. Hi Ha alternança de versos aguts i plans. L'esquema estròfic és l'encadenament ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN, de rima consonant i art major. Es tracta de Quartets irregulars de versos encadenats.


El poema A comentar pertany a la primera etapa de Josep Carner, ja que està adreçat al Llibre fruits saborosos escrit en el 1906.
El poema Ens mostra una escena quotidiana d’una dona i la seva família. A continuació, Faré un petit resum de les 4 estrofes que es troben en el poema:
En la Primera estrofa ens mostra Metimna, una mare de família, que es troba a la Cuina fent el dinar. A la cantonada, el seu marit, el qual anomena Licas.
En la Segona estrofa ens presenta com un dels seus dos fills, en Licenci, trenca un Vidre i Naïs, després d’això, es posa a plorar. La dona tranquil·litza als seus Dos fills i, gràcies a ella, tot torna a la normalitat.
En la Tercera estrofa explica com Metimna, agafa una copa d’aigua i posa una mica de Llimona, després, se la veu.
Finalment, En la quarta estrofa, en mostra la imatge de Metimna mirant per la finestra. Aquesta va tancant els ulls, ja que està molt cansada.
El poema Consta de 4 estrofes de 4 versos cadascuna. La rima és consonant d’art major, Ja que els versos són alexandrins. Això és anomenat Quaderna Via.
No té Gairebé figures retòriques, ja que vol aconseguir donar-li importància a L’argument. Però podem apreciar una perífrasi, en el moment que ens parla de la Copa d’aigua amb llimona.

Entradas relacionadas: