Poden esgotar-se els recursos naturals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,69 KB

 

Els ecosistemes:


Son sistema dinàmics, en principi autònoms, formats per una comunitat natural anomenada biocenosi i per un medi ambient físic, biòtop, els quals interaccionen mútuament. L’ecologia es la ciència que estudia els ecosistemes.

La sobreexplotació dels recursos naturals es produeix quan aquests són explotats a un ritme superior al de la seva generació natural. Els recursos naturals es poden classificar en parcialment renovables i no renovables. La conseqüència mes greu de la sobreexplotació es l’extinció dels recursos, amb la consegüent pèrdua de la biodiversitat.

El desenvolupament sostenible es aquell que satisfà les necessitats del present sens posar en perill la capacitat de les generacions futures per atendre les seves necessitats.

La producció d’aliments mitjançant els mètodes tradicionals ocasiona serioses alteracions ambientals, com ara l’erosió, la salinització del sòl, la desertització, entre d’altres.

L’agricultura intensiva es un sistema de producció agrícola que fa un intensiu dels medis de producció. Té l’avantatge que pot subministrar una quantitat mes gran d’aliments i contribuir a cobrir les necessitats de la població mundial. Desavantatges: hi ha l’eliminació de bardisses per augmentar la grandària de les explotacions i la productivitat a escala. Això destrueix l’hàbitat de diverses especies i afavoreix l’erosió.

Els nivells tròfics


Per mitja de la fotosíntesi, les plantes transformen l’energia lumínica en energia química, que emmagatzemen en els hidrats de carboni i altres compostos. Aquesta energia que es transfereix a tots els organismes de l’ecosistema mitjançant una sèrie de passos, anomenats nivells tròfics o d’alimentació, que es basen en menjar o ser menjat, i que constitueixen una cadena alimentària.

La cadena alimentaria o tròfica es la relació lineal de tipus alimentari que  s’estableix entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics.

La xarxa tròfica es un conjunt de cadenes alimentaries íntimament relacionades per les quals circulen energia i materials en un ecosistema.

Els cicles biogeoquímics


El flux d’energia procedent del sol recorre els cicles de nutrients o cicles biogeoquímics. Aquests comencen amb la descomposició de la matèria orgànica en una forma que pugui ser utilitzada per les plantes. Aquestes incorporen els nutrients disponibles en el sòl i l’aigua, i els emmagatzemen als seus teixits. Els nutrients passen d’un nivell tròfic al següent al llarg de la xarxa tròfica. Les restes d’éssers vius es descomponen en compostos orgànics senzills mitjançant l’acció dels bacteris i fongs. Els cicles biogeoquímics mes importants son el cicle del carboni, el del nitrogen, el del fòsfor, el del sofre i el de l’aigua.

El cicle del carboni


1.Les plantes, mitjançant la fotosíntesi fan us del diòxid de carboni de l’atmosfera o dissolt en l’aigua. Part d’aquest carboni passa a formar part dels teixits vegetals en forma d’hidrats de carboni, greixos  proteïnes; la resta es retornada a l’aigua o a l’atmosfera per mitjà de la respiració. 2Els herbívors capten el carboni en alimentar-se de les plantes i utilitzen, reorganitzen i degraden els compostos de carboni. Gran part d’aquests és alliberat en forma de CO2 a través de la respiració, però una altra part s’emmagatzema en els teixits animals i passa als carnívors, que s’alimenten dels herbívors. 3.Els compostos del carboni de les restes orgàniques es degraden per descomposició, i el carboni resultant es alliberat en forma de CO2, que serà utilitzat de nou per les plantes.

La successió ecològica


Els ecosistemes son dinàmics, ja que les especies que els integren no sempre les mateixes. Això es veu reflectit en els canvis graduals de la comunitat vegetal amb el pas del temps, fenomen conegut com a successió ecològica. Aquesta successió comença per la colonització d’una àrea alterada, un camp de cultiu abandonat o un riu de lava recentment format, per part d’espècies capaces de tolerar aquestes condicions ambientals. En la major part es tracta d’espècies oportunistes que s’aferren al terreny durant un període de temps variable. Com que viuen poc temps i són males competidores, acaben sent reemplaçadés per especies mes competitives i de vida mes llarga. Així s’arriba a l’estat d’equilibri o clímax de l’ecosistema.

Els recursos naturals

La sobreexplotació dels recursos naturals està passant factura a tota la humanitat. És convenient incrementar la utilització de recursos renovables i disminuir la dels recursos no renovables.

Disminució de les superfícies utilitzables


La població humana s’ha vist forçada a modificar espais naturals, com per exemple els sòls. Aquest han estat explotats durant mil·lennis, i constitueixen un potencial de fertilitat que es pot mantenir fins i tot millorar gràcies a tècniques adaptades a la seva naturalesa.  

Recursos minerals


En l’actualitat s’utilitzen els combustibles fòssils i els minerals com si fossin recursos naturals inesgotables. Si es continua el ritme actual d’extraccions, aquest recursos acabaran esgotant-se. No tots els minerals estan igualment amenaçats. El ferro i el magnesi son relativament abundants i per exemple, l’argent, l’estany i el platí son molt escassos.

Recursos hídrics


De l’observació i l’anàlisi de la cartografia mundial, es pot deduir que l’escassetat de l’aigua s’estén ja a cada continent de manera alarmant. Afecta especialment els països subdesenvolupats que, a causa de la seva situació, no disposen de la infraestructura  adequada per a l’obtenció i el subministrament de l’aigua en qualitat i quantitat. També contribueixen fenòmens naturals inevitables, com ara les sequeres i la influencia de l’home.

Recursos forestals i desertització


A molts països es talen Déu vegades mes arbres dels que es poden generar, i els boscos s’estan reduint i desapareixent a tota l’esfera terrestre. Els processos de desforestació son mes destructius en les zones tropicals. La major part dels sòls forestals tropicals són molt menys fèrtils que els de les regions temperades i resulten fàcilment erosionables. Actualment estan sorgint propostes com la certificació forestal i l’etiquetatge de la fusta, per afavorir els productes que venen d’una gestió sostenible dels boscos.

Recursos pesquers


Els recursos del mar no son inesgotable. Moltes especies corren perill d’extinció i la pesca es avui dia mes escassa a causa de l’augment del nombre de vaixells pesquers, a la reducció de la mida de les malles de les xarxes i a falta de control sobre les captures. Tot això perjudica moltes especies marines i en posa en perill la supervivència.

Especies protegides


Es creu que entre el 10 i el 15 % de totes les especies del planeta podrien desaparèixer els propers 30 anys. Un dels perills que afecten milions d’animals i plantes a tot el mon es el comerç il·legal que se’n fa. Els darrers anys, s’han realitzat alguns esforços per salvar especies en via d’extinció. Un d’aquest esforços es la protecció d’espècies per la via legislativa. També es fan esforços mitjançant convenis internacionals i la publicació de llistes amb especies amenaçadés.

Recursos energètics i residus


En la societat moderna, qualsevol activitat requereix un subministrament d’energia per ser portada a terme. Els darrers anys la població mundial ha crescut de manera exponencial, mentre que no ha succeït el mateix amb la producció de recursos, cosa que ha provocat un desequilibri difícil de corregir. Cada anys hi ha mes habitants i aquest fet te importants repercussions en les necessitats energètiques de la població i en la producció de residus.

La contaminació atmosfèrica


La contaminació és el resultat de la incorporació de materials aliens al medi. Aquests materials són substàncies contaminants produïdes pels agents contaminats. La contaminació de l’ atmosfera per residus o  productes secundaris gasosos, sòlids o líquids, pot posar en perill la salut de l’ home i el benestar de les plantes i animals, atacar diferents materials, reduir la visibilitat o produir olor desagradables.

Contaminats atmosfèrics i control


  Entre els contaminants atmosfèrics emesos per fonts naturals, hi ha el radó, un gas radioactiu perjudicial per a la salut. És un subproducte de la desintegració radioactiva de minerals d’urani continguts en determinats tipus de roques, que es filtra en els soterranis de les cases construïdes al damunt. Els mètodes de control de la contaminació atmosfèrica inclouen la supressió del producte perillós abans del seu ús, l’eliminació del contaminat una vegada format o l’alteració del procés perquè no produeixi el contaminant o ho faci en quantitats inapreciables. Les partícules emeses per les indústries es poden eliminar per mitjà de ciclons, precipitacions electrostàtics i filtres. Els gasos contaminants es poden emmagatzemar de manera líquida o sòlida, o incinerar-se per produir substàncies innòcues.

Afebliment de la capa d’ ozó


Entre els 20 i els 30 km d’altitud, dins l’estratosfera, es troba la denominada capa d’ ozó, molt important per al desenvolupament de la vida a la Terra, ja que filtra les radiacions ultraviolades del Sol, que són molt perjudicials per als ésser vius.  La capa d’ ozó deixa passar solament les radiacions de baixa energia, necessàries per a les funcions vitals. Les radiacions ultraviolades i l’ ozó, l’ oxigen i altres elements químics tenen lloc una sèrie de reaccions químiques que mantenen l’ equilibri entre aquests elements. L’ozó es genera i es desintegra constantment sense que s’ alteri la seva concentració a l’atmosfera.Com a conseqüència de les activitats humanes s’aboquen a l’atmosfera una sèrie de contaminants que trenquen aquest equilibri i destrueixen la capa d’ozó.

Inversió tèrmica


La concentració dels contaminants es redueix en dispersar-se en l ’atmosfera, procés que depèn de factors climatològics com ara la temperatura.La temperatura sol decréixer amb l’altitud, però quan una capa d’ aire fred se situa sota una capa d’ aire calent es produeix una Inversión tèrmica, la barreja atmosfèrica tarda a dispersar-se i els contaminats s’ acumulen prop del sòl.

Pluja àcida


Les pluges àcides es produeixen a partir de gasos com l’ òxid de sofre, l’ òxid de nitrogen i el diòxid de carboni. La combinació d’aquests gasos entre si i amb l’ aigua produeix gotes d’ àcid sulfúric, àcid nítric i altres. Com a resultat d’això l’aigua de la pluja es torna àcida. Les conseqüències per als animals i les plantes són desastroses.

Efecte hivernacle


El consum creixent de carboni i petroli des de finals del 1940 ha provocat que hi hagi a l’ atmosfera concentracions cada vegada més grans de diòxid de carboni. L’ efecte hivernacle resultant provoca un escalfament de la Terra que podria afectar el clima global i provocar el desglaç parcial dels casquets a llarg termini.

Efecte a gran escala


Els efectes de la contaminació no es redueixen tan sols al lloc on s’emeten els contaminants. Les seves conseqüències es poden manifestar en zones molt allunyades del focus contaminant. Tant l’ aire com l’ aigua poden transportar els contaminants a grans distàncies.

La contaminació de l’ aigua


La degradació de l’ aigua es produeix per la contaminació que causen els abocaments i els contaminants que l’ aigua recull dels sòls en el seu recorregut. Des del moment de la precipitació en temps de pluja es dissolen a l’aigua substàncies tòxiques com òxids de sobre i nitrogen que originen la pluja acida. El mar també es contamina per les substàncies que s’aboquen en el riu mes amunt d’indústries.

La contaminació del sòl
La contaminació del sòl és deguda principalment als metalls resultants de les activitats industrials. La presencia natural de metalls al sòl és molt petita. El risc per a la salut i per al medi natural es produeix quan s’acumulen en excés. Quan parlem de contaminants inorgànics ens referim normalment als metalls. Els contaminats inorgànics estan presents en el sòl de manera natural, però en concentracions regulades pels cicles biològics. Els contaminants orgànics dels sòls constitueixen un grup format per un elevadíssim nombre de substàncies que, en la gran majoria, estan produïdes per l’home.

 El canvi climàtic és  una alteració anormal i duradora de l’ estat mitjà del clima. Pot ser degut a processos naturals interns o a canvis externs, causats per l’ àcid de l’ home I que afecten la composició de l’ atmosfera o els sòls.Les observacions demostren que la composició de l’ atmosfera està canviant a causa de l’ activitat humana. El contingut en diòxid de carboni ha augmentat el 0,4 % cada any.La concentració de gasos que contribueixen a l’ efecte hivernacle, com el metà i els clorofluorocarbonis, està augmentant molt ràpidament.Els efectes del canvi climàtic no solament es deixaran sentir en el medi ambient, sinó en aspectes com la salut pública.

Entradas relacionadas: