La població del món

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 42,47 KB

 

DEMOGRAFIA


La demografia és l’estudi de la població. S’analitza l’*estructura de la població* (edat i sexe), l’evolució de la població (natalitat, migracions…) i la distribució de la població.


*  Piràmide de població jove: base ampla

   Piràmide de població en procés de maduració

   Piràmide de població envellida o en procés de envelliment


FONTS DE LA DEMOGRAFIA


· Cens de població: es fa cada 10 anys i recull informació de molts tipus (nivell econòmic, estudis, edat, sexe…)


· Padró municipal: Habitants d’un municipi. S’actualizta constantment.


·

Registre civil

: s’encarrega dels naixemements, defuncions i matrimonis.  

CAUSES D’AQUESTA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ


Durant l’Antic Règim, Castella estava més poblada que la resta de territoris, degut a l’agricultura i la ramaderia (cereals i ordi). Esdevé la industrialització i comença a haver moviments migratoris de les zones rurals cap a les zones industrials (País Vasc, Catalunya i Madrid) i es produeix una primera despoblació rural. Això s’interromp durant la Guerra Civil i la postguerra. Per això, pel 1957 es produeix un Pla d’Estabilització, en el que volien ser autosuficients (autarquia). A partir dels anys 60 comença a desenvolupar-se el turisme i sorgeixen nous focus d’atracció (Balears, Comunitat Valenciana, Andalusia, etc). Aquest focus d’atracció es va fer cada vegada més intens a la costa. En temps recents, 2007-2013 es va relentitzar a causa de la crisi, però actualment ha tornat aquesta atracció.


PROBLEMES DE LES  ZONES MOLT POBLADES


Problemes mediambientals, problemes d’habitage, contaminació, accidents de tràfic…

Els darrers anys hi va haver un augment de població, però a partir del
2015 va tornar a disminuir (Mallorca és una excepció).


PROBLEMES DE LES ZONES POC POBLADES (ZONES RURALS)



No hi ha serveis de transport, l’economia no es desenvolupa igual que a les ciutats, no trobam els mateixos serveis que la ciutat (centres comercials, bancs, cinemes...).


EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ


RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC (FASE I)



Es caracteritza  per l’elevada natalitat (4-5 fills per parella) i una elevada mortalitat (amb una escassa esperança de vida 50-70 anys), i, sobretot, una mortalitat infantil elevada (0-5 anys). La mortalitat era catastròfica, a causa de la Peste, les epidèmies, les guerres, les males collites, etc.

Trobam una població més o manco estable amb un escàs creixement a llarg termini, a més d’un fluctuament de la població. La població es trobava subalimentada, amb males condicions higièniques i sanitàries. L’economia era de base agrària.

A Espanya arriba al començament del Segle XX.


CREIXEMENT DEMOGRÀFIC (FASE II O DE TRANSICIÓ)



Es caracteritza per la disminució de la mortalitat: augmenta l’esperança de vida (+70 anys), disminueix la mortalitat infantil, i, sobretot, la mortalitat catastròfica (cada vegada menys freqüent). D’altra banda, continua l’elevada natalitat. Així, es va donar un creixement demogràfic accelerat.

Les causes d’aquesta millora varen ser les millores en l’alimentació, en la sanitat (vacunes, prevenció, antibiòtics..), i en la higiene.

Aquesta fase coincideix amb la Revolució Industrial.

A Espanya es situa en el 1900 fins al 1970.


AJUSTAMENT DEMOGRÀFIC (FASE III O ETAPA MADURA)



Continua baixant la mortalitat. A més, disminueix la natalitat.

Les causes d’aquests fets foren el control de la fertilitat, la planificació familiar,  la incorporació de la dona al món laboral, els nous hàbits de vida, ja que els fills ja no són rendibles econòmicament.

La consequència d’aquests fets fou una desestabilització de la població.

A Espanya es situa des dels anys 80.


EL NOU RÈGIM DEMOGRÀFIC (FASE IV O RECULACIÓ)



Fase actual


SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA


Població Activa: Persones en edat de treballar.


Població Ocupada: Persones que estan exercint una activitat econòmica remunerada.


Població en situació d’atur: Persones que no tenen feina.

Atur juvenil és el més elevat, amb desproporció (-25 anys)


POBLACIÓ TOTAL


POBLACIÓ ACTIVA

· POBLACIÓ OCUPADA

· POBLACIÓ EN SITUACIÓ D’ATUR

· ESTUDIANTS / INCAPACITAT/ AMA DE CASA

POBLACIÓ NO-ACTIVA

NINIS/ ADULTS /ETC


CONCEPTES


· Cens de població→ n recompte de població que es fa cada deus anys, amb la finalitat de conèixer els nombre d’habitants d’un país i les seves activitats econòmiques, nivell d’estudis, vivenda, poder adquisitiu i altres dades.


· Cicle demogràfic antic→  Anterior a la Revolució Industrial, es caracteritzava per altes taxes de mortalitat i natalitat, escàs creixement natural, que es perdia en els anys de mortalitat catastròfica, elevada fecunditat, alhora que hi havia un bon nombre de celibataris, i baixa esperança de vida. A Espanya, degut al seu retard econòmic i social, podem dir que va perdurar fins a 1900.


· Cicle demogràfic modern→ És la fase actual de l’evolució demogràfica dels països desenvolupats, caracteritzada per l’existència de taxes de natalitat i mortalitat molt baixes i  elevada esperança de vida, fets tots ells que duen a un envelliment de la població i, en alguns països, una disminució de la població total. La població espanyola es troba dins aquest règim demogràfic, si bé la immigració ha fet augmentar la taxa de natalitat.


· Creixement real de la població→  És el resultat d’afegir el saldo migratori (que pot ser negatiu o positiu) al creixement vegetatiu. A Espanya el creixement vegetatiu és baix, però la població creix especialment per les migracions.


· Padró municipal→  És un registre de competència local, que conté la relació dels habitants de cada municipi; La seva elaboració i actualització depèn dels ajuntaments. Conté els nom, llinatges, adreça, estat civil i professió. Es renova cada cinc anys, els acabats en 1 i 6, i es ratifica cada anys. Comptabilitza els naixements, defuncions i canvis de residència.


· Taxa de fecunditat→ Indica el nombre mitjà  de fills nascuts vius per dona en edat fèrtil (entre quinze i quaranta-nou anys).  La taxa de fecunditat espanyola és actualment d’ 1,2 fills, la més baixa del món. Es considera que per sota del 2,1 per mil, no està garantit el reemplaçament generacional.


· Taxa de masculinitat→   Nombre de varons per cada cent dones. A Espanya, l’index de masculinitat al néixer (105)  és superior al de feminitat, però en l’ancianitat és inferior (72), degut a la major esperança de vida de les dones. La mitja és de 96.


· Taxa de feminitat→  Nombre de dones per cada cent varons. La taxa de feminitat al néixer és inferior (95) a la de masculinitat, però en l’ancianitat és superior, degut a la major esperança de vida de les dones.


· Taxa d'envelliment→ Percentatge, en tant per mil, de la població d’un país, que supera el 65 anys. A Espanya, la taxa d’envelliment és del 17 per mil, igual a la mitjana de la uníó Europea. A partir d’un 15 per mil es considera que la taxa d’envelliment és alta.


· Mortalitat infantil→ Relació entre el nombre de defuncions de nins menors d’un any de vida i el total de nascuts vius en un any. S’expressa en tant per mil. A Espanya se situa al voltant del 6 per mil.


ELS FLUXOS MIGRATORIS


ELS MOVIMENTS O FLUXOS MIGRATORIS


Es parla de migració quan una persona (emigrant) es desplaça a un altre país (on és immigrant), per fitxar-hi la residència per un període més o menys llarg i estable (un o més anys) normalment per motius laborals, però també residencials (jubilats), refugiats polítics, etc.


Es parla de moviments migratoris quan afecten a importants quantitats de gent, són més o menys generals.


ELS MOVIMENTS EMIGRATORIS EXTERIORS D’Espanya


Espanya ha estat tradicionalment un país d’emigrants fins els temps actuals.


Les emigracions del Segle XIX fins els anys setanta del Segle XX


Des de finals del Segle XIX fins mitjan s. XX varen ser predominants les emigracions transoceàniques.


Causes: Espanya era un estat poc industrialitzat amb un excés demogràfic. Recerca de millora de les condiciones econòmiques, possibilitats d’un millor futur, atur....

Característiques dels emigrants: Eren mà d’obra jove, poc qualificada, provinent sobretot de l’agricultura  

Llocs d’origen: Galícia, Astúries, Canàries, Illes Balears...

Llocs de destí: Argentina, Cuba, Veneçuela.... Per similituds culturals, la llengua, etc. Treballen en la construcció, en les explotacions agràries i en les indústries naixents. Amèrica aleshores era un continent en ple desenvolupament


Les emigracions a Europa del Nord:



A partir dels anys cinquanta del Segle XX. Al Nord d’Europa (Alemanya, Suïssa, nord d’Itàlia, França, Regne Unit....) es produeix un desenvolupament industrial accelerat a partir del Pla Marshall de Reconstrucció Europea després de la IIª Guerra Mundial. Varen acabar amb la crisi del petroli de 1973. Aquest moviment migratori és general dels països mediterranis, menys desenvolupats (sud d’Itàlia, Grècia, Iugoslàvia...) cap els països rics.

Causes: endarreriment econòmic de l’Estat espanyol, després de la Guerra Civil i la IIª Guerra Mundial. Manca de desenvolupament industrial, pèrdua de productivitat agrària.

Característiques dels emigrants: població jove poc qualificada majoritàriament de les zones rurals. Realitzen les feines menys remunerades i més pesades, accepten contractacions temporals, presenten escassa conflictivitat laboral...

Llocs d’origen: Sobretot de Galícia, Castella, Aragó...

Llocs de destí: nord d’Itàlia, Alemanya, França, Suïssa.... Per les millors condicions laborals. Mà d’obra pot qualificada. Sectors: hoteleria, construcció.


Conseqüències de les emigracions exteriors:



-demogràfiques: disminució de la població jove, envelliment general de la població sobretot a les zones rurals.

-econòmiques: transmeses de divises que van ajudar al desenvolupament econòmic d’Espanya i van reduir el dèficit comercial. Varen permetre l’acumulació de capital pel desenvolupament a partir del Pla d’Estabilització de 1957

-socials: disminució de l’atur, desarrelament de la població, pèrdua d’atractiu de residència i d’activitat social.


Espanya UN ESTAT D’IMMIGRANTS


A partir de finals del s. XX s’inverteix la dinàmica d’emigracions i Espanya comença a ser un estat receptor d’immigrants:


Tipus d’immigrants


a.- Persones jubilades procedents del nord d’Europa (Alemanya, Regne Unit, països escandinaus, Suïssa....) També directius d’empreses multinacionals d’elevada qualificació, afavorit pel treball per Internet i les telecomunicacions i les facilitats de comunicació amb el nord d’Europa (freqüència de vols). Tenen un elevat poder adquisitiu.


b.- Refugiats polítics. Abans procedent de dictadures llatinoamericanes o d’Àfrica. Actualment el cas més patent i dramàtic és la guerra de Síria.


c.- Emigrants procedents d’Europa de l’Est (Romania, Bulgària...) sobretot a partir del 2007 amb la seva incorporació a la UE. Sol ser mà d’obra poc qualificada que venen per les expectatives de guanyar més diners i poder tornar als seus països d’origen.


d.- Emigrants procedents de països pobres. És el grup més nombrós. Procedència: llatinoamèrica i nord d’Àfrica (Marroc, Algèria). És l’emigració  més antiga, des d’inicis dels anys noranta i en general integrada socialment.


e.- Emigrants procedents d’Àfrica Subsahariana (Senegal, Mauritània, Nigèria, Kènya....). Són els que arriben en les condicions més denigrants (pasteres, sense papers....), les més recents i massives. Fugen de la misèria extrema. Per frenar aquesta emigració s’han construïts els murs de Ceuta i de Melilla.

El 2015, resideixen a Espanya uns 5 milions d’estrangers, el 10% del total. Però hi ha fortes desigualtats. A zones de Catalunya i les Illes Balears, sud d’Andalusia.... Arriben a més del 25%.


Avantatges:



-Econòmiques. Aporta mà d’obra que realitza les feines més pesades i poc remunerades. També els immigrats europeus reactiven l’economia, ja que consumeixen productes elaborats. -Demogràfiques. Augment de la natalitat i rejoveniment de la població.

-Culturals. Afavoriment de la interculturalitat i multiculturalitat


Inconvenients


-Genera atur i desocupació.

-Provoca xenofòbies i actituds d’exclusió social.

- Crea borses i zones de pobresa i delinqüència a barriades degradades.

-A les zones més massificades, la immigració impossibilita la multiculturalitat. -Problemes de reagrupament familiar.

- Cost social (educació, sanitat....)

-En general, els avantatges predominen quan la immigració és lenta i controlada, i els inconvenients quan és ràpida i massificada.


LES MIGRACIONS INTERIORS


Les migracions camp-ciutat


A partir dels anys seixanta del Segle XX comença l’emigració del camp a la ciutat, seguint la dinàmica general dels estats desenvolupats que avui encara continua.


-Causes: l’escassa productivitat de la terra i l’atracció que exerceixen les zones de desenvolupament industrial.

La població activa agrària el 1960 representava el 40% i el 1970 s’havia reduït


Les migracions interprovincials


-Llocs d’origen: àrees rurals de Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura, Aragó, interior d’Andalusia i en general les zones de la península Ibèrica interior.


-Centres d’atracció: Madrid, Catalunya (sobretot Barcelona), Euskadi (sobretot Biskaia) Illes Balears, València, zones costaneres d’Andalusia, Almeria, i en general les províncies de la perifèria.


-Característiques: Fins els anys setanta, els pols d’atracció són sobretot el desenvolupament industrial (la mineria del ferro i els alts forns d’Euskadi, les indústries diversificades de Madrid i Barcelona, els pols de desenvolupament de Saragossa i Valladolid, Sevilla. Aquest tipus d’emigració es frena amb la crisi del petroli de 1973.

A partir dels anys setanta (abans a zones com les Illes Balears, sud d’Andalusia, València...) es reprèn l’emigració, atreta sobretot pel desenvolupament del turisme.

El 2001 onze províncies registren menys habitants que el 1900: Terol, Sòria, Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca.


Conseqüències de les migracions interiors


Per les àrees d’emigració, suposa pèrdua de població jove activa, envelliment de la població, fre de l’activitat econòmica i del desenvolupament, abandonament del camp, etc.

Per les àrees d’immigració suposa: un creixement urbà accelerat a la perifèria de les ciutats: barriades obreres sense infraestructures de clavegueram, enllumenat, aigües, asfaltat, barraquisme, etc.


LA MOBILITAT QUOTIANA


Comprèn els fluxos entre l’habitatge i el lloc de treball, escola, botigues, llocs d’oci, equipaments (hospitals, centres cívics....) Els ritmes poden ser diaris, setmanals, mensuals o ocasionals.

La mobilitat habitual ha anat augmentant en les últimes dècades. Actualment es pot parlar de mobilitat excessiva.

Els moviments pendulars. Són els que es produeixen a diari, d’anada i tornada d’un lloc i són els més freqüents. A les Illes Balears, les distàncies curtes i la qualitat de vida més atractiva de les zones rurals fa que aquests moviments siguin cada vegada més freqüents. La deficient xarxa de transport públic fa que la gran majoria de moviments es produeixin amb vehicles privats, la qual cosa provoca consum de territori, augment del trànsit, ampliació de carreteres i autopistes, etc.




Entradas relacionadas: