Plató

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,87 KB

 
Plató: "La República", "El Fedró" i "El Fedre". T. Cosmològica/Metafísica: És esbós utòpic de la ciutat ideal que representa amb la teoria de les idees, q és el nucli del seu pensament. La seva teoria concilia materialisme amb espiritualisme, relativisme amb absolutisme i el canvi amb la permanència (tot i que no ho acaba explicant i va fer q Aristòtil ho critiqués). Defineix el cosmos com una entitat q es conforma per un món visible, el de les coses, de les realitats sensibles al qual accedim per mitjà dels ulls físics on trobem els objectes engendrats i mutables que són una copia d'altres realitats superiors; i un món intel·ligible, de les idees i les autèntiques realitats on trobem objectes no engendrats i immutables als quals accedim amb els ulls de la ment i són model d'altres realitats inferiors. El Demiurg és qui ordena el cosmos. Jerarqui d'idees (de + a - important: Bellesa/Bé, Justícia, Ordre, Idees Matemàtiques i idees subordinades. T. Coneixement: És una teoria ontològica (estudia l'èsser) que s'explica amb el mite de la caverna. Amb aquesta al·legoria se'ns mostra com arribar a les realitats a partir de la contemplació de les idees. Presoners = ésser humà, caverna = món visible, ombres = coses del món sensible, camí de sortida = procés de coneixement, presoner alliberat = filòsof, obj de exterior = idees, exterior = món intel·ligible o el Sol = Bé (màxima platónica). Plató planteja així la reminiscència "conèixer és recordar" segons lo qual la nostra ànima té senyals de les idees, és a dir, està impregnada d'idees, i hem evocar i recordar per tal de desvetllarles. Aixó comporta un optimisme epistemològic i l'innatisme. Plató tb parla dels nivells de coneixement, que ens ho explica amb una línia que conté les dues formes de coneixement, la opinió o doxa, que tracta de les imatges i la creença, i el coneixement vertader o episteme, que tracta de les matemàtiques (raó discursiva) i de les idees (raó intuitiva)

T. Antropològica: La teoria antropològica l'exemplifica en el diàleg del Fedre amb l'al·legoria del mite del carro alat. És una teoria dualista, cos i ànima, i compara l'ànima com un carro alat on l'àuriga és la part racional, el cavall blanc amb tendències positives és la part irascible, i el cavall negra amb tendències negatives la part concupiscible. Si es controles els dos cavalls s'enlairarà al món de les idees, però sinó caurà al de les coses. T. Ètica: Plató veu l'ànima com un element amb 3 parts: Racional (el pensament) q és la virtud de la saviesa, la Irascible q és la virtud d la fortalesa, i la Concupiscible (els instints) q és la virtud de la temperança. Aquestes 3 virtuds en equilibri creen la Justícia. -> Amb aquesta teoria planteja la idea d'Estat, el qual creu que és ideal si hi ha justicia i felicitat. Per fer-ho el Governants seran els filòsofs (racional), els militars els seran qui protegiran (fortalesa) i els treballadors seran els artesans (temperança). D'educació n'hi havia per a tots, pero cada classe en tenia una de especial . Aristòtil: Critica a Plató pk creu q no+ hi ha idees perfectes de lo negatiu i positiu. A + creu q l'essència d'una cosa no pot estar separada de la pròpia cosa i q la teoria idealista de Plató no explica les raons de la causa i moviment. "Corpus Aristotelicum". T. Cosmològica/Metafísica: la realitat és una substància que té una forma i matèria. És una teoria Hilemorfista . La forma és el ppi d'actualitat (acte) i la matèria és el ppi de potencialitat (potència). Les causes! que fan passar d'acte a potència són la causa: material (allò q el forma), formal (qualitat essencials), eficient (executor) i la final (objectiu). T. Coneixement: El saber és múltiple i no únic (com diu plató -> bé), no hi ha innatisme, la ment es una tabula rasa, lo sensible i material ens porta al coneixement, usa sil·logisme i no dial·lèctica. És inductiu i deductiu i no no+ deductiu. Coincideix amb Plató en destacar que el màxim coneixement és la ciència i que són optimistes epistemològi cs.

Entradas relacionadas: