Plató teoria de les idees

Actuació de l'home lliure, activitat pública

Activitat pública pràctica dels ciutadans basada en la comunicació, el debat i el diàleg, i la presa de decisions que té com a criteri de valoració la justícia
amor
L’amor és la força que ens porta al coneixement i el motor de la dialèctica ascendent.Progressem en el coneixement perquè estimem les idees. És desig d'engendrar bellesa immortal.

Ànima

Paraula que utilitza Plató per referir-se a una realitat totalment diferent del cos que pertany al món intel·ligible, separable i immortal, que aspira a alliberar-se del cos per retornar al seu origen diví i viure entre les idees.

Apetitiva (part)

Una de les tres parts de l'ànima és la font del desig i de les passions innobles, te per seu l'abdomen, és mortal. La seva virtut és la moderació. S'ha de deixar guiar per la raó aliada al sentiment. És la part dominant en els productors

Art de (fer alguna tasca)

Desplegament de la racionalitat teleològica de l'ésser humà en les diverses arts del treball

Autodomini, ser amo d'un mateix

Quan l'ànima racional dirigeix la persona global i, per tant, quan el desig queda subordinat a la raó aliada amb el sentiment. Això implica una ànima justa, és a dir, el domini de la raó sobre tota la persona es basa no en la tirania, sinó en donar a cada

Autosuficiència

Es relaciona amb suficiència. La polis (la comunitat política) neix com una entitat per poder satisfer les necessitats dels individus. En aquest sentit la polis és més autàrquica que l'individu.

Bé privat

El bé de la vida privada, individual, que dona com a resultat la felicitat. L'assoleixo a través de la virtut de la justícia. Aquesta vida privada bona i felíç només és possible en el Març d'una vida pública també bona i felíç

Bé públic

Fa referència a l'àmbit de la comunicació, discussió i presa de decisions col·lectius en el Març de la polis. Bé privat i bé públic demanen les mateixes coses. Però assolir plenament el bé privat exigeix haver assolit el bé públic

Ben fer

Resultat de l'activitat pròpia d'aquell que ha assolit la virtut, la justícia de l'ànima

Ben viure

Manera de viure en què s'aconsegueix la felicitat. Comporta les virtuts de l'ànima, una harmonia interior basada en la justícia. Com a ésser social que és l'home, aquest ben viure només és possible en la ciutat justa

Bogeria, divina

Es refereix a l’amor, a l'entusiasme per l'observació de la bellesa, a la bogeria de la ment, (que no és tal, ja que l'única bogeria negativa és la del cos) en contemplar el món de les idees...Que fa que un sembli trobar-se fora del seu lloc. Va lli

Causa, motiu

Fonament, per gràcia de. Com les idees són causa de la resta de la realitat, i els principis causa de les idees

Causa, raó

És la raó, el perquè, el fonament intel·ligible que explica la forma i l'existència d'una cosa. A Plató la causa-raó última d'una cosa és la intel·ligència. Plató proposa explicacions teleològiques i no mecanicistes, és a dir, buscar la causa d'una cosa

Ciència

Distingeix entre el saber (episteme) i la opinió (doxa). El saber només és possible referit al món de les idees o coses en si. Aquest saber (episteme) és etern (s'assoleix definitivament) i necessari (no pot ser d'altra manera) perquè el seu objecte, la c

Consonància

Concordia, uníó, concordança d'opinions, maneres, interessos. A Plató el resultat de l'ordre i la llei en el sentit de justa proporció (harmonia) en l'ànima és l'acord, la uníó, el consentiment (la symphonia) entre les parts de l'ànima. Aquesta harmonia é

Coratge, fortalesa

Virtut pròpia de la part irascible de l'ànima i de la classe dels guerrers dins la República. Valentia davant dels perills amb disposició a servir la raó.

Creença

És el coneixement dels objectes, i forma part de l'opinió juntament amb la imaginació. Té relació amb la generació i no amb l'essència, és a dir, no forma part de la veritat en si, sinó d'una còpia de la veritat. Té com a objecte l’esdevenir

Demiürg

Artífex diví, causa activa i intel·ligent del món sensible. Ordena la matèria en l'espai d'acord amb el Model etern

Devenir

Canvi continu que trobem en el món sensible. Aquest mai és pròpiament, ja que sempre està sent, amb la qual cosa mostra que no té la raó de ser en si mateix i, per tant, és una realitat derivada.Res en el món sensible és permanent

Divisió, distribució, distinció

Dialèctica descendent des del que és u (el Bé) que reconstrueix la sèrie de les idees sense cap recurs a l'experiència

Educació

A Plató significa el procés d'adquisició de la virtut (areté) l'excel·lència de l'ànima. Cal adequar-la a les diverses naturaleses dels individus segons el predomini d'una de les ànimes. Només en aquells que predomina la part racional serà possible la ple

Elements

lletra, element, principi [físic, de ciència]. Nom que rebien l'aigua, la terra, l'aire i el foc, considerats com a elements constitutius de l'univers físic. A Plató els elements s'han d'explicar a partir de les figures dels poliedres regulars (àtoms).

Entusiasme

Concepte que segons Platò és l'exaltació de l'ànima sota la inspiració divina. L'ànima es troba fora d'ella mateixa i es situa en el món diví de la bellesa en si. D'aquí rep llavors una inspiració

Error, falta

Girar-se d'esquena a la veritat i al bé, provocat pel cos i els seus desitjos. Si no ens girem cap a les idees, el món de les coses, percebut pels sentits (cos), ens porta a l'error: ens mostra coses mig reals, mig irreals barrejant veritat i falsedat.
ésser
L'ésser en plenitud són les idees. Les coses sensibles són i no són. L'ésser és perfecció, bellesa, unicitat, immutabilitat (ja que és la millor cosa), el seu ésser deriva del bé. Les coses sensibles només són en la mesura que participen d'aquest ésser

Feblesa de la voluntat

Es produeix en l'ànima injusta, és a dir, en aquella ànima no moderada on els desitjos imposen la seva llei pervertint el sentiment i afeblint la raó que es veu incapaç d'imposar-se en l'ànima global i de conduir el carro de la vida.

Felicitat

És el reflex subjectiu de la recta ordenació de la vida cap al seu vertader fi, la contemplació de les idees. Saber, ser bona persona i ser felíç són tres coses que no es poden separar.

Funció, activitat, ocupació, feina

Cada classe social, d'acord amb el tipus d'ànima, té una funció específica dins la polis. Funció que no ha de traspassar mai. La justícia consisteix precisament en el fet que cadascú fa únicament i exclusiva la seva funció dins la polis.

Hàbit

L'habit o costum, entès com a l'adquisició d'una determinada conducta per repetició, és necessari per aconseguir la moderació de la part apetitiva de l'ànima, però sense la filosofia no permet ben viure per un mateix
harmonia
L'harmonia és l'equilibri de l'ànima, és a dir, l'adequació d'aquesta a la justícia, i això s'aconsegueix donant a cada part de l'ànima allò que li pertoca i especialment com a resultat de la temprança

Idea de Bé

Forma suprema que amara tota realitat. Causa última intel·ligible de totes les coses i fonament últim de tots els judicis veritables

Idea, forma, tipus, aspecte, classe

Situades fora del món sensible, Són úniques, immutables, immòbils, eternes, formals, no sensibles, intel·ligibles. Són l'ésser. Es troben en un ordre jeràrquic. Lligades per una idea primera i superior, el Bé. Són el model de les coses sensibles

Il·limitat, indeterminat, indefinit

«Quan l'univers es trobava en ple desordre», la matèria com a tal és la indefinició, la indeterminació, l'«apeiron», es troba totalment mancada de forma, no participa en absolut de les formes, és però no és res en concret.

Imaginació

El grau inferior en l'ascens cap al coneixement. Forma part de l'opinió. Formada per les imatges de les coses sensibles, s'alimenta dels objectes sensibles percebuts. Es troba en un sistema de relacions: es refereix al devenir i compleix la mateixa funci

Imitació

Una de les possibles relacions ontològiques entre el món de les idees i el de les coses, al costat de participació (methexis) o comunicació (koinonia). El món sensible seria una imitació, en el sentit d'imatge material, del món de les idees.

Insipiència, enfrontament amb la raó

Quan l'ànima s'enfronta als seus propis coneixements, opinions i raó, que són les seves guies naturals. Quan alguna cosa sembla bona i bella a una persona i no ho estima, sinó que ho odia; i ama, en canvi, i abraça allò que li sembla dolent i injust

Irascible (part)

Una de les tres parts de l'ànima. És la font de les passions i el sentiment. La seva virtut és la fortalesa. La raó l'ha de guiar pel camí de la justícia. Els governants i els guardiants tenen aquesta part més desenvolupada
justícia
Harmonia que resulta en l'home i en la República. On s'aconsegueix que la part racional (sent prudent) guiï la part irascible (que serà coratjosa) i totes dues dominin l'apetitiva (que serà temperada). Cada part,cadascú, fa el seu fort.
límit
L'ànima mantenint cada part dins els seus límits farà que cada part, i també que cada classe dins la ciutat, no es fiqui en la feina de l'altra, i que cadascú nomes es preocupi per la seva funció i per fer-la bé.

Mesura

És el grau d'intensitat, en el sentit d'extensió i quantitat, que ha de tenir cada component de l'ànima humana de manera que donem a cada part de l'ànima allò que li pertoca: perquè el nostre desig no es faci indomable i puguem avançar

Mixtura, barreja

Relació en què es troben les idees, de manera que unes concorden entre elles i altres són incompatibles, i així es forma la unitat a partir de la multiplicitat.
model
Les idees o formes són models de les coses sensibles. El demiürg fixant la vista en aquests models ha faiçonat les coses del món sensible, donant forma a la matèria.

Món intel·ligible

És l'autèntica realitat, l'àmbit en el qual se situen les Idees. A aquest món no s'hi pot accedir amb l'ús dels sentits sinó que s'hi arriba gràcies a l'ús de la part més excel·lent de l'ànima, que per a Plató és la raó.

Món sensible

El món que els nostres sentits detecten, per tant, és el món on suposadament vivim. Totes les coses que es veuen, totes les coses que s'oloren, etc.. És generat pel demiürg a partir de la matèria i les idees com una imatge mòbil de l'eternitat.

Necessitat

Tant allò de què algú no pot prescindir per viure, com allò que cal per viure bé. Així per sobreviure l'home necessita la ciutat, però després la ciutat és el Març que pot permetre viure bé i desenvolupar les necessitats superiors de l'ànima justa.

Número

És l'objecte d'estudi de l'aritmètica (que compon amb la geometria les matemàtiques) són ja coneixement, hem superat l'opinió, i són el pas previ imprescindible cap a la ciència, cap a la comprensió de les idees i el coneixement dialèctic.

Opinió

Un dels tipus de coneixement (l'altre és la ciència). Correspon a la comprensió de les coses sensibles que són i no són (esdevenen), i se situa entre la ignorància i la ciència, tal com les coses sensibles se situen entre l'ésser i el no-ésser.

Ordenació, successió, sèrie

Contraposat a atzar, no hi ha bona qualitat d'una cosa sense ordre (taxis). Així, la bellesa d'ordenació (kosmos) d'una ànima resulta d'un cert ordre (taxis).
ordre
la virtut de cada cosa consisteix en l'ordenació i disposició felíç (kosmos) resultant de l'ordre o col·locació (taxis) de les parts. Si assolíssim l'ordre que ens és propi arribaríem al bé i a la felicitat.

Participació

Plató no nega tota realitat a les coses físiques, perceptibles. Tenen un ésser imperfecte: són com ombres de l'autèntica realitat, les coses del Món Sensible tenen realitat en la mida en que participen del Món de les Idees.

Pensament discursiu

Primer grau del coneixement dins la ciència o episteme. La ciència corresponent són les matemàtiques. Procedeix a partir de principis; però aquests principis encara no tenen justificació.

Pensament intuitiu

Resulta del procés de la dialèctica. Comporta una visió de conjunt del món de les idees i una reconstrucció de la sèrie de les idees sense cap recurs a l'experiència

Perplexitat

Dificultats lògiques a què s'enfronta la raó per la seva comunicació amb el sentits i el devenir.
principis
Els principis són causes i elements de les idees: Primer de tot el bé, després les nocions que es desprenen de la dialèctica: unitat, multiplicitat, alteritat, barreja.

Prudència, saviesa moral pràctica

Saviesa moral pràctica. Coneixement concret d'un mateix i de la seva circumstància que permet la justícia dins l'ànima i el ben fer. Virtut pròpia de la part racional de l'ànima. I dels governants dins la ciutat justa.

Quantitat

Té relació amb número, porcíó d'alguna cosa. És la propietat de les coses que fa que aquestes siguin mesurables i objecte del càlcul.

Racional (part)

La part racional de l'ànima, la que calcula, té com a funció el coneixement, i la seva virtut és la prudència. Ha de guiar les altres dues parts, la concupiscible i la irascible

Refutació

Demostrar que una afirmació és falsa. En el Març del diàleg permet arraconar un no-ésser i ascendir per tant cap a l'ésser. Permet també a l'ànima una major prudència.

Reminiscència

L'ànima ha contemplat en un estadi anterior les idees, després ha caigut en aquest món i va patint transmigracions. La comprensió assolida es conserva per a la propera vida. Però hem de fer un gran esforç per recordar totes aquestes idees.

Saviesa

No es pot ser savi sense ser una persona bona i justa. El coneixement té quatre graus (imaginació, creença, coneixement discursiu, coneixement intuïtiu). El savi va ascendint. I per ascendir cal reminiscència, amor, purificació i dialèctica.

Temprança, moderació

La virtut pròpia de l'ànima concupiscible i una de les virtuts que conformen la justícia global de l'ànima. Representa tant un control com una ordenació del desig que accepta la seva subordinació a la raó. La seva presència permet ser amo d'un mateix.

Veritat

El coneixement de l'ésser. L'ésser en plenitud només ho són les idees, per tant, coneixement de les idees. Aquest coneixement només el pot obtenir l'ànima separant-se del cos i avançant per món de les idees
virtut
La virtut és la salut, la bellesa, i el bon estat de l'ànima. Comporta saviesa, purificació i harmonia.