Plató contra l'escepticisme dels sofistes

Els Primers pensadors són considerats per Aristòtil els “FÍSICS”, Perquè es pregunten què són les coses que ens envolten (PHYSIS) i Que observem,

Són Els primers pensadors que tenen un esperit científic i que empren L'experiència i la raó, tot rebutjant el coneixement mític i Comunicat.

..Cosmòlegs: S'interessen pel funcionament del cosmos.

• Fisiòlegs: estudien la PHYSIS o la naturalesa del cosmos. Es centren En la recerca d'un i únic principi de l'univers.

• No Es conserven les seves obres, però es coneix per les citacions que Apareixen en altres autors clàssics, com Plató o Aristòtil.

Tales De Milet (~ 630-546 a. C.)

• Es Considerat el primer filòsof i un dels set savis de Grècia. • Per A Tales l'element unificador i principi de totes les coses és L'aigua o, més aviat, la humitat.

Anaximandre (~ 610-547)

• Aquest deixeble de Tales afirma que l'ARJÉ de totes les coses és L'ÀPEIRON, que és allò infinit, no limitat, immens...

AnaxíMenes (~ 588-524)

• La Causa que determina la transformació de l'ÀPEIRON en totes les Coses del món és la condensació i la rarefacció de l'aire.• L'aire del que parla AnaxíMenes no és un element sensible Particular; sinó “envuelve todo en el mismo sentido en que “nuestra alma” (“el aliento vital”) nos sostiene”. 

Heràclit D'Efes ( ~500 a C.)

• Heràclit presuposa que hi ha d'haver un LOGOS o racionalitat, Fonament i motor de l'ordre del cosmos, per això vol trobar la llei Universal que ho governa tot. • Segons l'autor, el principi unitari I unificador de totes les coses és el moviment o esdevenir de tot, Causat per l'oposició dels contraris.

Eleates

• Grup de filòsofs que s'estableixen a la zona de la Magna Grècia. Aquest, a diferència de Heràclit que es basava en les dades dels Sentits, es centren exclusivament en la raó: en el raonament Deductiu de la raó.

• Entrea altes, cal destacar els següents autors: Xenòfanes, Parmènides, Zenó, Melisso

Parmènides (~520-450 aC)

• Escriu una obra en hexàmetres titulada Poema sobre la natura, de la Qual es conserven sols 155 hexàmetres, en què proclama que la raó és l'únic camí per assolir la realitat autèntica.

• Parmènides comprova que tot és “ésser”, per tant, l'Ésser ha De ser el principi de tot. La seva preocupació és esbrinar què és L'Ésser i com el podem concebre.

• En El poema planteja un viatge cap a la divinitat, on aquest li mostra Dos camins per arribar al coneixement: el camí que porta a la Veritat, que és el de la raó; i el camí que porta a les opinions, Que és el camí dels sentits.

• La Conclusió que es treu dels textos de Parmènides és que: • L'ésser és i no pot no ésser. Ser i no-ser són contradictoris.

• El No-ésser no és i no és possible que sigui, perquè no ho podem Pensar.

• Parmènides fa convergir la realitat amb el pensament de la realitat: és el mateix pensar i ser. És equivalent pensar una cosa i la cosa. L'ésser és únic, immutable (no pot canviar) i etern: hi ha només Un ésser i el moviment és impossible.

• Per Tant, hem de deduir, com es constata, perquè hi existeixen molts éssers i el moviment existeix, que hi ha dos mons:

• el De la raó, que ens dóna la veritable realitat (veritat: unicitat de L'ésser). • el dels sentits, que ens mostra unes aparences de la Realitat (les opinions: multiplicitats dels éssers i el moviment).

Pitàgoras (~530 aC)

• L'autor considera que allò que permet el coneixement de la natura és La raó, en tant que raó matemàtica.

• Hi Ha correspondència entre els nombres i les coses, que es capta per La raó. Els nombres són els veritables principis de la natura, D'aquí la proporció i l'harmonia: el cosmos.

• Els nombres no són meres abstraccions sinó entitats materials: 1: Punt, 2: línia, 3: superfície mínima i 4: tetraedre.

• El Mèrit de Pitàgoras és iniciar l'aplicació de les matemàtiques a L'estudi de la natura, que comença amb Plató, Kepler i Galileu i Tota la concepció moderna de la investigació científica que busca Els models matemàtics

Anaxàgoras (500aC)

• Va Viure a Àsia menor i Atenes, on va coincidir amb Pèricles • Segueix els resultats parmenidis del ser: aquest no es pot corrompre Ni generar, sinó només barrejar i separar. • Hi ha infinits Elements, cadascun amb els trets propis del ser parmenidi: L’eternitat i immutabilitat. • Els elements originaris o llavors Es distingeixen qualitativament. • La barreja d'aquest elements és Allò que constitueix els objectes de l'experiència, i en els Objectes predomina un o altre. Hi ha partícules de totes les coses • L’agregació i la separació es fan pel NOUS o intel.Ligència. • El moviment de les coses està sotmés a aquest NOUS, però només Com a causa inicial del moviment, que després segueix actuant per Causes mecàniques. • El NOUS, ment o intel·ligència, es concebut Per Anaxàgoras com quelcom infinit, autònom i separat de les Llavors ...La més fina i pura de totes les coses, posseïdor de tot El saber sobre qualsevol assumpte i del major poder... • El NOUS es Concebut com ocupant un espai, per tant, amb una concepció Materialista, encara lluny d'una concepció immaterial i incorpòria. • Es considera el primer filòsof que introdueix el recurs a un Principi espiritual o intel·lectual.

Demòcrit (460 aC)

• Va Nèixer a Abdera, encara que se li atribueixen nombrosos viatges per Egipte i Índia, on va adquirir coneixements de teologia, astronomia, Geometria, etc. • La seva filosofia vol explicar la permanència el Ser amb l'explicació del canvi, d'un mode similar: la Generaciócorrupció no és més que una barreja o separació dels Elements originaris, que tenen els trets propis de la immutabilitat i La eternitat del ser parmenidi.

Empèdocles (495 aC)

• Va Viure a Agrigento. La seva personalitat estava envoltada de misteri: Va ser filòsof, metge, mag o xaman. • Va ser deixeble de Pitàgores I mestre de sofistes. • Se li atribueixen dues obres, Sobre la Natura i Purificacions 

Els Metafísics

• Aquest grup de filòsofs suposen un pas endavant en el procès del Coneixement de la realitat, a més a més de l'observació sensitiva, Consideren que calia raonar. D'aquesta forma s'ultrapassen els Sentits i els objectes aprehesos directamanet pels sentits. • Aquests autors posen el primer principi del tot en una entitat que no Serà física, més enllà d'allò que es pot observar