Plató i Descartes: Comparativa Filosòfica, Mètode i Conceptes Clau

Plató i Descartes: Una Comparativa Filosòfica

Tant Plató com Descartes, ambdós racionalistes, desconfien dels sentits i de l'experiència com a font fiable de coneixement. Una altra semblança entre ells és que són dualistes, diferenciant el cos i l'ànima. Tanmateix, la diferència rau en el fet que l'ànima que descriu Plató és immortal, mística i està empresonada en un cos, mentre que l'ànima que descriu Descartes no és mística. Si ho fos, les dues ànimes serien més semblants.

Pel que fa al concepte d'idees, pensen de manera molt diferent. Per a Descartes, les idees són internes i diu que provenen del seu jo intern. Pel que fa a Plató, diu que les idees són externes i el que tenim dins del jo és fruit dels coneixements que anem adquirint.

Descartes creu que hi ha una divinitat perfecta que ha creat el món, la triple realitat, és a dir, les tres substàncies (pensant, extensa i infinita). Per a Plató, en canvi, no hi ha cap divinitat que hagi creat el món. Això fa que Plató opini que el seu món és infinit, ja que no ha estat creat per ningú, mentre que el món de Descartes és finit, ja que ha estat creat per Déu.

Conceptes Filosòfics Clau

Racionalisme

Corrent filosòfic que fa prevaler en la recerca del coneixement el paper constructiu i ordenador de la raó.

Empirisme

Corrent filosòfic format per aquells que, més inspirats en les ciències naturals que en la matemàtica, van reclamar per a l'experiència el paper de decidir sobre la validesa del nostre coneixement.

El Mètode Cartesià: Les Quatre Regles

Evidència: Primera Regla

La primera regla del mètode cartesià ens diu que hem d'evitar la precipitació i els prejudicis, és a dir, exigeix que els primers principis siguin absolutament evidents. Les idees sotmeses a l'estudi han de ser clares i distintes, sense barreja ni confusió amb altres idees.

Anàlisi: Segona Regla

La segona regla ens permet analitzar els problemes complexos en les seves parts més simples, fins que cada cosa sobre la qual hagi de jutjar la raó sigui conceptualment independent de qualsevol altra i es presenti a la raó com evident, ja que els problemes no acostumen a ser simples, sinó que hi solen intervenir de manera conjunta molts factors.

Síntesi Deductiva: Tercera Regla

Un cop obtinguts els principis evidents, la tercera regla ens diu que caldrà anar deduint conseqüències ordenadament, a la manera dels geòmetres, anant del més simple al més complex.

Revisions: Quarta Regla

Després de dur a terme les regles anteriors, com a nova crida a la prudència, caldrà realitzar revisions minucioses per garantir la validesa del procés.

Tipus d'Idees en Descartes

Idees Adventícies

Són aquelles idees que semblen provenir de l'experiència del món exterior, com ara la idea d'una taula.

Idees Fàctiques

Són aquelles que la ment construeix a partir de les idees adventícies, com ara un unicorn o un centaure.

Idees Innates

Són aquelles que no sembla que puguin provenir de l'experiència ni ser construïdes a partir d'ella, sinó que són producte exclusiu del mateix funcionament de la raó, com ara els conceptes matemàtics. Aquestes idees formen part del funcionament de la raó i algunes d'elles resulten evidents. Això, per exemple, no passa amb les idees fàctiques i adventícies, ja que aquestes idees podrien aparèixer o no a la nostra ment i sovint es mostren com a errònies.

Les Tres Substàncies Cartesianes

Substància Pensant (Res Cogitans)

Sóc pensament i tinc pensaments. En això consisteix la meva substància. No puc saber si aquests pensaments es corresponen amb alguna cosa fora de mi mateix.

Substància Extensa (Res Extensa)

És la idea del cos, que correspondria als objectes exteriors, i es considera una substància innata. La característica que defineix aquesta idea és l'extensió, la propietat d'ocupar un espai. Tanmateix, el fet que tinguem aquesta idea a la nostra ment no demostra que els cossos tinguin realment una existència fora de nosaltres.

Substància Infinita (Res Infinita)

Aquesta idea es podria definir com el camí per passar del món de la consciència al món exterior, del pensament a la realitat material: és Déu, la substància infinita.