Plaques litosferiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,09 KB

 

2.2.- La Geologia terrestre

Geologia  ciència que estudia la Terra que és Un planeta dinàmic canviant amb processos d’origen intern i altres Externs.

1.-

Etapa Precientífica de la Geologia (Segle XVIII – principis XIX):

 No hi ha  paradigma  Sinó diverses teories creades per un personatge rellevant. S’assumeix Que la Terra té uns pocs milers d’anys d’antiguitat

1.- Paradigma  Uniformitarista-Inmobilista  (XIX – 2a meitat XX):

Immobilisme:
 els Continents no es desplacen horitzontalment.

Plutonisme:
les serralades es formen a causa de la pujada de Materials fosos o magmes des de l’interior de la Terra

Cicle Geològic:
les serralades es van gastant per l’erosió, els Materials són transportats i sedimentats en conques de sedimentació, Majoritàriament a la mar, finalment es generarien noves serralades tornant a la Situació inicial.

El Cicle es podria repetir eternament, implica l’anomenat  Temps profund:
L’edat de la Terra és Grandíssima i no d’uns milers d’anys com es pensava a principis dels Segle XIX.

Uniformitarisme o Actualisme:
els processos que han actuat en la Terra sempre han segut els mateixos que ho fan actualment i sempre han Actuat al mateix ritme o intensitat.

Actualisme: “l’estudi del present és la clau del passat”.

3.- Paradigma  Mobilista

3.1.- Precursor:  Alfred Wegener. Deriva Continental (1912)

Alfred Wegener, climatòleg que per Explicar els canvis dels climes antics, suposà  El desplaçament horitzontal dels  Continents (Deriva Continental)

Els continents eren masses de roques Menys denses  que la capa Sòlida  sobre la que es desplaçaven . Les serralades es formarien per col·lisió dels continents

Arguments

Arguments morfològics (forma Àfrica i Amèrica del Sud ),     Arguments geològics (continuïtat Geològica continents separats), Arguments paleontològics (mateixos Fòssils en continents separats) i Arguments paleoclimàtics (pels fòssil O roques sedimentàries es pot saber el clima  Antic d’un lloc i són molt deferents als actuals).

Absència d’un mecanisme clar i suficient per moure les immenses masses De roca d’un continent. També s’oposava a una idea que pareixia obvia: els Continents no es mouen.

3.- Paradigma  Mobilista

3.2.- Hipòtesis de transició:

Hipòtesis dels Corrents de Convecció (Holmes 1945):
part Inferior del mantell per la desintegració radioactiva té temperatures molt Altes amb el material líquid, amb corrents de convecció  que  Mourien els continents. Criticat perquè es  veia a la Terra com un cos rígid i sòlid (ones sísmiques).

Expansió del fons oceànic (Hess 1960):

Gran desconeixement de l’escorça oceànica. Es descobrí que al centre dels oceans hi havia cadenes d’elevacions volcàniques (dorsals )
Amb l’edat de les roques volcàniques i el gruix dels Sediments que tenien que augmentava a mesura que es allunyàvem de la dorsal.

Es proposà que l’escorça oceànica es Formava per solidificació a partir de magmes i que desplaçaven cap els costats La ja formada. Si el radi terrestre no creix, on es destrueix l’escorça Oceànica?

3.- Paradigma  Mobilista

3.2.- Paradigma de la Tectònica de Plaques  o Tectònica Global (Tuzo Wilson 1965)

• Proves
: gran desconeixement del fons dels Oceans. Es descobrí  al centre dels Oceans cadenes  volcàniques (dorsals )
Amb l’edat de les roques volcàniques i el gruix dels sediments que augmentaven A mesura que es allunyàvem de la dorsal.

Paradigma actual de la Geologia de gran Capacitat explicativa per a multitud de fenòmens geològics.

Plaques litosfèriques: 
unitat dinàmica, trossos de litosfera  (capa superficial rígida terrestre) limitades Per zones actives, sísmica i/o volcànicament estretes i allargades. Són  estables en el seu interior.

• Tipus de plaques
:  segons el tipus de litosfera.

Plaques oceàniques: formades majoritàriament per litosfera Oceànica ( P Pacífica),

Plaques mixtes amb litosfera oceànica i continental (P Euràsia),

Plaques continentals, amb litosfera continental de forma Majoritària (P Aràbiga).

3.3.- Paradigma de la Tectònica de Plaques  o Tectònica Global (Tuzo Wilson 1965)

Tipus de límits
: segons el seu moviment relatiu.

Límits Divergents, constructius Plaques es separen, es forma placa oceànica: dorsals i rifts-valleys.  Volcans i terratrèmols.

Límits Transformants o de lliscament, neutres   les plaques rellisquen una respecte a L'altra. No es forma ni es destruix placa oceànica. Grans falles transformants. Terratrèmols.

Límits Convergent  destructius, les plaques s'ajunten i pot destruir-se Placa zones de subducció, serralades  Litorals o intercontinentals, arcs d’illes. Volcans i terratrèmols.

Tectònica de plaques entre altres explica Formació de serralada per col·lisió plaques continental, deriva dels continents I tot el que implica, formació dels sismes i volcans...

3.2.- Paradigma de la Tectònica de Plaques  o Tectònica Global (Tuzo Wilson 1965)

Mecanismes de la Tectònica de Plaques:

L'energia que mou les plaques és la calor De la desintegració de diversos isòtops radioactius i pel calor residual.

Aquesta calor es transforma en el moviment De les plaques  gràcies a els corrents de Convecció 

Entradas relacionadas: