Plantes herbacies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,51 KB

 

Les gimnospermessón plantes amb flors i llavors, però sense fruit. El seu nom significa “llavor nua”, precisament perquè les llavors no es troben protegides per un fruit. La majoria de gimnospermes pertanyen al grup de les coníferes i solen ser grans arbres o arbusts de fulla perenne com el pi, l’avet, el xiprer, el cedre, la sequoia i el ginebre. Sempre són plantes llenyoses, mai herbàcies. Les fulles solen tenir forma d’agulla o d’escata. Les flors són petites i poc vistoses (sense calze ni corol·la) i s’agrupen en cons masculins i en cons femenins (pinya) situats en llocs diferents de la planta. La flor femenina és una esquama amb dos oosferes mentre que la flor masculina és una esquama amb dos sacs pol·línics plens de pol·len. Els grans de pol·len es caracteritzen per tenir dos sacs aeris que faciliten la flotabilitat i la dispersió per l’aire. La pol·linització és principalment anemòfila (mitjançant el vent). Aquest fet exigeix que la planta produeixi una gran quantitat de pol·len, amb la finalitat d’assegurar que algun gra arribi a una altra flor.

La pol·linitzacióés el transport del gra de pol·len des de l’antera d’una flor fins a l’estigma d’una altra.

Les angiospermessón plantes amb flors i llavors protegides per un fruit. En són exemples l’olivera, l’alzina, el roser i el blat. Poden ser plantes herbàcies o llenyoses, moltes de fulla caduca, amb flors que poden tenir sèpals i pètals de colors llampants, olors agradables i nèctar per atraure els animals pol·linitzadors. Necessiten produir menys quantitat de pol·len que les gimnospermes perquè l’arribada del pol·len a una altra flor és molt més segura. Les flors, que poden ser hermafrodites, tenen els gàmetes femenins a l’interior del pistil i els gàmetes masculins a l’interior de l’estam. Els grans de pol·len es diferencien de les gimnospermes perquè no tenen sacs aeris. Les plantes angiospermes es divideixen, al seu torn, en monocotiledònies i en dicotiledònies.

Els cotiledons són unes petites fulles que apareixen en germinar una llavor. Aquestes fulletes estan plenes de midó perquè la planta pugui créixer i desenvolupar-se fins a crear les primeres fulles i poder fer la fotosíntesi.

Monocotiledònies:


1 cotiledó, 3 o 6pètals, arrel fasciculada (sense arrel principal), fulles sèssils, f ulles amb la nervació paral·lela.

Dicotiledònies


: 2 cotiledons, 4 o 5pètals, arrel axonomorfa (amb arrel principal), fulles peciolades, fulles amb un nervi principal i nervis secundaris

Els cotiledons són unes petites fulles que apareixen en germinar una llavor. Aquestes fulletes estan plenes de midó perquè la planta pugui créixer i desenvolupar-se fins a crear les primeres fulles i poder fer la fotosíntesi.

La dispersió de les llavors permet que els nous individus creixin lluny de la planta mare i, d’aquesta manera, eviten la competència amb el progenitor. Si no fos així a les plantes joves els hi podria mancar l’espai, la llum, l’aigua i les sals minerals, elements necessaris pel creixement i el bon estat de la planta. A més a més, la dispersió de les llavors permet la colonització de nous territoris.

ZOOCÒRIA


: Dispersió realitzada pels animals

Epizoocòria


 : quan el transport de la llavor és extern, i romanen un període de temps fixades al cos o a les potes de l'animal, bé per l'existència d'aspreses, espines o per estar envoltades de substàncies viscoses.

Endozoocòria


: quan el transport de les llavor és extern, i romanen un període de temps fixades al cos o a les potes de l'animal, bé per l'existència d'aspreses, espines o per estar envoltades de substàncies viscoses.

Endozoocòria


: quan les llavor està a l’interior d’un fruit carnós i poden ser ingerides, total o parcialment, encara que les llavors poden no ser destruïdes.

ANEMOCÒRIA


: Transport i dispersió de les llavors a través del vent. Aquestes llavors presenten estructures adaptades: ser lleugeres, tenir plomall, alades, ....

HIDROCÒRIA


: Transport de les llavors mitjançant l’aigua. Les llavors són alliberades per les gotes de la pluja, o bé, altres presenten estructures adaptades a la flotabilitat.

Algunes espècies tenen, per sistema de dispersió, la capacitat d’expulsar a certa distància la llavor per part del propi fruit.

Entradas relacionadas: