Planetes interns

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,64 KB

 
    1. Via Làctia

    De tipus espiral, amb nucli central d’estels vells, envoltat d’un disc d’on parteixen 4 braços os s’acumula pols i gas. Al centre es pensa que pot haver-hi un forat negre. El seu diàmetre oscil·la entre els 100.000 i 150.000 m.A. I es creu que conté més de 10000 milions d’estels. Al braç d’Orió es troba el sistema solar.

    1. Sistema solar

    4.1 Formació del sistema solar (Teoría planetosimal)

    Es pensa que es va formar a partir d’una nebulosa giratòria on es va concentrar al centre gran part de la matèria, que va provocar la col·lisió de partícules i augment de la temperatura, que comporta reaccions termonuclears de fusió i es crea el protosol. La resta de matèria que no forma part del protosol va formar planetesimals.Les col·lisions de planetesimals i la seva uníó formarien protoplanetes. Cada protoplaneta va anar buidant la seva zona orbital de planetesimals.

    4.2 Components del sistema solar

    • Estrella central (sol):  Estrella central. Es va formar fa uns 4500 m.A. Però es creu que encara té vida per uns 6000 m.A. Es diferencien 3 zones:                                                              

    1. Zona superficial

    2. Zona intermèdia o corona

    3. Zona central o nucli (on tenen lloc les reaccions termonuclears)

    • Planetes: Cossos que orbiten al voltant del sol amb una massa determinada i que han buidat la seva òrbita. Es diferencien en:

    1. Planetes interiors o terrestres: Inclouen Mercuri, Venus, Mart i la Terra. Es troben pròxims al sol, amb poca grandària i superfície rocosa. Tenen una atmosfera gasosa poc extensa o inexistent.

    2. Planetes exteriors o gegants: Inclouen Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Es troben allunyats del sol, amb grans dimensions i trobats en estat gasos i liquid.

    3. Planetes nans: Cossos celestes que orbiten al voltant del sol i tenen una massa prou gran però no han buidat la seva òrbita. S’inclouen Ceres, Plutó i Eris.

    • Satèl·lits: Cossos celestes que giren al voltant dels planetes. La Lluna és el satèl·lit de la terra. Menys Mercuri i Venus tots els planetes tenen. Aquests són els possibles orígens de la Lluna:

    1. Germana: S’hauria format al mateix temps que la Terra. S’hauria format pel mateix tipus de planetesimals, i llavors haurien de tenir la mateixa densitat, però no és així.

    2. Filla: Un astre de tipus terrestre va impactar amb la terra i va construir un núvol de residus que va quedar orbitant al seu voltant, i l’acreació d’aquests materials va originar la Lluna. Els materials del nucli no participarien i per això la diferència de densitat.

    3. Adoptada: La Lluna i la Terra s’haurien format simultàniament, però la Lluna més enllà del Sol, i seria capturada pel camp gravitacional terrestre. Això no explicaría la diferencia d’edat.

    • Cossos menors: Tots els cossos celestes que orbiten al voltant del sol i no són cap dels anteriors. Fonamentalment inclou:

    1. Asteroides: Cossos menors amb forma irregular. La majoria estan al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter, altes són els troians, a la órbita de Júpiter, i els centaures, a la de Saturn.

    2. Estels: Petits cossos, orbiten més enllà de Neptú, en el cinturó de Kuiper. Constituïts per gel i partícules de pols.

Entradas relacionadas: