Pistolerisme Barcelona

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,47 KB

 

11.1 La vaga general revolucionaria: El 1916, com a conseqüència de L’empitjorament de les condicions de vida dels obrers, ja s’havia produït un Important moviment vaguista al país que va comportar un acord entre els Sindicats UGT i CNT per a presentar un manifest conjunt que instava el govern a Intervenir per aturar la pujada dels preus. A partir del març de 1917 la Situació de crisi econòmica va aguditzar-se dramàticament i davant l’increment De les vagues el govern va reaccionar proclamant l’Estat de guerra. Això va radicalitzar Les reivindicacions dels obrers que van passar de les exigències de caràcter Estrictament laboral a integrar demandes polítiques.

L’Agost de 1917, arran d’un conflicte laboral del Sector ferroviari a València, i coincidint amb l’assemblea de parlamentaris de Barcelona, la UGT va cridar a la vaga general. L’esclat de la vaga general Revolucionària va agreujar la situació i la protesta aviat va adquirir un Caràcter polític ja que les forces obreres convocants van reclamar la fi de la Monarquia, la formació d’un govern provisional que convoqués corts constituents I el pas a un sistema republicà. Sorprenentment, la vaga general no va rebre el Suport ni dels parlamentaris catalans ni dels militars de les Juntes.

La vaga, en Conseqüència, va tenir una incidència molt desigual, però va donar lloc a Incidents importants a Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries. La Paralització de Barcelona i de bona part de les ciutats del Principats va ser Significativa. Tot i això, l’objectiu del comitè revolucionari format per UGT i CNT va fracassar quan la intervenció de l’exèrcit va impedir el canvi polític Demanat. Igualment, l’absentisme de l’assemblea de parlamentaris va contribuir A la derrota del moviment.

El govern, En resposta, va declarar la llei marcial i l’exèrcit va reprimir brutalment la Insurrecció obrera per “defensar el dret i l’ordre”.

@ Social :


Final de la I Guerra Mundial amb el triomf de la Revolució bolxevic a Rússia, mentres a Espanya es produeix un empitjorament Econòmiques, baixada de la producció, augment de l'atur i dels preus. Amb tot Això va significar un conflicte social, una mobilitazació obrera i un augment Del sindicalisme. A les regions agrícoles es va produir un trienni bolxevic a La part d'Andalusia i es va fer una revolta atiada per anarquistes i Socialistes. I la creació del sindicat de la Uníó de Rebassaires.

Al 1919 es va declarar una vaga a La Canadenca, empresa que va Subministrar electricitat a la major part de la ciutat. La vaga , que va Aconseguir la paralització del 70% de la indústria local, va durar un mes i mig I va acbar amb un acord pel qual la patronal acceptava la readmissió del Acomiadats, augment salarial i la jornada de vuit hores de treball. Però a Causa del incompliment de la promesa d'alliberar els detinguts la vaga es va Reprendre i la patronal hi va respondre tancant les empreses i amb la repressió Dels sindicats. La fi de la Canadenca no va significar la Pau social, entre 1919 i 1923 es va produir un Violent enfrontament entre les posicions dels sindicats i de la patronal. La Patronal va fomentar la creació del sindicat Lliure per tal de restar força al Sindicalisme anarquista i que no hi hagi lluita.

11.2 Pistolerisme (1912-1923):


La tensió social va Degenerar en violència oberta quan aquest sindicat amb el suport de les Autoritats i la policia, va llogar pistolers per assassinar els principals Dirigents obrers, Per la seva banda, grups vinculats a la CNT hi van respondre Amb atemptats contra les autoritats, els amos, els encarregats i les forces del Ordre. Entre aquests grups hem d'esmentar Los Solidarios, que van actuar a Barcelona i entre els quals hi havia Buenaventura...... El governador civil de Barcelona va protagonitza una Protecció dels pistolers i va imposar una Lleis De fugues, segons la qual la policia podia disparar contra els detinguts si Intentaven fugir. 

11.3 Annual

Al començament de la dècada del 1920, a la zoan oriental del protectorat del Marroc, les tribus Rifenyes hostilitzaven l'exèrcit espanyol permanentment.
El 1921 es van dur a terme unes quantes operacions per controlar Els rebels; per dirigir l'exèrcit de la zona es va nomenar el general Silvestre(Alfons XIII). El general va iniciar una ofensiva cap a l'interior del Territori que va acabar amb un veritable desastre. L'exèrcit va ser derrotat a Annual, es va perdre el territori ocupat i moltes baixes i la del general. 
Al 1923 amb governs inestables, l'anunci e la discussió al parlament del cas Annual i la por de que es demanesin culpables on estaba el monarca implicat va Fer mobilitzar a l'exèrcit. 

12. La fi del torn pacífic

Per resoldre la greu Crisi de l'any 1917 es va recórrer a La formació d'un govern de concentració, amb la participació dels líders Dinàstics (conservadors i liberals) i dels catalanistes de la Lliga Regionalista, quec creien que la seva participació al govern de Madrid ajudaria A renovar la política espanyola i facilitar la consecució de l'autonomia Catalana però no va ser així. L'any de 1918 Es va tornar al sistema del torn. La greu situació política derivada de una Sèrie de derrotes militars a Marroc (annual)
Va forçar la creació l'any 1921 d'un nou govern de concentració l'anomenat Gobierno Nacional (Maura, Dato, Romanones, Alba, García Prieto) i un representant de la Lliga (Cambó) i Del Partido reformista. El nou executiu tampoc va aconseguir l'estabilitat Política entre 1918 i 1923 hi va haver Déu canvis de govern i cap no va arribar A l'any de vida. La suspensió de les garanties constitucionals.

Entradas relacionadas: