Piramide de lleis

Títol 8 (Organització territorial de l’Estat)

Municipis :

Regits pels ajuntaments (alcalde i regidors)

Províncies:

(agrupació de municipis) = Diputacions

Comunitats autònomes:

Assemblea legislativa, Consell de Govern, tribunal superior de justícia.

1)Províncies limítrofes (estan juntes)

2)Tenen característiques comunes (Històriques, culturals, econòmiques)

Títol 9 (Tribunal Constitucional)

-El tribunal constitucional és l’òrgan de l’Estat encarregat de vetllar per el compliment de la Constitució i d’exercir la justícia constitucional.

-Es compon de 12 membres nombrats pel Rei, d’aquests 4 proposats pel Congrés, 4 pel Senat, 2 pel Govern i 2 pel Consell General del
Poder Judicial.

-Els membres del Tribunal Constitucional son nombrats entre magistrats i fiscals, professors d’universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells amb més de 15 anys d’experiència.

-Els membres del Tribunal Constitucional són designats per 9 anys i es renoven per terceres parts cada 3. El President és nombrat pel Rei, a proposta del tribunal, un període de 3 anys.

a)Recurs d’inconstitucionalitat: Té per objectiu instar al T.C perquè es pronuncii sobre si una llei és contrària o no a l’ho que disposa la Constitució.

El poden interposar el president del Govern, el defensor del poble, 50 diputats, 50 senadors, els governs de les CCAA i les Assemblees Legislatives de les CCAA.

b) Recurs d’Amparo: El pot interposar qualsevol persona natural o jurídica, aixi com el Defensor del poble i el Ministeri fiscal.

Títol 10 (Reforma constitucional)

-La pròpia Constitució estableix al seu títol 10, articles del 166 al 169, la possibilitat de la seva reforma d’acord amb el següent procediment:

A)Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de 3/5 de cada una de les Cambres

b) Si no hi hagués acord entre les 2 Cambres s’intentarà obtenir mitjançant la creració d’una comissió de composició paritària de diputats i senadors

c) Aprovada la reforma per les Corts Generals, es sotmetrà a referèndum quan així ho sol·liciti una dècima part dels membres de qualsevol Cambra.

1-Jerarquia de les normes

1.1-Constitució

1.1.1- Tractats internacionals

1.1.1.1- Lleis (Enmanades de les Corts): Orgàniques i ordinàries

1.1.1.2- Lleis (Actes amb força de llei emmanats del Govern): Reals decrets-lleis i Reals decrets legislatius

1.1.1.3-

Reglaments: Reals decrets del consell de ministres/ Reals decrets de presidència del Govern/ Ordres de les comissions delegades del Govern / Ordres ministerials/ Circulars, instruccions...

Lleis orgàniques

Ho són les que regulen les següents matèries:

A)El desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques

B)Les lleis que aprovin els Estatuts d’Autonomia

C)Les que aprovin el règim electoral general

d)Les demés previstes a la Constitució com la successió de la corona, el tribunal de comptes, el tribunal constitucional,...

Per l’aprovació o derogació de les lleis orgàniques s’exigeix la majoria absoluta del Congrés, 176 vots afirmatius del total de 350 sense que sigui necessària una majoria especial del Senat.

Lleis ordinàries:

Són lleis ordinàries totes les demés aprovades per les Corts Generals que no siguin de caràcter orgànic, i que s’elaborin pel procediment legislatiu normal. Aquestes lleis han de respectar la Constitució, els tractats internacionals i les lleis orgàniques.

Reals decrets-lleis:

En cas d’extrema necessitat, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals.

No pot ser un instrument de ús comú, sinó que s’utilitza degut el temps que exigeix usualment l’elaboració de una llei seguint el corrent legislatiu ordinari.

Els reals decrets-lleis no podran regular en cap cas matèries reservades a les lleis orgàniques.

Una vegada convalidats per el Congrés i publicats pel Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), els reals decrets-lleis s’incorporen a l’ordenament jurídic amb rang de llei.