La Pietat del Vaticà: Anàlisi de l'Escultura de Miquel Àngel

Documentació General: La Pietat del Vaticà

• Títol: Pietat del Vaticà
• Autor: Miquel Àngel Buonarroti
• Cronologia: 1498-1499
• Escola o País: Itàlia (Renaixement)
• Estil: Renaixement (Cinquecento)
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre
• Formes: Escultura exempta
• Tipologia: Grup escultòric
• Dimensions: 1,74 m (alt) x 1,95 m (llarg)
• Localització Original: Església de Santa Petronella (Roma)
• Localització Actual: Basílica de Sant Pere del Vaticà (Roma)

Tema i Iconografia

El tema és la Pietat, el moment posterior a la crucifixió on la Mare de Déu sosté el cos mort de Jesús a la seva falda. Aquesta representació simbolitza el dolor i la compassió de Maria per la mort del seu fill, tot i que Miquel Àngel la representa amb una serenitat clàssica, gairebé juvenil, que contrasta amb el patiment del tema.

Anàlisi Formal de l'Escultura

Composició i Estructura

Es tracta d’un grup format per dues figures que dibuixen una composició piramidal. Sobre la falda de Maria, representada com una noia molt jove, hi reposa el cos de Crist, també jove, amb el braç dret caigut i les cames penjant, ingràvides. L’harmonia es crea a base de contrastos. La Verge sosté el cos sense esforç aparent.

L’harmonia es crea a base de contrastos. Es distingeixen tres harmonies principals:

1. Primera harmonia: Els eixos del cos de Jesús (línies trencades) es contraposen als plecs curvilinis i angulats dels vestits de la Mare de Déu.
2. Segona harmonia: El braç dret de Jesús cau inert. Aquest es contraposa al braç esquerre de la Verge, que està ple de vida i commiseració.
3. Tercera harmonia: Els plecs profunds del mantell de la Verge formen contrastos de clarobscur. Aquests es contraposen a les superfícies clares i llises del cos de Jesús, expressades en sfumato.

Tractament de la Forma i Detalls

Hi ha una gran precisió i nitidesa en el tractament de l’anatomia, sobretot en el cos de Crist. Estan perfectament marcades la musculatura, les venes del braç i els estigmes de la Passió (a la mà, al costat del pit i als peus).

La visió és principalment frontal, amb un ritme marcat pels plecs. Tot i que la visió és multifacial (depèn d'on es miri), la frontalitat predomina. El cànon és bastant allargat, cosa que dona una sensació d'esveltesa i proporció allargada a les figures.

Estil i Influència

Aquesta obra, de joventut, s'emmarca en el Renaixement clàssic, caracteritzat per la serenitat i l'equilibri. L'estil de Miquel Àngel va influenciar molts escultors fins al segle XX. Rodin és considerat l'últim gran escultor que va rebre una influència directa de Miquel Àngel.

El tema de la Pietat va motivar profundament Miquel Àngel, que era un artista molt treballador i profundament cristià. Aquesta va ser la primera vegada que l'artista va abordar aquest tema iconogràfic, que després va repetir al llarg de la seva vida amb diversos tractaments, posant de manifest la seva evolució artística i espiritual.

L'última d'aquesta sèrie de Pietats seria la denominada Pietat Rondanini, que va deixar inacabada en caure malalt i morir. El seu patetisme, que anticipa el Barroc, no té res a veure amb la serenitat clàssicament renaixentista d'aquesta obra de joventut.

Interpretació i Context Històric

Contingut i Significació

L'obra va ser encarregada pel cardenal Jean Bilhères de Lagraulas (o de Villiers), benedictí i ambaixador del monarca francès davant la Santa Seu. Miquel Àngel el va conèixer a Roma.

El contracte entre l'artista i el client es va signar el 26 d'agost de 1498. S'estipulava, a més del pagament de 450 ducats d'or, que l'obra hauria d'estar acabada abans d'un any. De fet, dos dies abans de complir-se el termini, l'obra mestra ja estava enllestida.

Funció

La funció original de l'escultura era religiosa i commemorativa. Actualment, la seva funció és principalment artística i religiosa, tot i que va patir un acte vandàlic el 1972, després del qual va ser restaurada i protegida amb vidre blindat.