La persistencia de la memoria ficha tecnica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

 

La persistència de la memòria:


Autor: Salvador Dalí (1904 - 1989). Cronologia: 1931. Estil: Surrealisme. Tècnica i suport: Oli sobre tela. Localització: MoMA (Nova York). 

Context històric:

La persistència de la memòria es troba en un període històric marcat per la crisi. És el període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el Crac del
29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixismes europeus comencen a ser escoltats i a alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou corrent artístic avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors respecte a l’art del passat. Espanya es troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran tensió entre dretes i esquerres. 

Anàlisi formal:

Amb un paisatge realista de fons, trobem un total de 4 rellotges disposats en diferents superfícies. Al primer terme hi trobem el dur cobert de formigues i un dels tous. El tercer és en una branca d’una soca seca i el darrer l’observem sobre una forma antropomorfa (sembla mitja cara tombada, dormint). La pinzellada i el dibuix, amb predilecció per la línia, són molt precisos tot i les reduïdes dimensions del quadre. Els colors que dominen són càlids i brillants, i presenta una gamma cromàtica variada amb contrastos entre els tons càlids i els freds. La llum és brillant i nítida, presenta ombres allargades. Al fons hi ha molta llum, blanca i irreal, contrastant amb el tenebrisme del primer terme, on els objectes són il·luminats suaument. Impera un ambient crepuscular. La composició és tancada, asimètrica, i presenta un equilibri perfecte entre la zona de les roques i la zona dels rellotges tous. Les diagonals ascendents d’esquerra a dreta guien la mirada de l’espectador. Les línies rectes de l’horitzó i del “moble” contrasten amb les corbes dels rellotges tous. Els objectes es troben en major nombre a la part esquerra del quadre. La perspectiva és lineal, aconseguida a partir d’un punt de fuga central i el paisatge en segon terme. La línia alta de l’horitzó fa que es doni més importància a la part de sota que no pas a les roques. El dinamisme de l’obra es tradueix en un moviment lent i tranquil dels rellotges tous, com si s’estiguessin desfent a poc a poc. Això contrasta amb l’estatisme dels objectes durs. 

Temàtica:

Significat: El tema de l’obra és el pas del temps i la persistència de la memòria: perdura el dur i el pas del temps va esborrant la resta. Diem que evoca aquest etern problema del pas del temps utilitzant una escena irracional que procedeix del món oníric irracional (el rostre del centre del quadre que dorm sembla ser una aproximació del mateix Dalí). Els rellotges són els clars protagonistes de l’obra: relacionat a ells hi ha el concepte de la memòria, és a dir, la capacitat que té l’home de fer que allò que ja ha passat, encara visqui (records). Per això els rellotges són tous, ja que també, essent de forma conscient o no, tendim a deformar els records. El rellotge dur amb les formigues representaria el present, inamovible i inalterable. Funció: l’obra correspon a l’etapa d’inici de la relació afectiva de la seva musa, Gala. Va pintar l’obra una tarda després de dinar, amb mal de cap, i la Gala havia marxat al cinema amb els amics. Va trobar la inspiració en un formatge camembert que havien pres per dinar. També s’anomena rellotges tous i es va exposar per primera vegada a l’exposició de París a la galeria de Pierre Colle. 

Models i influencies:

Dalí segueix els pintors detallistes com H. Bosch, Brueguel el vell... La pintura metafísica de G. De Chirico, la minuciositat de Vermeer; i dins la modalitat objectiva i figurativa del Surrealisme, Dalí es relacionà amb Magritte, Ernst i Dalvaux, els quals empraven una tècnica de reproducció gairebé fotogràfica de la realitat. 

Biografia de l'autor:

Salvador Dalí va començar a estudiar art a Figueres, i després va anar a Madrid a la Escuela de Bellas Artés. Poc després del 1928 es va unir al grup surrealista de París, del qual va ser expulsat el 1936. Entre el 1940 i el 1958 va viure a Nova York, on va tenir contactes amb Walt Disney.

Entradas relacionadas: