Perseu i andromeda

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,23 KB

 





El llatí és una llengua flexiva, distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Els mots están formats per l'arrel, que és la part invariable del mot i que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere  i el nombre, i també la funció.El mots poden ser variables si es flexionen o invariables si mai no canvien de forma, com és el cas dels adv, prep i conj.  els mots variables són substantius, adj i pronoms. El conjunt d'aquests sis casos, en singular i en plural, que poden adoptar els noms, adjectius i els pronoms s'anomena declinació. N'hi ha cinc. es declinacions de verbs són: -o,-s, -t,-mus,-tis,-n.La política neix quan els homes per qüestions pràctiques s'uneixen per viure en comunita. La ciutat més important del món grec va ser Atenes. On es posaven en pràctica dversos sistemes de govern:
L'oligarquia (govern d'uns pocs), la monarquia (govern d'un sol home), la tirania ( poder absolut d'una sola persona) i la democràcia (govern del poble). La democràcia va ser inventada a Atenes al S. V aC, per designar un sistema de govern en què les decisions les prenia l'assemblea de ciutadans, i no un rei o un emperador. Les dones, els infants, els esclaus i els estrangers no podien participar en les asemblees populars perquè no eren considerats ciutadants atenesos. La democràcia atenesa permetia només la participació d'un grup molt reduit de persones, la qual cosa feia possible la implicació directe dels ciutadants. La democràcia directa:
els ciutadans es representen a si mateixos i voten directament. El segle IV aC es va tornar a altres sistemes de govern com la monarquia. La història de Roma comença amb un sistema de govern anomenat la monarquia, en què un rei prenia les decisions amb l’ajut d’un senat, format pels caps de les famílies més importants, que l’assessoraven si el rei ho sol·licitava. Amb l’abolició de la monarquia sorgeix la república, que pretén una participació més gran dels ciutadans en el govern de la ciutat. Al dinal del S. I aC desapareix la república i s’instaura una nova forma de govern, l’Imperi, on un sol home, l’emperador, decidirà sobre els assumptes interns i externs de Roma.  La república tenia una estructura basada en tres eixos: el senat les assemblees o comicis i les magistures.

Sufragi universal:

dret a vot de tots els adults d'un estat, no fins al s. XX.

La política a Roma,

1er monarquia (rei), 2n repúplica (particip. Ciutadans), 3r Imperi(emperador decideix assumptes interns i externs) 

Senat:

maxima autoritat i organ de representació.Senadors vitalicis. Assessoorar magistrat,  lleis, controlar govern de províncies, controlar finances publiques i declarar guerra/Pau.
Magistrats escollits pel poble, no vitalicis1 any normal,  més d'un membre per cada magistratura,  al acabar esperar 3 anys per fer una altre magistratura  i per repetir 5. -
consol convocava i presideix senat i assamblea, cap del exercit-

Pretors

Administren justícia-

Edilis:

resp vida municipal-

Qüestors:

admin finances-

Tribuns de la plebs

Defensen plebeus dels consols i pretors-

Censor:

elabora cens.

Candidat a Roma:

  limitació d'edat, residir a Roma,  acreditar solvencia economica i no estar inhabilitat, tenir feina d'honra. Vint_i_ quatre dies abans de les votacions el consol anunciava els candidats, aquests es posaven la Toga candida (blanca) i anaven al carrer a donar-se a coneixer. 

Dret Roma:

conjunt dels principis de dret que han regit la societat romana en les diverses èpoques de la seva existència.


Acrisi, rei d’Argos, volia tenir un fill baró com a hereu, però tan sols havia tingut una filla, preciosa, que es deia Dànae. Tenia tantes ganes de tenir descendència masculina, que va consultar el seu futur en un Oracle, que li va dir: “No tindràs cap fill baró. El teu successor serà el teu net, fill de Dànae, però ell et matarà”. Crisi, espantat pel que li va dir l’Oracle, va agafar a la seva filla Dànae i la va tancar per sempre a una habitació subterrània amb parets de bronze, i amb la porta guardada per gossos salvatges, per impedir que ningú entrés, i així impedir que el que li va dir aquell Oracle es complís. Ningú va poder entrar, ningú excepte Zeus, el qual es va enamorà d’ella i per poder estar junts es va convertir en pluja daurada. Així va poder penetrar fins a l’habitació per una petita obertura que hi havia al sostre de l’habitació de la jove. D’aquesta manera es va unir a ella, i Dànae va concebre i donar a llum en secret a un nen, Perseu.Al tenir-la tancada, Dànae, va aconseguir ocultar l’existència del seu fill, i criar-lo durant uns anys. Un dia el petit Perseu va cridar mentre estava jugant i Acrisi va sentir el seu crit i els va descobrir. Acrisi no es va creure que fos fill de Zeus, ell va suposar que algun home havia aconseguit entrar a l’habitació on es trobava la noia.  Així que va agafar a mare i fill, els va tancar dins un cofre de fusta, i els va llençar al mar, tot hi que hi ha altres versions que diuen que no els va llençar en una capsa, sinó que els va abandonar a la deriva en una petita barca, sense aigua ni menjar. Però el cofre no es va enfonsar, sinó que surà a la deriva, i finalment arribà a les costes d’una illa; Sèrifos, on els va recollir Dictis, un pescador germà del rei Polidectes, que els va acollir a casa seva.Amb el temps Perseu va fer-se un jove valent i atractiu.El rei de l’illa on havien arribat era Polidectes. Aquest rei es va enamorar de Dànae així contínuament li demanava que es casés amb ell, però Dànae sempre responia que ella ja estava casada amb el déu Zeus, perquè tenien un fill en comú; Perseu. Polidectes va pensar que si Perseu moria, Dànae ja no tindria cap tipus de relació amb Zeus, així que va pensar un pla per aconseguir la mort del jove.Polidectes va oferir un banquet, al qual va convidar a tots els nobles de la regió. També va convidar al jove Perseu, per així poder realitzar el seu pla. Durant el dinar, el rei va demanar als convidats que cadascú li regalés un cavall, per tal d’aconseguir tenir un bon regal amb el que poder impressionar a una reina veïna. Tots es van comprometre a regalar-li un cavall, però Perseu, que no tenia cavalls, ni diners per a comprar-los, es va oferir a fer per a ell qualsevol feina que necessités. El rei li va demanar una cosa molt difícil i molt perillosa; li va demanar que matés a Medusa i li portés el cap de la gorgona com a prova de que ho havia aconseguit. Polidectes estava convençut que Perseu moriria en l’intent. El noi, sense pensar-s'ho gaire, va acceptar el repte.Medusa era una de les tres gorgones, monstres amb ales i unes urpes i uns ullals terrorífics i amb una cabellera de serps verinoses. Però la seva arma més terrible era la seva mirada, que convertia els homes en pedra.Quan Zeus es va enterar del que el seu fill anava a fer, sabent que tot sol el seu fill no se'n sortiria, va demanar als altres déus que l'ajudessin. Hades li dóna un casc amb el poder de fer tornar invisible, Hermes unes sandàlies alades i una falç, i Atenea un escut tan brunyit que reflectia com un mirall, amb l'advertiment que mirés sempre la Medusa a través de l'escut i no directament.


Altres versions diuen que va ser Atenea qui ho va saber primer i li va regalar l’escut i Hermes  li va regalar una falç molt afilada perquè pogués tallar el cap de la gorgona. Apart d’això, Perseu  necessitava algunes coses més, que guardaven les nàiades de la llacuna Estígia: unes sandàlies amb ales per poder volar, un sarró màgic per guardar el cap de Medusa i el casc del déu Hades que feia invisible a qui el portava. Ell no s’havia on estava la llacuna Estígia ho va haver de demanar a las tres grees, que eren tres velles germanes que només tenien un ull i una dent per a les tres, i per poder veure i menjar se’ls anaven passant de l’una a l’altra. Perseu els hi va agafar tant el dent com l’ull, i només els hi va tornar quan les gralles van explicar-li el camí secret per arribar a la llacuna Estígia. Allà Perseu va aconseguir que les nàiades li prestessin les coses que necessitava, i ben equipat se’n va anar a trobar a les tres gorgones.Una vegada Perseu arriba a on vivien les gorgones, va veure que aquestes dormien. Al seu voltant hi havia moltes estàtues, que devien ser d’herois que havien intentat enfrontar-se a les gorgones, però que s’havien convertit en pedra per la mirada dels monstres.Perseu es va apropar amb les sandàlies alades, caminava d’esquenes, mirant per on trepitjava gràcies al reflex del escut. Quan tingué la Medusa a seu costat,el noi, sense girar-se, li va tallar el cap. Del contacte de les gotes de sang de Medusa amb la terra, va néixer Pegas, el cavall alat. Perseu va córrer a guardar, amb l'ajut de l'escut encara, el cap de la Medusa dins el Sarró, ja que, morta , la seva mirada no havia perdut el seu poder petrificador. Perseu va muntar a Pegàs i es va allunyar ràpidament, i malgrat que les altres dues gorgones el van perseguir, no van aconseguir trobar-lo, perquè el casc d’Hades el feia invisible.Perseu tornava volant sobre el nord d'Àfrica quan va veure al tità Atlas sostenint el món, càstig que Zeus li va imposar per sempre quan va encapçalar la revolta dels titans contra els déus olímpics. Perseu tingué pietat del seu sofriment i el tornà pedra amb el cap de Medusa, convertint-lo així en la cadena muntanyosa encara avui anomenada Atlas.Més endavant, va trobar a Andròmeda, una jove que estava encadenada nua a un penya-segat, filla de Cefeu, el rei d'Etíòpia. La seva mare, Cassiopea, havia dit que tant ella com la seva filla eren més formoses que les Nereides, nimfes del mar. Aquestes, enfadades, es van queixar a Posidó, el qual havia enviat un monstre a desolar Etíòpia. Segons l’Oracle, per salvar la ciutat, tenien que sacrificar a la jove al monstre. El monstre va sortir del mar i Perseu el va matar i va demanar casar-se amb ella. Per aconseguir a la noia, es va tenir que enfrentar amb el seu oncle, al qual va transformar en pedra.Va tornar amb la seva mare i es va assabentar que el rei va intentar que es cases amb ell a la força. Perseu va anar al palau i al va convertir en pedra. Va tornar tots els objectes als déus, influït el cap de Medusa, que se’l va entregar a Atenea.Un temps després, Perseu va participar en uns jocs d’atletisme. Va arribar l’hora de fer el llançament de disc, una forta ràfega de vent el va desviar i va anar a caure al cap rei d’Argos, Acrisi, el seu avi, el qual va morir. Perseu succeí el seu avi en el regne d'Argos, on visqué felíç al costat d’ Andròmeda. Quan moriren, tots dos, els déus els convertiren en  constel·lacions.

Entradas relacionadas: